dimecres, 11 de febrer del 2009

en la linea, Equador norte

de la sierra de los lagos a la costa de los reflejos en espejos..
dies de plans arruinats a Quito, del ponting a l'escalada, de la 5ª sinfonia de Bethoven al teatro Sucre al cine alternatiu.. tot i això, un dia d'escalada esportiva i una aresta de IIIº a 4800 metres, la peli Australia (de bona fotografia), riures i farres al Aguijón.. amb llibres i llars de foc :) chucha un sinvivir, bona gent a Quito.. internet i veure venir Colòmbia..
La colla que més s'enrolla: los panas más cheveres ;)
sierra al nord en autoestop, Otavalo, ciutat indigena de dones de mocador al cap i homes de cabells llargs, comerciants en general i d'artesania en particular..
Ibarra és la capital del departament d'Imbabura, laguna de St. Pablo, laguna de Mojanda amb un downhill de bici de 1000 metres de desnivell en un mar de fang q em bloqueja la roda!!! dues caigues sense importancia.. gasto totalment les pastilles de fre del darrera, locucucura.. laguna yaguarcocha (laguna de sangre).. bieles (birres), cartas i karaoke amb diferents autoctons animats e hospitalaris, no correr gaire turisme i sóm una distracció ;)
la costa d'esmeraldes és terra de negres i un dels llocs més calents fins ara.. frontera sud de Colòmbia on actualment es concentra una part important de la plantació i negoci de la coca.. terra rica de gent pobre mosegada pel VIH i la malària.. de bosque nublado, vistes de turons verds en forma de selva, camps i bosc..
a Esmeraldas em deixo el passaport, pasta, tarja... sota el llit del hotel i haig de tornar 6 hores de bus.. seguia allà :)
Muisnes per entendre el ritme, fonts d'ingressos i vida d'aquesta part del país, amb el Lorenzo, un treballador a matxet en selva i botes de goma en manglars..
calma i relax a Montpiche, surf on amb un longboard em poso uns quants cops de peu.. més que agafar onades, elles em segueixen agafant a mi.. po gueno :)
salsa per ballar, reggaeton per sentir i reggae per escoltar.. todo bien, per repetir :)
escric des de Bogotà, 40 hores al bus o el que es el mateix, un dia i dues nits seguides dormint asegut em separen del verd bosc frondós, marron de les cabanyes de bambú i el negre de la platja de Montpiche, donde todo queda reflejado en el espejo de la marea baja.. barques, el partit de futbol e la posta de sol..
una abraçada a tod@s
per veure fotos al wikipedia