dilluns, 17 de novembre de 2008

Navegant el Madeira, Novembre 08


navegar un d'aquest col·losos rius és un somni per qualsevol.. les raons poden ser múltiples com persones.. ;)
el poder de la força que el riu despren en el seu moviment, la inmensitat de la selva al teu pas, sortides de sol q tornen els colors i postes roses, taronjes i vermelles.. dormir en hamaca o simplement viure uns dies en un lloc on no poder anar més de 20 metres crea un ambient de companyarisme..
ens vam embarcar a les 18 hores, voliem apurar el temps a terra pensant amb els dies que teniem per davant.. deixa enrera la terra sempre costa.. com sempre, vam sortir 5 hores més tard :) es lo que tiene cargar 15000 cervesses pels pobles riu amunt..
els baixells són de tres pissos, el primer hi ha la cuina, les mercaderies, cervesses, armaris i el que sigui necessari.. per sort al nostre no hi havia animals.. només el gos dl putu cocainoman q em va passar un virus a la memòria de la camara.. q tot s'ha de dir no cagava a bord.. al segon el timó, el que seria el dormitori, camarots i hamaques i el menjador.. als dos pissos hi ha lavabos.. cosa important si contem que hi ha unes 150 persones.. al tercer pis hi ha majoritariament una coberta amb el bar, on la música atronadora de forro repetida era la característica en tot el viatja, es bevia cervesa clar ;) i una parrilla on ens vam fer un parell de graellades de carn de primera.. com se sap, la baques estan exterminant l'amazonia..
la vida és relaxada i no tardes en agafar una rutina.. encara q sigui per uns dies :)
el primer que mires són als nens.. oo que bonics, oo quants, oo aquesta nit no dormirà ningú :) els nens no ploren, i si ho fan una mare diu: sense soroll!!! i funciona tu.. :)
una de les coses que més sorprenen és l'actitud calmada i reflexiva més que resignada del passatge..
la gent seu als bancs o s'acomoda a les hamaques, on hi ha unes 15 maneres diferents per estar-s'hi :) a mirar per la "finestra" l'espectacle natural, llegir i escriure o simplement reflexionar u adormilar-se en el temps..
el temps és un altre de les coses q deixes enrera.. l'únic segur són els àpats a les 6, 12 i 18 hores bastant bons i no massa repetitius.. poder de tant sentir-ne parlar havia magnificat la tragèdia..
llevar-me amb la claror, agafar la camara era abans d'esmorzar.. abans de les 8 estiraments a coberta superior, escriure i llegir entre converses amb el café que robava de la cuina :) des del primer dia en vam portar bé amb la Sidi, la cambrera.. a les 11 la calor asfixiava i només era qüestió de dutxar-se i esperar el dinar.. migdiada per esperar la posta i el sopar.. nits de cerveses a coberta, xerrar, parlar i veure mapes..
al riu la vida es moguda, grans transatlantics carregats de trailers, soja i petroli, barques q busquen or, de transport escolar :) tot ha d'anar amunt o avall, d'esquerra a dreta..
gent de tot.. només el Nicolàs, escalador francès i el George newzelandès estaven de viatge de passeig.. per la resta no era cap aventura, simplement una manera de desplaçar-se!! un mossén evangèlic, un militar, un fuster i tècnic d'antenes de telefonia.. parelles amb nens i gent gran.. la bregitte ho ha descrit com un petit
brasil.. hi ha gent qbusquen or, algun cocodril, dofis i tortugues..
una mica de tot sobre hamaques ;) no hi ha temps per l'aborriment i es que sempre fa calor i xafogor al amazones ;) una experiència que hauria de ser.. poder obligada :)
per veure fotos

4 comentaris:

carles ha dit...

Bones de nou!

La intriga ha durat poc! I veig que la impressionant força de la natura no malmet possibles expectatives, tot i no viatjar en un creuer de luxe. ;)

:) sense soroll, funciona? Haurem de provar-ho aquí amb els pares desesperats amb les criatures.

La visita per mi ja pot ser obligada, després de veure les fotos. Uau!!! Impressiona veure aquest paisatge entre el bosc d’hamaques i si surt una parelleta tant guapa!!! No badem oi?...

Endavant viatger!

primavera ha dit...

Hola, quan temps!

Es cert, els nens no ploren, ni xisclen, ni ..., juguen tranquils i no cauen per la borda del vaixell.
Les hores van passant i es pot viure be en tant pocs metres tot sentint el riu, la força de l'aigua, el poder de comunicació entre pobles i el transport de qualsevol cosa.
La vida en aquests vaixells és una experiència inoblidable.

M'alegro que també t'hagi agradat.
Nuri

Marc ha dit...

Vaja tu, aquesta barca semblava l'arca de Noe amb la diversitat que hi havia! i el mossen era el timoner, oi?
Molt xules les fotos aquestes, quins paisatges, quines vistes, colors! brutals, no? és amb aquella Olympus d'Andorra?
Si poguessim t'enviariem una mica del fred d'aqui per passar millor les nits i poguer descansar, però encara no han inventat aquesta tecnologia, seguirem esperant.
Aquest finde que ve mirarem d'anar a fer un canal del Cadi, si les condicions ho permeten, esta clar que les meves fotos tindran un to més pàlid, peró esperem que siguin xules!
Apa, cuida't molt!

Anònim ha dit...

Aquesta calma del riu,...m'imagino que et deus trobar veient fluir la vida igual que el baixell flueix sobre el riu. Déu ser com un parèntesis de la vida.

M'agradaria ser-hi. Ha de ser tota una experiència de relativitzar-ho tot.

Una abraçada. Lali