l'altre cara de Bolívia és l'altiplà.. un territori a mes de 3500 metres d'alçada, terra dura, herma i freda.. rica en recursos naturals com l'estany aOruro i la plata a Potosí.. la ruina del país en els últims segles..en aquesta terra es des d'on es dirigeix el país, on les mamitas amb les seves faldilles i barrets porten el compàs de la vida.. bruixes pels gringos..
amb l'arribada a la Paz va arribar el fred després de 2 mesos.. 16 hores de viatge en bus i reparar una ballesta enmig del camí :) va ser el fet..
La Paz és una ciutat enclotada en una olla, de carres en baixades de vertic i el Huayna de vigilant.. mercat al Alto i menjar salteñas (empanadas amb liquid) entre passejades per sortir cap a la Illa del Sol, on la màxima és seure al costat del camí i veure com passen els turistes :) molt bonic i romantic po.. allí vaig conèixer una altre realitat turística :( pertot gringos from Perú.. rao per la qual em saltaré tant bonic país ;)
a Oruro vam agafar el tren de la pols i els flamencs fins a Uyuni on vam fer el típic i extraordinari tour al salar, les llacunes i el P.N. Eduardo Navaroa una experiència amb bon companyia, en anglès clar :) sempre em queden el guia i la cuinera.. funny people ;) amb el no parar i la deshidratació de la diarrea vaig aconseguir no aclimatar i el sorroche em va començar a passar factura a l'hotel de sal on vam dormir a 4800 metres.. mal d'altura que no m'ha deixat en una setmana fins a baixar als 2500m de Tupiza..
Potosí és una ciutat europea al mig del no res.. a cada cantonada hi pot aparèixer un balcó, una façana u un portal en ruina.. en les ruines està el cerro rico que domina la vida i la mort del que va ser la població més prospera, habitada i rica del món al segle XVI.. 17 hores al llit em va tenir la febre :( i sense visita a la mina vam emigrar al sud en una altre bus de pol..
Tupiza és el paradís dels últims cowboys, d'aquí que vam aprofitar per recorrer valls i badlands de colors a cavall.. gràcies al nostre enteniment no vam fer més de dos dies, que ja és mooolt.. cosa que em va curar la descomposició intestinal ;)
d'aquí a la frontera hi ha tres hores, un gran pas per l'home i petit per un autobus.. la resta és un altre història.. i més enllà un altre post..
slaute
per veure fotos
17 comentaris:
Me alegro muchísimo por tí... Pero sabes? creo que yo sería incapaz de asimilar tantas cosas vistas y vividas en el mismo viaje, jejeje!! Aunque bueno, quien sabe, habrá que probar algún día...
Un besote!!!
Krisanghi
I also heard you had a fantastic nurse in La Paz, Uyuni and Potosi. Oh, wait, that was me! ;) kisses Bridgette x
Bones des de la gèlida Manresa.
Pel que sembla no sempre has anat amb semarreta de màniga curta que tanta enveja em fa. Quin fred a 4800 metres!
Uyuni deu ser una extensió inmensa i blanca, d'un blanc que fereix la vista i es filtra endins fins a tocar l'ànima.
Las mamitas de l'altiplà. Sempre m'han flipat aquestes bolivianes amb les faldilles de coloraines i els barrets rodons al cap. Semblen una peça inutil, que hagi de sortir volant al primer cop d'aire, ...
Que be Guillem que puguis veure i viure tot això en aquest continent tant preciós i maltractat!
Nuri
Ostres Guillem!
Que et vols quedar-te amb nosaltres! Avui ja no sé si era un autèntic reportatge del National Geografhic o les finalistes d’un premi de fotografia. Una passada! Vés en compte on t’enfiles! No m’estranya que sortint tant impressionats. Premi a la fotografia més artistica: “Os voy a comer”, Premi a la fotografia més dinàmica: “el vol dels flamecs”, Premi a la fotografia de la realitat social: “ els portadors”, Premi a la fotografia del silenci: “el cel estrellat”,... o,... Primer Premi per la que encapçala el post: “la vida” tal com diu la mare las mamitas de l'altiplà són d’un color extraordinari,... i les fotografies del paisatge?... bé no continuo, perquè no acabaria.
El pròxim post, ja no sé si et podràs superar ;), si continues així, deixa els bombers i que et contractin els del National Geogràfhic, no ens podem deixar perdre la teva mirada del món.
Namasté!
HOla guille, ja fa dies que tenim el miquel per aquí a casa, amb alts i baixos, però força be. Però, la veritat, no tant be com tu. Quins animals, quines vistes.. i... sobretot, quína enveja. Per cert, et vas atipar amb la paella plena de companys de ruta? És molt bona.
Simplement desitjar-te que segueixis disfrutant i que sàpigues que ens recordem molt de tu.
Una abraçada desde Barcelona, la familia: Salvadó Bosch
Hola, maco! Ho saps, oi, que quan arribis aquí t'enyoraràs un munt? I pel que estic veient en les fotos, t'enyoraràs algunes setmanetes!!! Precioses totes. M'ha agradat veure't amb aquesta morenor a la cara! Aquí, al revés; fred, Montserrat nevada altre cop, paquet a les muntanyes, i llums de Nadal i pare noels penjats pels balcons!!! Un petó molt gran des de la Catalunya profunda ;)
Míriam
Hola Guillem!
Saps qui sóc, oi? (mare de l'Enric, veina d'estiu a Arenys, amiga de la teva mare i de la Rosa...)
El primer missatge de la Bridgette m'ha despertat la conciència. Resulta que "you love receiving comments"... i jo, que et segueixo fervorosament en el teu viatge, encara sense donar senyals...
Bé, començo per les fotos: fantàstiques!, però saps? en realitat el que més m'agrada és veure'n a tú. Fa tant de temps que no et veig en viu que si no fos per les fotos m'oblidaría de quina cara fas( és broma).
M'alegro de que disfrutis. Aprofita la experiència que segur que et serveix per, apart de conèixer altres terres i persones, conèixe't millor a tú mateix.
Pocs díes desprès del teu report sobre els Lençois, en vaig trobar publicat a un diari un extens reportatge i el mateix em va passar amb el Roraima i els tepuis de Veneçuela. Els guardo per si t'interesen.
Petons
Paloma
Hola Guillem. No puc dir res nou que no hagin dit els altres que han escrit, jejeje. Ja et vaig dir fa temps que els reportatges que feies semblaven trets del National Geogràfic, i veig que hi altre gent que també ho pensa, Extraordinàries.
En fí, suposo que ja estas recuperat del tot, de la diarrea i del mal d'altura.
Cuidat molt i segueix gaudint d'aquest viatge tant fantastic.
Un petó.
Ei Willy!
M'encanta transportar-me llegint les teves aventures i veient les fotos, no vull repetir-me però realment, són fantàstiques!!! ;)
Segueix disfrutant i vivint el moment!
Una abraçada des de Manrússia!
Sílvia
Eis! com estas? espero que a hores d'ara ja et deus haver recuperat del tot, almenys en aquesta última foto que surts fas bona cara... estas guapo!! i la resta... impresionantment boniques.
Per aquí fred gèlid, excessiu pel meu gust, però ara és el que toca i bona cara que "ya llegará el verano".
Un petó.
no si al final em fareu agafar fred a mí des d'aquí..
merces pels alogis fotosgrafics ;)
ara al Peru, de les últimes 36 hores en porto 30 assegut en autobufs..
una cosa que no vaig dir es que m'havien dit que al salar hi havia el cel amb més estrelles del món.. curiosament per mi el millor és a la illa del Sol :)
una abraçada a tod@s
Hola Guillem: ja estem a les portes de començar les festes de Nadal. Aquí amb fred i tu les passaràs amb temperatura d'estiu. Amb el mapa, en Joan em va ensenyar el teu recorregut. Ets molt lluny, però nosaltres et tenim dintre nostre. Penso molt en tu, i desitjo que estiguis molt bé. Dels 6 mesos que vas dir que estaries fora, aviat en farà 3, o sigui com es diu: passaràs l'Equador.
De tot el que has enviat i viscut, ¿no creus que en podries fer un llibre? Passar el Nadal i Cap d'Any en un ambient tan diferent, amb calor, platja i refrescos, deu semblar una mica estrany, oi? Desitjo el millor per tu. T'estimo molt i t'envio una forta abraçada, iaia Roser
Hola Guillem!
Ja veig que et va de puta mare. Jo acabant la tonteria a Brasil. Estic a pipa, al sud de Natal. Una abraçada molt gran i estaré al cas.
Ivan
Ja hem portat el pessebre a l’alzina!
Ha estat un dissabte congelat i divertit. Caminadeta, instal·lació del pessebre, fotos, quatre ratlles a la llibreta, pessebre vivent i superdinar a Castelladral.
Un agraïment especial a la Núria del Roger per la gorra de llana dedicada amb l’aconcaguet.
Properament provarem de penjar alguna foto del pessebre a la web del Pau. És xicarró i molt bufó.
I mentrestant qui estigui per aquí i s’hi vulgui arribar ja sap el camí, que fins la Candelera allà s’hi queda
Bones festes a tots i en especial a “un inquiet i inquietant” que ronda per les amèriques. Una superabraçada còsmica
Nuri
Eis! Bones festes Willy!!! Aquí torrons, neules, bufandes i nassos que rajen sense parar. En canvi tu fruites dolces, mojitos i altres plaers naturals i artificials d'aquestes terres llunyanes...
Passa un bon Nadal, que nosaltres ja et guardem un brindis a la sobretaula.
Jota (xaldiguero)
Hola Guillem!
Demà ja és Nadal i et trobarem a faltar assegut a taula amb nosaltres com cada any. Quan megem l'escudella i la carn d'olla ja pensarem en tu.
Desitgem que passis molt bon dia de Nadal. Ja ens explicaràs com ho celebren aquí i què has menjat per aquestes terres.
Una abraçada molt forta en la distància.
Mercè, Esteve, Oriol i Eduard
Són unes fotos brutals, de veritat que són de concurs.Em fas pensar quan nosaltres viviem a EEUU i aprofitavem qualsevol ocasió per viatjar. Estic contenta que viatgis amb colla, pocs o molts, la questió és no anar masa temps sol.Fas molta enveja, amb tot el que està vivint.
Una abraçada en l'entrada del 2009.
Lali
Publica un comentari a l'entrada