Bolivia terra Campa, Novembre 08

hi havia una vegada un gran país que sempre perdia les guerres..
el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)

la veritat es que fa molt temps que tenia ganes de passejar-me per Bolivia, sembla que ja hi hagi estat abans.. haig de dir que amb el canvi de país hi ha el canvi de llengua :) i tenia ganes de poder-me expressar..

Bolivia viu separada, la mitja lluna al est o terra Campa viu en les extensions de selva i valls conreables, són 3 millons.. a l'altiplà, terra Goya (oest) terres a partir de 3500 metres, dures, seques i sense plujes, són 6 millons i per tant tenen la majoria al govern.. aquest és el fet pel qual cada 6 mesos hi ha alguna moguda.. entre ells hi ha respecte po no se t'ocurreixi buscar maranya en terra extranya..

La terra de l'est es rica, la selva està arrassada per la ramaderia de la vaca, igual que al Brasil.. amb el problema que aquí la OMC ha prohibit la importació de carn per la febre aptosa, que va venir del Brasil i tant bé els va al ramaders brasilers!!, una de les prioritats a resoldre del país..

fem un kfe davant d'un camp premsat quan un tros de ferro de 18 passatgers aterra tot esquivant dues motos que es creuen :) un curt vol en ensenya rius recargolats com serps i grans extensions de matolls i ens salva del que podrien ser entre 40 hores i 4 dies de trajecte per terra segons pluges.. Trinidad, la capital del Beni és tranquil·la i sense turistes.. un festival universitari on cada facultat es disfraça segons regións bolivianes i un joc de pistes pels voltant amb una moto amb canvi sincronitzat ens donen la benvingua a Bolivia..
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;), que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos