dilluns, 17 de novembre de 2008

Manaus, Novembre 08


la meva segona arribada a Manaus va ser la definitiva.. després de 16 hores d'autobus amb dos nois anglesos vaig recobrar la meva humanitat amb una dutxa i unes hores de llit.. un plaer q feia 10 dies que oblidava..
allà em vaig trobar amb la Bridgette, una traveller parthener australiana que vaig conèixer al Lençois i volia veure la selva.. parlem en angles o això se suposa :).. happy business and crasy time.. venia de Buenos Aires amb un nou tele 300, ja veure-ho les fotos.. no totes són meves ;)
Manaaaus és la paraula.. una ciutat de gratacels enmig del verd de la teorica selva i marron de rius.. les imatges des de l'avio del riu i de la ciutat el primer cop que vaig arribar des de Belem són d'inmesitat unes i incredulitat les altres..
De tant sentir-ne a parlar semblava que ja la coneguès..
Manaus és el port flotant rebossant de vida i moviment.. les cases colonials amb el teatre Amazones record d'un passat gloriós per alguns i ruinos per tothom amb arrels europees.. el mercat de fruites, carn i peix d'infinitates fotografies.. carrers en ebullició constant, centre comercial on tota un regió ha de fer cap per fer i aconseguir qualsevol menester que no es trobi al riu o a la selva.. ;)
qüasi una setmana ens va costar agafar el barco direcció Porto Velho.. bon menjar i bons sucs, ultimes kaypirinhes i descans acompanyats de bones tempestes amazòniques q quasi arrribaven a diluvis universals..
allà va començar la meva desesperada desesperció quan vaig perdre l'IPOD :( sense música, programa per comprimir les fotos ni memoria virtual on guarda info vaig sortir riu amunt.. de fet avall i al oest per passar 5 u 6 dies, no se sabia en un dels luxury barcos q navegant aquesta regió.. una experiència tants cops llegida, vista i sentida que prometia inolvidable..
po això es al següent post..
per veure fotos

4 comentaris:

carles ha dit...

Namasté viatger! :)

Quin viatge i quins colors!... veig que has anat de mercat!... Quan tinguis un altre moment de desesperació, prioritza el més important,... tot sigui perdre un IPOD.
Ànims pels mals moments!, tot forma part del viatge i com els plàtans verds, tot madura al seu moment.

Espero amb alegria el següent post, m’has deixat intrigat, però estic segur que tot anirà molt bé. ;) sempre i quan no ens creem gaires expectatives, després la decepció pot ser important, saps?

Cuida’t

primavera ha dit...

Nano,
aquestes fotos són una passada!
Són teves o de l'australiana?
Es viu la vida de Manaus:
Els camions fent cua per pujar als vaixells? El moll flotant, la gent carregant a l'esquena, el mercat, el teatre Amazones, l'urubú que mira de reull.
Llàstima de l'IPOT, coses del viatjar.

Una abraçada
Nuri

willy ha dit...

si, coses del viatjar po quiiiina ràbia :)..
un espectacle recomenable..

Anònim ha dit...

La foto 4 m'encanta. L'ha deveure el Joan: és el senyor dels plàtens.
Quina fruita és la de la foto 14? Són melons?Són enormes!
Una abraçada!
Lali