Tailandia sud, Juliol 09

entre vols i retrassos, tot el dia de transports fins la primera platja..
comencem pel mar d'Andaman, on teoricament haurem de tenir el pitjor temps.. Krabi seria Mataró i Ao nang Lloret de mar sense parc aqüatic ;) punts de partida per visitar la petita peínsula de Raelly, paradís dels escaladors.. platges blanques voltades de parets de calcari desplomades plenes xorreres (estal·lactiteis).. lloc turístic per excel·lència encara conserva una mica d'essència, si més no en temporada baixa.. uns dies d'escalant esportiva entre catalans :), relax i controlar la meteo per fer plans..
A Ao nang lloguem el vespino Rossi per perdre'ns pel voltant, un dia ens escapem a Talen Bay i donem la volta amb kayak a una illa entre bosc de manglars amb monos, algun rèptil gros i tempestes.. desembarquem a un parell de platges salvatges i evitem aglomeracions d'una manera envejable :)
al final convençuts pel temps anem a Phi Phi Island de pac tots el catalans, només arribar, veient el boom turístic que s'hi ha desenvolupat allà, decidim sortir corrent amb un long boat (barca de la foto) a l'altre banda de la illa, localitzem una platge paradisiaca de camp base, on passar els 3 dies.. passeig per les illes, unes vies d'escalada friky i les dues millors inmersions q vaig fer durant el viatge, tortuga menjant a un metre, peixos pallassos, peixos lleo, tauro lleopart, cavallets de mar.. pa ver-lo i mirar-lo :)
d'aquí sortim a veure les illes del golf de Tailandia, directe a Kao Tao, on l'Olga i la Silvia ens esperen per sopar i fer unes inmerions, aquí hi ha més corall però la vida submarina està més degradada.. no en va és un dels punts sobretot més barats i poder guapos on estudiar l'Open Water a nivell mundial.. a aquí hi ha més palmeres, la roca que alfora per tot arreu és un granit negre carbó, que contrastat amb el verd fresc de la vegetació i el blanc pur de la sorra coralina.. serviria per imatge de fons al primer pla de la cara del curro d'alcon viages :)
en 40 hores, 32 de les quals assegut em trobo celebrant l'aniversari de l'Azo a la terrasa del PQSI amb una bona ampolla de vi, per què no? ;)
colorin colorado a las fotos del al lado.. fotos

Tailandia nord, Juliol 09

Després de la visita fugaç a Cambotja ens dirigim a Pak Chong, porta d'entrada al Parc Nacional Khao Yai, resera de jungla entre muntanyes.. elefants, serps, aranyes, cocodrils, óssos i sangoneres.. no es que veiguem molt però el recorrem amb moto i autoestop tant tranquils fins que hem de sortir corrents perseguits pels primers >)

d'aquí al nord, Ayutaya i Sukotahi capitals del regne de Siam, imperi anterior a la dinastia Rama acutal, que va desplasar la capital al actual Bangkok..

Ayutaya es un poble gran envoltat de rius, on al centre hi ha els temples o Wats.. Sukotahi en canvi ha crescut deixant els wats a una banda, tot i que son el seu motor turistic.. ambdos ciutats foren saquejades, cremades i destruides pels birmans.. d'aquí que actualment quedin només les ruines reconstruides del que van ser..

al nord queda Chang Mai, 2a ciutat del pais, ciutat de la ciuna i porta d'entrada al triangle del or (triple frontera Laos, Birmania i Tailandiesa on històricament s'ha cultivat i desenvolupat el comerç i trafic d'opi..)

pendre vistes, un curs de masatge tailandès i llogar una moto q ens potara a Pai i Mae Hong Son, 500 km de curves com la carretera de Moià entre jungla, arrossars, pobles i cases aillades on pots trobar gallines, branques o gosos a cada curva.. per sort tot bé i només unes estones de pluja >)

Pai és un poble perdut entre muntanyes, lloc tranquil, de bons colors a les postes e ideal per plantar mariguana,va ser escollit als 70 per hippies desenganyats de la vida occidental >) ara com a destí tursític hi ha de tot, des de bungalows sobre un camp d'arros per 5$ a un cafe expresso per 2$..

Mae Hong Son són les cases que trobem al final de les curves >) poble tranquil te un bon Wat blanc d'alt d'un turó on veure els verds a l'horitzó..

dies de Patai, Pat See Eiw i sopes de Noddles, algun arròs super picant i bons currys.. he guanyat 4 kg, tot la dieta del bikini al traste >(

d'aquí volant a les illes i platges del sud.. po aixo serà un altre dia..

una abrazada a tod@s

per veure fotos
per veure video moto 1
per veure video moto 2

Cambotja, Juny 09

de Bangkok saltem al nord de Cambotja.. país atrapat entre les potències imperialista capitalista i imperialita comunista va ser escenari no oficial durant la guerra del Vietnam.. oblidat pel món i la ONU pateix el genocidi del Khmers vermells al acabar la guerra, i es converteix amb la taca negra del sud est asiatic.. us recomano el llibre, El pie de Jaipur per aquest estiu..
pais dominador i dominat pels seus veins, va veure la seva màxima esplendor durant la dianstia Khmer S.9-13 dc.
la nostra principal rao, la ciutat perduda d'Angkor War, la ciutat religiosa més gran mai construida, el Machu Piju d'àsia >) sensillament per veure-ho..
una parella d'holandesos que trobem a Bangkok q treballen a la ONU, tot i que tenen la mateix pensament per ella ens recomanen passar per Battambang i agafar una barca fins a Seam Reap, tot passant pel riu Stung Sangker fins al llac Tonle Sap, la zona te un comportament semblant a la dels grans llacs de l'Àfrica, variant la seva extensió segons la època de l'any i provocant aixís un gran reserva d'aigua dolça per a la vida.. sensillament vida de riu i de cara al riu.. tot i que després de 7 hores ja es comença a fer-se llarg, es lo que tiene la vida real >)
d'aquí sortim corrent al nord de Tailàndia.. però això serà en un altre post..
no us perdeu la meva iniciació en la recollida d'arros, encara riuen ara >)
a disfrutar-se
una abrazada a tod@s
per veure fotos

Bangkok, Juny 09

Sud est asiàtic.. calor i pluja, tecnologia i tradició, vida d'aixam i meditació religiosa >)
temps a l'aeroport per mirar-me el mapa i un bon vol saccejat amb un tahilandès, diria que mut..
de l'hotel amb piscina surto a donar una volta, amb 10 minuts em queda clar el desordre social que el turisme sexual causa a Tahilàndia, pot ser és un dels principals actius economics..
on estic allotjat era la residència dels comandaments americans durant la guerra del Vietnam, als seus voltants és fàcil veure-hi les imatges dels soldats rodejats de noies de les pel·lícules sobre el tema, impresionant..
el menjar és bo, arròs i fideus amb verdures o carn, de terra u aigua.. en forma de sopa o fregit.. sushi i alguns insectes varis.. cafè amb gel i granizats de fruites varies com a país tropical que és..
la ciutat és neta, l'ordre impera dins del caos circulatori, metros a les alçades i passos elevats mastodòntics.. és el petit sud est asiatic >)
ciutat de majoria budista, sobresurt algun musulma i cristia pel carrer.. la gent somrient i amable, creient i repectuosa..
ens trobem amb la Bridge per sortir a veure el Gran Palace, la Golden Mount i passejar pel riu.. i el somni per qualsevol comprador compulsiu, un mercat gegant de 15 hectarees..
aquí la pluja cau com mai havia vist.. cau literalment el cel cada vespre >) dins la piscina però és un plaer..
a diferencia d'america llatina, aquí es difícil entendres amb la gent.. el que parla angles té un accent pa lla i jo que el tinc pa ka :), més apanyat estic si hem de parlar de Tai a Català.. deixant a part que normalment el que parla angles és per fer diners, i la mercaderia sóc jo.. tot i això he après algo, Savadicap que vol dir hola..
de bo o de malament us puc dir que una altre cosa que he aprés és a sortir del taxi pel costat de la borera, aixoò després de tenir una llarga conversa amb el taxista que va reventar el retrovisor amb la porta, jo era el que la obria >), això just després de banyar la camara D40 que portavem amb salsa de chili dolsa, n'hem hagut de comprar una de nova.. una D90 amb lo qual s'ha guanyat en maniobrilitat fotografica, estic fent un curs accelerat per mil, espero que us agradin.. tot i que no n'hi haura cap fins al post de Cambotja..
una abrazada a tod@s
per veure fotos

Sudest asiatic, 09

Ver Tailàndia juliol 09 en un mapa más grande

una mica de ruta per saber del que parlem :)
slaute

final abyayala

qui dia passa any empeny i tal fà un mes són dues bones frases fetes..
moment de recapitular..
fa un mes q he tornat fisicament i algo menys psicològicament, l'avió normalment només et porta el cos :)
dies per recol·locar les idees que tenia de la realitat catalana i les que he portat amb aquesta realitat..
moltes coses passen en 6 mesos.. assimilar-les totes o algunes costa aixís de botopronto..
aquest post no és més que per facilitar-vos les ganes de viatjar i agrair-vos el seguiment, suport i energia.. com deien en la película Hacia rutas salvajes, no serveix de res conèixer sinó pots compartir-ho, i que millor si et segueixen en la distància coneguts barrejats amb desconeguts ;)
hi ha unes dades que m'ha fet gràcia de treure del mapa que vaig penjar la nit abans de marxar i que vaig acabar de contruir l'últim dia a Bogotà http://disfrutat.blogspot.com/2008/09/primera-etapa.html
han estat 14500km per terra, 4182 per aire i 1443 per aigua dolça i salada..
mirant enrera, moltes fotos encara calentes en la memòria.. ara ordenar-les i fer un bon passe on plasmar-ho tot i raonablement llarg per no aborrir-nos, es temps de cava ;)
vaig escriure algun poema, que poder es dir-ne moool po..

L'altre costat del vidre:
en el teu món rural
al ritme natural
no entent el moment, moviment, món actual..
jugant amb les pedres content
veus passar la gent
dins l'autobus corrent..
els dies es van repetint
les preguntes et van sorgint
al final acabaràs patint..
el pes de la modernitat
caurà sense igualtat
en el teu món aillat..
es la llei d'aquesta partida
per tants vivida,
per tants patida..

Somiar despert:
es rumiar les motivacions,
pensar els objectius,
deixar anar el sentits,
comunicar els temps,
aillar els llocs,
es veure els moments
i concentrar les energies
en el més enllà..

una abraçada a tod@s

del carib al sud terra endins, Colòmbia, Març 09

el carib de postal el trobem a Playa Blanca, sorra blanca amb palmeres i xiringos on menjar peix.. fotos, lectura i cartes en època de pocs turistes, q vol dir persecusió de venedors i masatgistes..

una estrevada (espero) muscular a l'esquena jugant a la platja em fa passar-les magres dos dies a Cartagena i una setmana viatjant..

8 hores de viatge entre bus, chalupa (lanxa ràpida), taxis i canoes et deixen a Mompós, poble de 7 esgèsies q va crèixer a la plana central del país, dominada pel riu Magdalena.. poble tranquil·lament catòlic i molt fotogènic, bon menjar i millors sucs del continent.. on es fàcil viure el Huckleberry Finn q portem dins.. per respecte a la invalidesa decidim no seguir remuntant el riu i viatjar amb un bus directe a Medillin.. la pitjor nit del viatge, on només podia estar estirat al terra i escoltar música per no comptar el temps ni kilòmetres :(

Medellin es la 2a ciutat del país, fora del cap de setmana :(, visita obligada a les estàtues del Botero i al museu de la ciutat.. colar-nos a fer fotos al terrat de la casa de la cultura, amb l'excusa de fer uns articles per una revista :) és una gran activitat practicada en un gratacels a Cartagena i a l'oficina del bisbe a Mompós ;)

directe a Salento, poblet de turisme nacional en terra cafetera, arbres palmeres de 30 metres a la vall del Cocora, colibris i conèixer el que ens fa començar el dia a la meitat de la humanitat, el cafè :) bones estones amb el Carles, català alemany i al Jose, un psicòpata gallec q després de 4 anys de viatjar ha de pensar l'any de cada història :)

seguint sud arribem a Cali, 5 hores q poden ser 7 :) ciutat de la salsa i de farrejar per excelència.. diumenge a la nit està tot bastant mort però locals no en falten, ens donen les 2 sense excèssos.. la ciutat viu en primavera continua, tota aquesta zona del país es preciosament verda, a estones escarpada.. extensions de canya de sucre, pastures, cafetals, platan.. al zoo, granotes de c0lors en dia de pluja..

després de 10 dies recupero la meva movilitat gràcies a la fisioterapeuta q m'acompanya, algunes pastilles i molta pasciència :) estava jo preocupat per si no podria anar a esquiar la setmana q ve ;)

al sudoest, tancant el cercle parem a San Agutín, poble entre contrades i centre d'una de les cultures més antigues del continent i del planeta, 3500 anys A.C. un lloc especial on es separen les 3 serralades (N-S) q marquen el relleu del país.. escultures i t0mbes apareixen per tot els racons.. se suposa que van ser aniquilats pel Incas 1400 anys D.C. i q el territori va estar deshabitat uns 300 anys!!! igual q la costa del Maresme :)

si coneixien la 4a i 5a dimensió, doncs jo no us ho puc assegurar, pq enganyar-se.. però que hi ha escultures amb ulls orientals, cabelleres egipcies, nassos africans i cares d'elefants, sí :) tant si el van contactar en viatges atrals com comercials, la cosa és una mica al·lucinant ;)

últim passeig a cavall i últimes de tot..

aquesta nit la passem al bus direcció nord a Bogotà, Barcelona conexion en 24 hores..

una abraçada a tod@s

compte comtat, comtpe fotografiat

proxima estació Carib, Colombia, Febrer 09

aquí teniu un altre post..
de la costa quitenya a Bogotà hi ha un sprint de 40 hores al bus.. cosa fàcil i no tant pesada amb la costum :) i menys si la fas amb la secta dels alegres Herba Life, q tenien una convenció de 4 dies a la capital colombiana..
a drogombia el controls es multipliquen, igual q la policia i militars q son per tot.. la meitat de la població es vesteix de verd cada mati i per protegir teoricament l'altre meitat.. aquí la seguretat privada no es com a la resta del continent, quasi no existeix entre els uns, l'FARC i les autodefenses no queden armes per ells ;)
tot bé a Bogotà, hem trobo amb la Bridgette al lloc i hora citats.. passejar pel centre històric, pujar al Montserrate on hi ha una reproducció de la Moreneta i el divendres nit anem a veure una parella q havia conegut a l'avió a un barri bé, wishky irlandès i amb cotxe blindat a una discoteca.. nit boja entre la jet set ;)
al nord de Bogotà cap a Villa de Leyva, poblet tranquil de carrers empedrats per còdols i cases colonials a la falda de la muntanyes.. una plaça de 200m quadrats domina el poble, un lloc perfecte per seure i tirar fotos.. ja torno a tenir CAMARA ;) militars al carrer i turistes de la capital, bon menjar i cabalgar una tarda, ja estic fet un cawboy ;)
al nord hi ha el poble de San Gil, capital colombiana dels esports d'aventura i lloc on banyar-se als gorgs.. probar un esport no per mi :) l'hydrospeed, on vaig surfejar los meves primeres onades de riu ;) i entendre tot el que havia après per Sant Joan jugant al Noguera Pallaressa :)
el salt de bunjee jumping mai es va fer :( però la visita al poble de pedra de Barrichara va fer el fet..
al nord, pròxima parada el Carib de Taganga base camp :)
1 per anar al carnaval de Barranquilla a trobar-me amb el Jordi, rua infinita amb tres dies de bon menjar s i dues nit de farrejar i rumba interminable.. una de festesa al carrer i l'altre de discoteca tecno a la platja al mes pur estil Atlantida ;) consciència alemana entre gent colombiana..
2 curs d'advanced a Taganga per omplir l'expedient entre corals cervell de tots colors i mil formes laverintiques, llagostes i peixos de peixera amb neopre de 3mm.. no comparable a Galapagòs però 4 cops més barat.. no es poden fer inmersions al Mediterrani ;)
3 al P.N. Tayrona veiem el que un te en ment pel Carib, jungla a peu de platja i palmeres entre turistes dels states i chilens.. cremar-me el cul amb el sol i vivacs il·legals al hotel de mil estrelles :)
de Taganga al oest fins Cartagena de Indias, primer destí turístic del país i la perla del Carib.. una ciutat de poema, cases colonials amb l'ambient de la barceloneta.. passejar pel centre rehabilitat és un plaer a la vista i al bon gust.. per arribar-hi però l'ambient no s'allunya gens de qualsevol ciutat llatino americana.. amb el festival de cine estem entretinguts entre curts i bones pelis, fotos veien com plovisqueja i nits de salsa al Café l'Havana ;)
el Jordi ha emigrat avui a Panamà direcció Nicaragua, diu q només per dos mesos.. ya :) has vist la foto ;) un plaer i bon dies costeños..
compte contat compte fotografiat
una abraçada a tod@s

en la linea, Equador norte

de la sierra de los lagos a la costa de los reflejos en espejos..
dies de plans arruinats a Quito, del ponting a l'escalada, de la 5ª sinfonia de Bethoven al teatro Sucre al cine alternatiu.. tot i això, un dia d'escalada esportiva i una aresta de IIIº a 4800 metres, la peli Australia (de bona fotografia), riures i farres al Aguijón.. amb llibres i llars de foc :) chucha un sinvivir, bona gent a Quito.. internet i veure venir Colòmbia..
La colla que més s'enrolla: los panas más cheveres ;)
sierra al nord en autoestop, Otavalo, ciutat indigena de dones de mocador al cap i homes de cabells llargs, comerciants en general i d'artesania en particular..
Ibarra és la capital del departament d'Imbabura, laguna de St. Pablo, laguna de Mojanda amb un downhill de bici de 1000 metres de desnivell en un mar de fang q em bloqueja la roda!!! dues caigues sense importancia.. gasto totalment les pastilles de fre del darrera, locucucura.. laguna yaguarcocha (laguna de sangre).. bieles (birres), cartas i karaoke amb diferents autoctons animats e hospitalaris, no correr gaire turisme i sóm una distracció ;)
la costa d'esmeraldes és terra de negres i un dels llocs més calents fins ara.. frontera sud de Colòmbia on actualment es concentra una part important de la plantació i negoci de la coca.. terra rica de gent pobre mosegada pel VIH i la malària.. de bosque nublado, vistes de turons verds en forma de selva, camps i bosc..
a Esmeraldas em deixo el passaport, pasta, tarja... sota el llit del hotel i haig de tornar 6 hores de bus.. seguia allà :)
Muisnes per entendre el ritme, fonts d'ingressos i vida d'aquesta part del país, amb el Lorenzo, un treballador a matxet en selva i botes de goma en manglars..
calma i relax a Montpiche, surf on amb un longboard em poso uns quants cops de peu.. més que agafar onades, elles em segueixen agafant a mi.. po gueno :)
salsa per ballar, reggaeton per sentir i reggae per escoltar.. todo bien, per repetir :)
escric des de Bogotà, 40 hores al bus o el que es el mateix, un dia i dues nits seguides dormint asegut em separen del verd bosc frondós, marron de les cabanyes de bambú i el negre de la platja de Montpiche, donde todo queda reflejado en el espejo de la marea baja.. barques, el partit de futbol e la posta de sol..
una abraçada a tod@s
per veure fotos al wikipedia

en la linea, Equador sierra gener 09

dels verds de la terrra als grisos del cel..
entre els gorros de llana als autobusos de Quito als barrets al més estil Hanfry Bogart dels "inidios" del Quilotoa..
encara rabio.. el primer dia a Quito em van robar la motxilla petita amb la càmara, el Gore i la guia.. d'ún tirón, quasí arribo a les mans.. po fuas, en uns segons... de moment no hi haurà fotos per unes setmanes :( tot i que només faig que veure'n..
dies de relax quan oblido el tema, aprofitant per agafar el pols al país, entre manifestacions indígenes, museus i places.. veure películes, un en recomano una perfecte per això: Que tan lejos, una catalana que visita Equador ;)
apadrina't a casa de la gent que vaig conèixer a Galapagos se m'està passant la mania al país, ja necessitava ambiente hogareño.. amb cadell per passejar i tot :)
a la baixada veure la laguna del Quilotoa, una llacuna de verds canviants dins el crater d'un volcà.. aclimatar a 4000 per veure'm després del sorroche de Bolivia..
tot i el dit, l'aclimatació regular i q en dues setmanes s'ha pujat dos dies, amb una trucada a un guia local conegut trobo les ganes per fer un intent dels, ja que estic aquí.. llogo material Made in Equador i amb un californià i tres venezolans ens toca obrir traça fins d'alt :) bingo, alguien dijo linea.. els núvols, el fred als peus (no hi ha botes per estar còmodament a la selva i a 6000 metres :)) i el cap fan la baixada al paradís, amb els Ilinizas navades, les valls de verds i el seracs trencats en la llum taronja de la sortida del sol.. ezpeluznantez
ara relax a Baños.. d'aigua calenta, un poble entremig de muntanyes, valls de centenars de metres de bosc.. recordant al Nepal amb les carreteres asfaltades :)
Quan s'apren amb un toquetazo camió-autobús (accident transit lleu) :) el policia, que estava allà per casualitat diu: chucha madre, al rato: arreglen ustedes namás.. bitllets de 5 $ entre documents per les dues parts i el matxet al costat de la maneta d'obrir la porta.. una hora de negociació entre mirades cansines dels viatgers i cansadament divertida després de baixar del Cotopaxi per part meva.. el poli fa dos amagos d'emportar-se al responsable per treure més plata (amb el camió en marxa al boral, q dius no te'l pots endur :)) pa ver-lo en video a l'acadèmia dels mossos.. de ley..
avui fa 4 mesos que vam sortir.. no puc, ni podré saber qui és el millor lloc, pq llarg és el camí.. la percepció varia ampliament del de vacances per relaxar-se al viatjar per veure o conèixer.. no ser quan ha arribat el viatjar per viure, llegir un llibre, passejar a veure q es veu o mirar una película.. avui percebo el viure per viatrjar.. per fecte
com més veus, més t'adones que el que tenim a Catalunya no es gens dolent :) a veure, 25 de gener em sona a una via on pendre el sol a la Roca del Arcs, a trote de migdia a Montserrat, a dia de fora pistes a Ordino, que aquest any es bona :) o un foc de vivenda per estufa de butà.. per fecte :)
estamos..
per veure fotos, al google

en la linea, Equador Galapagos Gener 09

Las islas encantadas para los hombres, encantadores animales i ensinismadas por los dolares..

visita en plan barato, d'illa a illa en taxi i moure'm des des d'allà.. aquí he rebut el pitjor tracte.. i si ho miro en qualitat/preu és per no tornar :) el turisme Low Cost, encara que provi de ser responsable no està ben vist..

la gent que he conegut però m'han obert les portes de casa, tot s'ha de dir :) Diana, Antonio, Alberto, Melem.. i tota la Comunidad ;)

3 o 4 dies a cada illa, de les habitades.. una imnersió a cadascuna i visites diferents segons interessos :)

cada illa té la seva història particular e interessant història, dels balleners Noruegs d'Española (illa) als robinsons que es van instal·lar a Floreana als anys 30, passant pel penal d'Isabela o la finca de El Progreso, on hi havia un règim d'esclavitud..

Santa Cruz, platjes a Tortuga Bay i Garrapatero amb la Comunidad, el Frisbe com a esport nacional i fotos :) la més habitada de les illes té la millor i més internacional població, encara que sembli estrany.. al seu petit port, entra tot el que ve del continent, aliments, bicicletes i cables per l'electricitat.. les mercaderies s'han de descarregar a mà i en el millor dels casos amb excavadora, un caos organitzat és general entre turistes que van i venen dels creuers, van a buscar un taxi o simplement canvien d'illa.. tot un espectacle.. illa de la gent,,

Isabela te els carrers de terra, és la més gran i la més tranquil·la de les 3 grans illes grans.. pujar al volcà de la Sierra Negra, el més alt del arxipieleg, a veure les diferents comunitats vegetals i el segon cràter més gran en activitat, em sembla :) pluja i visita amb 40 colombians al estil remat :) un dia de visita a les diferents llacunes i manlgars per veure ocells i tortugues.. illa dels pinguins..

a Cristobal probar de fer surf amb el bodyboard i sortir per potes quan al fallar en la primera onada que probo d'agafar, la muralla (més gran que mai he vist :)) de la seguent em cau a sobre, dono unes voltes i fins que començo a surfejar l'espuma q em deixo sobre les pedres que tanquen l'entrada a la platja :( pa verlo de lejos..

vist el començament i que el dit amb segueix molestant decideixo retornar al poble a plorar davant d'un kfe expresso!!!! illa dels lleons marins

el millor de tot la vida relaxada que es respira en aquest paradís.. on increhiblement hi ha una conciència

"majoritaria" de conservació ;)

a terra, pelicans, iguanes marines i lleons marins estan pertot arreu.. per trobar tortugues ja es més difícil..

a l'aigua les mantes i tortuges es veuen a simpla vista i quan et submergeixes.. millor mirar les fotos ;)

una abraçada a tod@s

per veure fotos

per veure video taurons martell

per veure video tauro aleta blanca

en el medio, Equador costa desembre 08

en la línea, seria la frase.. Equador la paraula.. ;)
el viatge en la línea, viu, mogut, gratificant i canviant.. :)
escric des de l'Equador d'aquest viatge, sobre aquesta línea imaginària o no tant.. q separa els dos hemisfèris d'aquest planeta.. i que fora d'algunes excepcions, tant els separa..
entrant al trote a Guayaquil per trobar una ciutat d'avingudes amples, edificis vells de formigó i un malecón (passeig al costat del riu) impecable.. on a partir de les onze de la nit està tot tancat i barrat.. i on els sense sostre i la policia privada conviuen a 5 metres de distància..
a Montañita ens retrobem amb l'Alberto q vaig començar el viatge per passar el canvi d'any, intercanviar experiències, il·lusions i infos.. ell baixa de Panamà i Nicaragua :) tornar a parlar català i de les coses de casa :)
la primera nit per celebrar-ho caipirinhes :) amb un grao em fisuro el dit gros del peu :( i se m'acaba la idea del surf.. tot i que igualment no hi ha onades..
decidim conèixer la costa del sol, al nord.. visitem Puerto Lòpez, el 1r buceig al Pacífic és com entrar una peixera, peixos visturi i globo, peixos banderes i corneta, tortugues i peixos mariposa, anguila tigre i l'Alberto podulant per allà, és la seva primera inmersió ;)
entre autostops de rally darrera una pick-up i busos veiem Manta i els seus "astilleros" naturals i Canoa amb la seva platge amb tendes de colors.. per baixar a passar el cap d'any a Montañita.. on hi ha una festa tecno i com a tot el país es cremen años viejos, petites falles que representen tot lo dolent de l'any q s'acaba i que cremen per la rebetlla, tot i que han perdut una mica el significat..
Equador és platans en tot, paisatges i cuina, de platan fregit a platan empanat, de platans confitats i a la sopa..
la moneda és el dolar, moneda colonitzadora per exel·lència que els ha disparat els preus..
com a curiositat, i poder influenciat pel barat sud d'on vinc, tenir-la a les mans, dona una sensació de poder i ansies de despilfarro, una mica com l'acudit del que es posar la gorra de guardia civil.. el que fa la psique ;)
per veure fotos
per veure videos

buf de bus a Equador, desembre 08

buf de bus seria un resum d'aquests dies..veient la mancança proteica (deixant el pollastre) i sobretot la falta de vi en sang d'aquests últims dos mesos he decidit passar uns dies a l'Argentina, Salta i les perdudes valls del Cachi en la ruta 40.. aillats verds de vinyes de dos metres d'alçada en terres marrons, vermelles i grogues.. bon vi per fi :) mirar mapes de posibilitats i contactes cybers, un Alberto m'espera a Montañita, l'altre a Galapagos :) i l'Hector pel Cotopaxi.. a falta de disicions clares i afectat per la consciència i els prejudicis al Perú no trobo destí clar.. decideixo pujar ràpid parant als creuaments a veure com ho trobo.. de Salta a l'Argentina, a l'Arica de Chile i el Cusco del Peru hi ha unes 40 hores de bus en tres parades de 2 hores.. tota una apopeia.. ;) dormides i películes en anglès subtitulades, acabar-me Las Venes abiertas i moltes Contres mentre passa un paisatge entre àrid i desèrtic..
corrent pel Cusco pujo al Machu Piju a full amb el tren, plovia :( .. encara intento entendre qui va ser l'animal que va pensar en anar a viure allà :) la verticalitat es impresionant, entre dos rius marrons i a centenars de mentres per sobre del meandre, el verd de selva i el gris del granit donen formes regulars e infinites formant bancals, cases i carrers.. bona energia i pel que diuen no massa gent, és època de pluja ;) pujar al Huayna es poder una de les millors vistes.. un passeig en cavall pels voltats Saqsaywamán, on vaig voler anar sol.. per acabar veient que per a cawboy em queda més que un Winchester :)
bus a Lima amb parada d'última idea a Pisco, 16 hores.. per veure les illes Ballestes, terra d'explotació de l'anxova per barcos espanyols i des de fa seglers el guano pel camp europeu i el peix per farines de la ramaderia americana ;).. una altre cosa interessant és veure l'estat del poble després de 16 mesos del terratremol.. descampats i cases en construcció són el 30% del sòl, cases prefabricades de fusta i alguna tenda de l'ajuda humanitària un 20% més.. llums d'emergència als bars i un sentiment com de perdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..
de Pisco a Lima i fins Tumbes per passar la frontera amb Equador i plantar-me a Guayaquil són 40 hores més, amb 3 extres de parades.. pa sentar-se ;)
ara, a punt d'agafar un bus q en 4 hores em deia a Montañinta, la platja per passar deu dies fent surf amb l'Alberto.. bon nadal i tal :)
una abraçada a tod@s
per veure fotos

Bolivia terra Goya, Desembre 08

l'altre cara de Bolívia és l'altiplà.. un territori a mes de 3500 metres d'alçada, terra dura, herma i freda.. rica en recursos naturals com l'estany aOruro i la plata a Potosí.. la ruina del país en els últims segles..
en aquesta terra es des d'on es dirigeix el país, on les mamitas amb les seves faldilles i barrets porten el compàs de la vida.. bruixes pels gringos..
amb l'arribada a la Paz va arribar el fred després de 2 mesos.. 16 hores de viatge en bus i reparar una ballesta enmig del camí :) va ser el fet..
La Paz és una ciutat enclotada en una olla, de carres en baixades de vertic i el Huayna de vigilant.. mercat al Alto i menjar salteñas (empanadas amb liquid) entre passejades per sortir cap a la Illa del Sol, on la màxima és seure al costat del camí i veure com passen els turistes :) molt bonic i romantic po.. allí vaig conèixer una altre realitat turística :( pertot gringos from Perú.. rao per la qual em saltaré tant bonic país ;)
a Oruro vam agafar el tren de la pols i els flamencs fins a Uyuni on vam fer el típic i extraordinari tour al salar, les llacunes i el P.N. Eduardo Navaroa una experiència amb bon companyia, en anglès clar :) sempre em queden el guia i la cuinera.. funny people ;) amb el no parar i la deshidratació de la diarrea vaig aconseguir no aclimatar i el sorroche em va començar a passar factura a l'hotel de sal on vam dormir a 4800 metres.. mal d'altura que no m'ha deixat en una setmana fins a baixar als 2500m de Tupiza..
Potosí és una ciutat europea al mig del no res.. a cada cantonada hi pot aparèixer un balcó, una façana u un portal en ruina.. en les ruines està el cerro rico que domina la vida i la mort del que va ser la població més prospera, habitada i rica del món al segle XVI.. 17 hores al llit em va tenir la febre :( i sense visita a la mina vam emigrar al sud en una altre bus de pol..
Tupiza és el paradís dels últims cowboys, d'aquí que vam aprofitar per recorrer valls i badlands de colors a cavall.. gràcies al nostre enteniment no vam fer més de dos dies, que ja és mooolt.. cosa que em va curar la descomposició intestinal ;)
d'aquí a la frontera hi ha tres hores, un gran pas per l'home i petit per un autobus.. la resta és un altre història.. i més enllà un altre post..
slaute
per veure fotos

Bolivia terra Campa, Novembre 08

hi havia una vegada un gran país que sempre perdia les guerres..
el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)

la veritat es que fa molt temps que tenia ganes de passejar-me per Bolivia, sembla que ja hi hagi estat abans.. haig de dir que amb el canvi de país hi ha el canvi de llengua :) i tenia ganes de poder-me expressar..

Bolivia viu separada, la mitja lluna al est o terra Campa viu en les extensions de selva i valls conreables, són 3 millons.. a l'altiplà, terra Goya (oest) terres a partir de 3500 metres, dures, seques i sense plujes, són 6 millons i per tant tenen la majoria al govern.. aquest és el fet pel qual cada 6 mesos hi ha alguna moguda.. entre ells hi ha respecte po no se t'ocurreixi buscar maranya en terra extranya..

La terra de l'est es rica, la selva està arrassada per la ramaderia de la vaca, igual que al Brasil.. amb el problema que aquí la OMC ha prohibit la importació de carn per la febre aptosa, que va venir del Brasil i tant bé els va al ramaders brasilers!!, una de les prioritats a resoldre del país..

fem un kfe davant d'un camp premsat quan un tros de ferro de 18 passatgers aterra tot esquivant dues motos que es creuen :) un curt vol en ensenya rius recargolats com serps i grans extensions de matolls i ens salva del que podrien ser entre 40 hores i 4 dies de trajecte per terra segons pluges.. Trinidad, la capital del Beni és tranquil·la i sense turistes.. un festival universitari on cada facultat es disfraça segons regións bolivianes i un joc de pistes pels voltant amb una moto amb canvi sincronitzat ens donen la benvingua a Bolivia..
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;), que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos

algunes cares del Brasil, Novembre 08

des q vaig sortir de Brasil fa uns dies volia posar cares al bast continent que queda enrera.. és imposible de mostrar-ne un 10%..

més sent conscient que no he vist ni viscut gaire la cara més crua i agra.. i que en aquells moments no tenia el valor, la vergonya o l'anim per buscar la imatge..

la majoria de fotos són fetes aquestes ultimes setmanes amb el 300.. ja q he perdut l'IPOD i es difícil comprimir fotos del últim mes..

no totes són meves po totes són bones ;)

a passar-ho bé

per veure fotos

Navegant el Madeira, Novembre 08

navegar un d'aquest col·losos rius és un somni per qualsevol.. les raons poden ser múltiples com persones.. ;)

el poder de la força que el riu despren en el seu moviment, la inmensitat de la selva al teu pas, sortides de sol q tornen els colors i postes roses, taronjes i vermelles.. dormir en hamaca o simplement viure uns dies en un lloc on no poder anar més de 20 metres crea un ambient de companyarisme..

ens vam embarcar a les 18 hores, voliem apurar el temps a terra pensant amb els dies que teniem per davant.. deixa enrera la terra sempre costa.. com sempre, vam sortir 5 hores més tard :) es lo que tiene cargar 15000 cervesses pels pobles riu amunt..

els baixells són de tres pissos, el primer hi ha la cuina, les mercaderies, cervesses, armaris i el que sigui necessari.. per sort al nostre no hi havia animals.. només el gos dl putu cocainoman q em va passar un virus a la memòria de la camara.. q tot s'ha de dir no cagava a bord.. al segon el timó, el que seria el dormitori, camarots i hamaques i el menjador.. als dos pissos hi ha lavabos.. cosa important si contem que hi ha unes 150 persones.. al tercer pis hi ha majoritariament una coberta amb el bar, on la música atronadora de forro repetida era la característica en tot el viatja, es bevia cervesa clar ;) i una parrilla on ens vam fer un parell de graellades de carn de primera.. com se sap, la baques estan exterminant l'amazonia..

la vida és relaxada i no tardes en agafar una rutina.. encara q sigui per uns dies :)

el primer que mires són als nens.. oo que bonics, oo quants, oo aquesta nit no dormirà ningú :) els nens no ploren, i si ho fan una mare diu: sense soroll!!! i funciona tu.. :)

una de les coses que més sorprenen és l'actitud calmada i reflexiva més que resignada del passatge..

la gent seu als bancs o s'acomoda a les hamaques, on hi ha unes 15 maneres diferents per estar-s'hi :) a mirar per la "finestra" l'espectacle natural, llegir i escriure o simplement reflexionar u adormilar-se en el temps..

el temps és un altre de les coses q deixes enrera.. l'únic segur són els àpats a les 6, 12 i 18 hores bastant bons i no massa repetitius.. poder de tant sentir-ne parlar havia magnificat la tragèdia..

llevar-me amb la claror, agafar la camara era abans d'esmorzar.. abans de les 8 estiraments a coberta superior, escriure i llegir entre converses amb el café que robava de la cuina :) des del primer dia en vam portar bé amb la Sidi, la cambrera.. a les 11 la calor asfixiava i només era qüestió de dutxar-se i esperar el dinar.. migdiada per esperar la posta i el sopar.. nits de cerveses a coberta, xerrar, parlar i veure mapes..

al riu la vida es moguda, grans transatlantics carregats de trailers, soja i petroli, barques q busquen or, de transport escolar :) tot ha d'anar amunt o avall, d'esquerra a dreta..

gent de tot.. només el Nicolàs, escalador francès i el George newzelandès estaven de viatge de passeig.. per la resta no era cap aventura, simplement una manera de desplaçar-se!! un mossén evangèlic, un militar, un fuster i tècnic d'antenes de telefonia.. parelles amb nens i gent gran.. la bregitte ho ha descrit com un petit

brasil.. hi ha gent qbusquen or, algun cocodril, dofis i tortugues..

una mica de tot sobre hamaques ;) no hi ha temps per l'aborriment i es que sempre fa calor i xafogor al amazones ;) una experiència que hauria de ser.. poder obligada :)

per veure fotos

Manaus, Novembre 08

la meva segona arribada a Manaus va ser la definitiva.. després de 16 hores d'autobus amb dos nois anglesos vaig recobrar la meva humanitat amb una dutxa i unes hores de llit.. un plaer q feia 10 dies que oblidava..

allà em vaig trobar amb la Bridgette, una traveller parthener australiana que vaig conèixer al Lençois i volia veure la selva.. parlem en angles o això se suposa :).. happy business and crasy time.. venia de Buenos Aires amb un nou tele 300, ja veure-ho les fotos.. no totes són meves ;)

Manaaaus és la paraula.. una ciutat de gratacels enmig del verd de la teorica selva i marron de rius.. les imatges des de l'avio del riu i de la ciutat el primer cop que vaig arribar des de Belem són d'inmesitat unes i incredulitat les altres..

De tant sentir-ne a parlar semblava que ja la coneguès..

Manaus és el port flotant rebossant de vida i moviment.. les cases colonials amb el teatre Amazones record d'un passat gloriós per alguns i ruinos per tothom amb arrels europees.. el mercat de fruites, carn i peix d'infinitates fotografies.. carrers en ebullició constant, centre comercial on tota un regió ha de fer cap per fer i aconseguir qualsevol menester que no es trobi al riu o a la selva.. ;)

qüasi una setmana ens va costar agafar el barco direcció Porto Velho.. bon menjar i bons sucs, ultimes kaypirinhes i descans acompanyats de bones tempestes amazòniques q quasi arrribaven a diluvis universals..

allà va començar la meva desesperada desesperció quan vaig perdre l'IPOD :( sense música, programa per comprimir les fotos ni memoria virtual on guarda info vaig sortir riu amunt.. de fet avall i al oest per passar 5 u 6 dies, no se sabia en un dels luxury barcos q navegant aquesta regió.. una experiència tants cops llegida, vista i sentida que prometia inolvidable..

po això es al següent post..

per veure fotos

Roraima, Venèçuela Octubre 08

pues al final si que me acerque Ricardo :) todo bien gracias..

estic aVeneçuela :) .. de Sao Luis a Belem i volant a Manaus.. po serà una altre post..

Manaus a Santa Elena de Uairen hi ha 16 hores de bus.. que uff.. sort que queda és comode, vas de nit i es pot llegir.. conèixer personal com la Maria i el Martin, argentins de la patagonia que porten dos anys passejant pel continent..

es que em quedava aprop i bastant de pas.. :) i empès per la cara del Roger quan encara en parla i en general de tothom que ha estat en aquesta altiplà energètic..

la veritat és que he dormit poc pel fred.. po somiant molt intensament, molts de vosaltres i ereu..

Veneçuela és gran e interessant.. tot somiant he estat buscant plan ;)
amb el argentins ens vam solapar a un grup 4 d'australians, 1 valencià, 2 UK, 2 irlandeses, 1 USA q estaven esperant des de feia 2 dies i vam sortir l'endemà mateix d'arribar.. sis dies de caminar un mitja de 5 hores i unes 60 europes és el necessari.. em tingut bons dies.. tot just ha pluvisquejat mig dia mentre caminavem de baixada.. donava un toc romàntic al tema :) no puc dir el mateix del Puri puris, unes mosques petitones que mosseguen per tot i en tot moment mentre estas parat..

el Roraima hi ha un 30 per cent de plantes autoctones.. com les granotes negres, graminies varies i una planta carnivora que crea simbiossis en un arbre d'on es fa encens..

m'ha recordat a Montserrat, com no ;) amb una superfície plana a d'alt de kms quadrats de color negre, un laberint de regim lunar..

sinó he entés malament la gran sabana era selva que es va cremar.. Manuel?

el temps canvia en minuts.. de castells de núvols grisos impressionants a postes de sol tarenges.. entre boires de blanc transparent portades pel vent.. ;)

des de la vertical el paisatge verd és infinit.. a més llunyà menys clar..

un salude des del manicómio vertical..

te gustan las fotos Kris?
per veure fotos

per veure video

al nord a través de Llençois, octubre 08

portats pel reggae definiria la setmana..
vaig sortir de Jeri dos dies després de q emigressin my kiteteachers.. dos dies de mirar info, mapes i rutes.. relax time i muntar a cavall, jo i el bianco al galope per la platja ;) fins a la roca forada i al faro.. ameizing..
practicant angles.. po només parlat com veieu :0)
en la festa de lluna plena, concert de reggae i rock de l'última nit vam fer migues amb un italia q marxava al dia seguent cap al nord i sense dormir vam passar-nos 5 hores entre jeeps i furgos fins a Parnaiba.. més platja.. molt xulo po cansino ja.. o era la ressaca de la cachaça, q és duríssima..
vam coneixer un grup d'australianes que anaven guiades per l'Alberto, una gran persona, de ment oberta q fa 20 messos que treballa per tota America Llatina.. la info e coneixement ha escrit més d'una pàgina al llibre de ruta..
total que em estat 4 dies amb ells.. i em aprofitat per sortir una mica del que m'havien explicat i del q sembla que la ruta normal.. la unió fa la força, i la divissió de costos les possibilitats ;)
navegar el riu i delta del Parnaiba, poder diuen el tercer més gran del món.. i veure la sortida del sol..
travessar els Lençóis Maranhenses de est a oest tot passant per un dels dos oasis que hi ha perduts al mig del que es podria desciure com un jardi zen per als deus (aquestes caixes amb sorra que venen amb un respall per treure l'estrés).. on vam passar dos dies saltant darrera d'una pickup en camins de sorra, i pujant i baixant dunes.. entre caminades per mirar quin era el millor recorregut i tirar fotos.. guiats per tres nativos, Maduro, cabeza de abacaji i Pegasus :) matonha, cachaça i vagabundo les paraules preferides en una ambient domintat pel déu Jah i clar, música reggae.. noa estrés en el nordest ;)
Barreirinhas, va ser voley i tenis platja amb estudiants i nens.. bon lloc..
Sao Luis, la capital de la Jamaica Brasilera, un lloc on obrir camins, les cases forrades de rajola al centre històric i fer plans.. una nit per apendre a ballar reggae clar ;) en parella i visitar la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, retorn en una petit catamarà surfejant onades..
les fotos són de la meva càmara, po n'hi ha de millors en una reflex.. meves i no.. que poder m'arribaran algun dia d'aquests i que ja us penjaré.. aixís com el video vista lançois.. very cool ;)
una abraçada a tod@s
slaute
per veure fotos
per veure video vista lançois