Com ens hem treballat el blog. Carai l’aventurer cibernètic!. M’ha encantat el documental Rabadavà-Navarro, quina llàstima que no es pugui sentir la gaita! Quina excursió més fantàstica, em dónes enveja sana al veure les vostres cares de satisfacció amb aquell mar de núvols a sota.
El títol ideal, no podia ser més propi, t’identifica categòricament.
Per cert! Ha tornat a passar una altre patum i jo encara no l’he vist mai, gràcies per ensenyar-me la festa, a veure si així m’hi acabo aproximant i un dia, com aquell que res acabo treien el cap.
He vist el meu germanet un pèl esgotat, a veure on t’he l’endus!
Collons quin foc el curs de bombers, això impressiona nano!
M’ha agradat molt el record de dies grisos, el quatre germanets, fantàstic!
Però em quedo de totes amb la foto de la Roser agafant-te el braç, per la tendresa de compartir un moment memorable.
Continua i felicitats pel blog! Gràcies per compartir.
uff no sabeu la feina que porta això.. o sí ;) sort q un cop has començat ja estàs enganxat.. o no :) i es com tot, un s'acostuma o millora.. ja veuràs l'any que ve com s'altaré a la plaça petita :P i es que tothom té un bloc i jo no volia ser menys ;) tot i q com deia en Pere: què creus que pots aportar? (hi falta la seva entonació de gran barrufet de les ulleres) :) all we see.. slaute
3 comentaris:
Hola ple sense cua. On se's vist que un ple perdi la cua? Mira que et passen unes coses!
Una abraçada amb gust de pólvora
Núria
M’han xivat! Ahí viene un tormento de palabras!
Com ens hem treballat el blog. Carai l’aventurer cibernètic!. M’ha encantat el documental Rabadavà-Navarro, quina llàstima que no es pugui sentir la gaita! Quina excursió més fantàstica, em dónes enveja sana al veure les vostres cares de satisfacció amb aquell mar de núvols a sota.
El títol ideal, no podia ser més propi, t’identifica categòricament.
Per cert! Ha tornat a passar una altre patum i jo encara no l’he vist mai, gràcies per ensenyar-me la festa, a veure si així m’hi acabo aproximant i un dia, com aquell que res acabo treien el cap.
He vist el meu germanet un pèl esgotat, a veure on t’he l’endus!
Collons quin foc el curs de bombers, això impressiona nano!
M’ha agradat molt el record de dies grisos, el quatre germanets, fantàstic!
Però em quedo de totes amb la foto de la Roser agafant-te el braç, per la tendresa de compartir un moment memorable.
Continua i felicitats pel blog! Gràcies per compartir.
Fins un altre! Carles.
uff no sabeu la feina que porta això.. o sí ;)
sort q un cop has començat ja estàs enganxat.. o no :)
i es com tot, un s'acostuma o millora.. ja veuràs l'any que ve com s'altaré a la plaça petita :P
i es que tothom té un bloc i jo no volia ser menys ;) tot i q com deia en Pere: què creus que pots aportar? (hi falta la seva entonació de gran barrufet de les ulleres) :)
all we see..
slaute
Publica un comentari a l'entrada