dilluns, 29 de desembre de 2008

en el medio, Equador costa desembre 08

en la línea, seria la frase.. Equador la paraula.. ;)
el viatge en la línea, viu, mogut, gratificant i canviant.. :)
escric des de l'Equador d'aquest viatge, sobre aquesta línea imaginària o no tant.. q separa els dos hemisfèris d'aquest planeta.. i que fora d'algunes excepcions, tant els separa..
entrant al trote a Guayaquil per trobar una ciutat d'avingudes amples, edificis vells de formigó i un malecón (passeig al costat del riu) impecable.. on a partir de les onze de la nit està tot tancat i barrat.. i on els sense sostre i la policia privada conviuen a 5 metres de distància..
a Montañita ens retrobem amb l'Alberto q vaig començar el viatge per passar el canvi d'any, intercanviar experiències, il·lusions i infos.. ell baixa de Panamà i Nicaragua :) tornar a parlar català i de les coses de casa :)
la primera nit per celebrar-ho caipirinhes :) amb un grao em fisuro el dit gros del peu :( i se m'acaba la idea del surf.. tot i que igualment no hi ha onades..
decidim conèixer la costa del sol, al nord.. visitem Puerto Lòpez, el 1r buceig al Pacífic és com entrar una peixera, peixos visturi i globo, peixos banderes i corneta, tortugues i peixos mariposa, anguila tigre i l'Alberto podulant per allà, és la seva primera inmersió ;)
entre autostops de rally darrera una pick-up i busos veiem Manta i els seus "astilleros" naturals i Canoa amb la seva platge amb tendes de colors.. per baixar a passar el cap d'any a Montañita.. on hi ha una festa tecno i com a tot el país es cremen años viejos, petites falles que representen tot lo dolent de l'any q s'acaba i que cremen per la rebetlla, tot i que han perdut una mica el significat..
Equador és platans en tot, paisatges i cuina, de platan fregit a platan empanat, de platans confitats i a la sopa..
la moneda és el dolar, moneda colonitzadora per exel·lència que els ha disparat els preus..
com a curiositat, i poder influenciat pel barat sud d'on vinc, tenir-la a les mans, dona una sensació de poder i ansies de despilfarro, una mica com l'acudit del que es posar la gorra de guardia civil.. el que fa la psique ;)
per veure fotos
per veure videos

dilluns, 22 de desembre de 2008

buf de bus a Equador, desembre 08


buf de bus seria un resum d'aquests dies..veient la mancança proteica (deixant el pollastre) i sobretot la falta de vi en sang d'aquests últims dos mesos he decidit passar uns dies a l'Argentina, Salta i les perdudes valls del Cachi en la ruta 40.. aillats verds de vinyes de dos metres d'alçada en terres marrons, vermelles i grogues.. bon vi per fi :) mirar mapes de posibilitats i contactes cybers, un Alberto m'espera a Montañita, l'altre a Galapagos :) i l'Hector pel Cotopaxi.. a falta de disicions clares i afectat per la consciència i els prejudicis al Perú no trobo destí clar.. decideixo pujar ràpid parant als creuaments a veure com ho trobo.. de Salta a l'Argentina, a l'Arica de Chile i el Cusco del Peru hi ha unes 40 hores de bus en tres parades de 2 hores.. tota una apopeia.. ;) dormides i películes en anglès subtitulades, acabar-me Las Venes abiertas i moltes Contres mentre passa un paisatge entre àrid i desèrtic..
corrent pel Cusco pujo al Machu Piju a full amb el tren, plovia :( .. encara intento entendre qui va ser l'animal que va pensar en anar a viure allà :) la verticalitat es impresionant, entre dos rius marrons i a centenars de mentres per sobre del meandre, el verd de selva i el gris del granit donen formes regulars e infinites formant bancals, cases i carrers.. bona energia i pel que diuen no massa gent, és època de pluja ;) pujar al Huayna es poder una de les millors vistes.. un passeig en cavall pels voltats Saqsaywamán, on vaig voler anar sol.. per acabar veient que per a cawboy em queda més que un Winchester :)
bus a Lima amb parada d'última idea a Pisco, 16 hores.. per veure les illes Ballestes, terra d'explotació de l'anxova per barcos espanyols i des de fa seglers el guano pel camp europeu i el peix per farines de la ramaderia americana ;).. una altre cosa interessant és veure l'estat del poble després de 16 mesos del terratremol.. descampats i cases en construcció són el 30% del sòl, cases prefabricades de fusta i alguna tenda de l'ajuda humanitària un 20% més.. llums d'emergència als bars i un sentiment com de perdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..
de Pisco a Lima i fins Tumbes per passar la frontera amb Equador i plantar-me a Guayaquil són 40 hores més, amb 3 extres de parades.. pa sentar-se ;)
ara, a punt d'agafar un bus q en 4 hores em deia a Montañinta, la platja per passar deu dies fent surf amb l'Alberto.. bon nadal i tal :)
una abraçada a tod@s
per veure fotos

divendres, 12 de desembre de 2008

Bolivia terra Goya, Desembre 08

l'altre cara de Bolívia és l'altiplà.. un territori a mes de 3500 metres d'alçada, terra dura, herma i freda.. rica en recursos naturals com l'estany aOruro i la plata a Potosí.. la ruina del país en els últims segles..
en aquesta terra es des d'on es dirigeix el país, on les mamitas amb les seves faldilles i barrets porten el compàs de la vida.. bruixes pels gringos..

amb l'arribada a la Paz va arribar el fred després de 2 mesos.. 16 hores de viatge en bus i reparar una ballesta enmig del camí :) va ser el fet..
La Paz és una ciutat enclotada en una olla, de carres en baixades de vertic i el Huayna de vigilant.. mercat al Alto i menjar salteñas (empanadas amb liquid) entre passejades per sortir cap a la Illa del Sol, on la màxima és seure al costat del camí i veure com passen els turistes :) molt bonic i romantic po.. allí vaig conèixer una altre realitat turística :( pertot gringos from Perú.. rao per la qual em saltaré tant bonic país ;)
a Oruro vam agafar el tren de la pols i els flamencs fins a Uyuni on vam fer el típic i extraordinari tour al salar, les llacunes i el P.N. Eduardo Navaroa una experiència amb bon companyia, en anglès clar :) sempre em queden el guia i la cuinera.. funny people ;) amb el no parar i la deshidratació de la diarrea vaig aconseguir no aclimatar i el sorroche em va començar a passar factura a l'hotel de sal on vam dormir a 4800 metres.. mal d'altura que no m'ha deixat en una setmana fins a baixar als 2500m de Tupiza..
Potosí és una ciutat europea al mig del no res.. a cada cantonada hi pot aparèixer un balcó, una façana u un portal en ruina.. en les ruines està el cerro rico que domina la vida i la mort del que va ser la població més prospera, habitada i rica del món al segle XVI.. 17 hores al llit em va tenir la febre :( i sense visita a la mina vam emigrar al sud en una altre bus de pol..
Tupiza és el paradís dels últims cowboys, d'aquí que vam aprofitar per recorrer valls i badlands de colors a cavall.. gràcies al nostre enteniment no vam fer més de dos dies, que ja és mooolt.. cosa que em va curar la descomposició intestinal ;)
d'aquí a la frontera hi ha tres hores, un gran pas per l'home i petit per un autobus.. la resta és un altre història.. i més enllà un altre post..
slaute
per veure fotos

dijous, 4 de desembre de 2008

Bolivia terra Campa, Novembre 08

hi havia una vegada un gran país que sempre perdia les guerres..
el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)
la veritat es que fa molt temps que tenia ganes de passejar-me per Bolivia, sembla que ja hi hagi estat abans.. haig de dir que amb el canvi de país hi ha el canvi de llengua :) i tenia ganes de poder-me expressar..
Bolivia viu separada, la mitja lluna al est o terra Campa viu en les extensions de selva i valls conreables, són 3 millons.. a l'altiplà, terra Goya (oest) terres a partir de 3500 metres, dures, seques i sense plujes, són 6 millons i per tant tenen la majoria al govern.. aquest és el fet pel qual cada 6 mesos hi ha alguna moguda.. entre ells hi ha respecte po no se t'ocurreixi buscar maranya en terra extranya..
La terra de l'est es rica, la selva està arrassada per la ramaderia de la vaca, igual que al Brasil.. amb el problema que aquí la OMC ha prohibit la importació de carn per la febre aptosa, que va venir del Brasil i tant bé els va al ramaders brasilers!!, una de les prioritats a resoldre del país..
fem un kfe davant d'un camp premsat quan un tros de ferro de 18 passatgers aterra tot esquivant dues motos que es creuen :) un curt vol en ensenya rius recargolats com serps i grans extensions de matolls i ens salva del que podrien ser entre 40 hores i 4 dies de trajecte per terra segons pluges.. Trinidad, la capital del Beni és tranquil·la i sense turistes.. un festival universitari on cada facultat es disfraça segons regións bolivianes i un joc de pistes pels voltant amb una moto amb canvi sincronitzat ens donen la benvingua a Bolivia..
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;),
que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos