dilluns, 17 de novembre del 2008

algunes cares del Brasil, Novembre 08


des q vaig sortir de Brasil fa uns dies volia posar cares al bast continent que queda enrera.. és imposible de mostrar-ne un 10%..
més sent conscient que no he vist ni viscut gaire la cara més crua i agra.. i que en aquells moments no tenia el valor, la vergonya o l'anim per buscar la imatge..
la majoria de fotos són fetes aquestes ultimes setmanes amb el 300.. ja q he perdut l'IPOD i es difícil comprimir fotos del últim mes..
no totes són meves po totes són bones ;)
a passar-ho bé
per veure fotos

Navegant el Madeira, Novembre 08


navegar un d'aquest col·losos rius és un somni per qualsevol.. les raons poden ser múltiples com persones.. ;)
el poder de la força que el riu despren en el seu moviment, la inmensitat de la selva al teu pas, sortides de sol q tornen els colors i postes roses, taronjes i vermelles.. dormir en hamaca o simplement viure uns dies en un lloc on no poder anar més de 20 metres crea un ambient de companyarisme..
ens vam embarcar a les 18 hores, voliem apurar el temps a terra pensant amb els dies que teniem per davant.. deixa enrera la terra sempre costa.. com sempre, vam sortir 5 hores més tard :) es lo que tiene cargar 15000 cervesses pels pobles riu amunt..
els baixells són de tres pissos, el primer hi ha la cuina, les mercaderies, cervesses, armaris i el que sigui necessari.. per sort al nostre no hi havia animals.. només el gos dl putu cocainoman q em va passar un virus a la memòria de la camara.. q tot s'ha de dir no cagava a bord.. al segon el timó, el que seria el dormitori, camarots i hamaques i el menjador.. als dos pissos hi ha lavabos.. cosa important si contem que hi ha unes 150 persones.. al tercer pis hi ha majoritariament una coberta amb el bar, on la música atronadora de forro repetida era la característica en tot el viatja, es bevia cervesa clar ;) i una parrilla on ens vam fer un parell de graellades de carn de primera.. com se sap, la baques estan exterminant l'amazonia..
la vida és relaxada i no tardes en agafar una rutina.. encara q sigui per uns dies :)
el primer que mires són als nens.. oo que bonics, oo quants, oo aquesta nit no dormirà ningú :) els nens no ploren, i si ho fan una mare diu: sense soroll!!! i funciona tu.. :)
una de les coses que més sorprenen és l'actitud calmada i reflexiva més que resignada del passatge..
la gent seu als bancs o s'acomoda a les hamaques, on hi ha unes 15 maneres diferents per estar-s'hi :) a mirar per la "finestra" l'espectacle natural, llegir i escriure o simplement reflexionar u adormilar-se en el temps..
el temps és un altre de les coses q deixes enrera.. l'únic segur són els àpats a les 6, 12 i 18 hores bastant bons i no massa repetitius.. poder de tant sentir-ne parlar havia magnificat la tragèdia..
llevar-me amb la claror, agafar la camara era abans d'esmorzar.. abans de les 8 estiraments a coberta superior, escriure i llegir entre converses amb el café que robava de la cuina :) des del primer dia en vam portar bé amb la Sidi, la cambrera.. a les 11 la calor asfixiava i només era qüestió de dutxar-se i esperar el dinar.. migdiada per esperar la posta i el sopar.. nits de cerveses a coberta, xerrar, parlar i veure mapes..
al riu la vida es moguda, grans transatlantics carregats de trailers, soja i petroli, barques q busquen or, de transport escolar :) tot ha d'anar amunt o avall, d'esquerra a dreta..
gent de tot.. només el Nicolàs, escalador francès i el George newzelandès estaven de viatge de passeig.. per la resta no era cap aventura, simplement una manera de desplaçar-se!! un mossén evangèlic, un militar, un fuster i tècnic d'antenes de telefonia.. parelles amb nens i gent gran.. la bregitte ho ha descrit com un petit
brasil.. hi ha gent qbusquen or, algun cocodril, dofis i tortugues..
una mica de tot sobre hamaques ;) no hi ha temps per l'aborriment i es que sempre fa calor i xafogor al amazones ;) una experiència que hauria de ser.. poder obligada :)
per veure fotos

Manaus, Novembre 08


la meva segona arribada a Manaus va ser la definitiva.. després de 16 hores d'autobus amb dos nois anglesos vaig recobrar la meva humanitat amb una dutxa i unes hores de llit.. un plaer q feia 10 dies que oblidava..
allà em vaig trobar amb la Bridgette, una traveller parthener australiana que vaig conèixer al Lençois i volia veure la selva.. parlem en angles o això se suposa :).. happy business and crasy time.. venia de Buenos Aires amb un nou tele 300, ja veure-ho les fotos.. no totes són meves ;)
Manaaaus és la paraula.. una ciutat de gratacels enmig del verd de la teorica selva i marron de rius.. les imatges des de l'avio del riu i de la ciutat el primer cop que vaig arribar des de Belem són d'inmesitat unes i incredulitat les altres..
De tant sentir-ne a parlar semblava que ja la coneguès..
Manaus és el port flotant rebossant de vida i moviment.. les cases colonials amb el teatre Amazones record d'un passat gloriós per alguns i ruinos per tothom amb arrels europees.. el mercat de fruites, carn i peix d'infinitates fotografies.. carrers en ebullició constant, centre comercial on tota un regió ha de fer cap per fer i aconseguir qualsevol menester que no es trobi al riu o a la selva.. ;)
qüasi una setmana ens va costar agafar el barco direcció Porto Velho.. bon menjar i bons sucs, ultimes kaypirinhes i descans acompanyats de bones tempestes amazòniques q quasi arrribaven a diluvis universals..
allà va començar la meva desesperada desesperció quan vaig perdre l'IPOD :( sense música, programa per comprimir les fotos ni memoria virtual on guarda info vaig sortir riu amunt.. de fet avall i al oest per passar 5 u 6 dies, no se sabia en un dels luxury barcos q navegant aquesta regió.. una experiència tants cops llegida, vista i sentida que prometia inolvidable..
po això es al següent post..
per veure fotos