dilluns, 17 de novembre de 2008

algunes cares del Brasil, Novembre 08


des q vaig sortir de Brasil fa uns dies volia posar cares al bast continent que queda enrera.. és imposible de mostrar-ne un 10%..
més sent conscient que no he vist ni viscut gaire la cara més crua i agra.. i que en aquells moments no tenia el valor, la vergonya o l'anim per buscar la imatge..
la majoria de fotos són fetes aquestes ultimes setmanes amb el 300.. ja q he perdut l'IPOD i es difícil comprimir fotos del últim mes..
no totes són meves po totes són bones ;)
a passar-ho bé
per veure fotos

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, nen! Celebro tantes coses noves i bones, i tants colors i calors!!! Sóc feliç de veure lo bé que t'ho passes. Segueix així. Petons de fred, Míriam

Anònim ha dit...

Bonito, bonito, Guillem.
Per aquí tot igual, temperatures de 20º les 24h, sol i magnífiques postes. Gent fent massatges gratis pel carrer. Degustacions de ratafia i birres porta a porta, ens han apujat el sou un 300% i abaixat la feina un 200% (llàstima que no hi fossis per signar el contracte), les pizzes venen acompanyades d'una mariscada gratuita, i per cada euro gastat en trucades te'n tornen dos.
Apa, desprès de fer-nos tanta enveja ja te'n tocava una mica :D

Segueix drisfrutant!

Jota (Xaldiguero)

Anònim ha dit...

Quines fotos més artístiques!!!
Les cares de la gent, els colors de les hamaques, el riu, la llum,... De veritat que són d'artista. Reflecteixen molt més que un viatge, transmeten emocions, vivències,...

Segueix disfrutant.

Una abraçada molt forta

Mercè (la tieta)

carles ha dit...

Bones de nou!!!;)
Que intensa aquesta bitàcora, en poques hores! :)

Bé, Guillem, bé. Veure el paisatge humà té una gran riquesa, és una idea molt encertada des del meu punt de vista. Estic content que tot i la decepció de la pèrdua de l’IPOD, anem acceptant els canvis més incòmodes del viatge.

Una abraçada!

Mercè ha dit...

Brutal!!!!, emocionant!!!!, increïble!!! i totes les admiracions que ara no les escriure, jejeje.
D'aquesta sortiràs fet un fotògraf.
Ho expliques tant bé tot, que realment, jo, es com si estigués el teu costat, jejeje, que més voldria!!!!.
Un petò.
Mercè

primavera ha dit...

Hola a tots
Avui no comentaré el missatge. Faig una excepció.
Si algú de vosaltres coneix al Miquel, el cosí del Guillem entreu al seu blog
"miqueldiadia.blogpot.com"
i llegeiu especialment la crida que fa el dimecres 19 de novembre.
A reveure, una abraçada a tots
Nuri

Joan Barrios ha dit...

Hola Guillem: tot va bé oi?. Ja he vist les fotografies tan precioses que has enviat i els reportatges tan ben explicats.
Malgrat que deus passar més d'una incomoditat (cosa a la que tu ja hi tens experiència i a més enforteix el cos i la voluntat), veus coses molt interessants i tens contacte amb molta gent. Això és molt enriquidor.
Segueix feliçment aquest viatge, i nosaltres estem aquí esperant amb il·lusió el dia que et tornarem a veure.
Penso molt amb tu, i t'envio una forta abraçada i un petó molt fort de....iaia Roser.

Tximeleta ha dit...

M'agraden les fotos on hi surten persones, mirades i gestos.Hi ha tan d'una persona a la seva mirada o en un petit somriure, molt maques totes les fotos.
Petons.

willy ha dit...

sí que parlen les cares.. els espais i el colors també..
i ningú no m'ha apuntat a aquesta nova era del treball i la vida de Manresa? hauré d'anar a parlar amb els de la casa gran, he Jota :)
me n'alegro que us agradi'n els escrits e fotos.. tot és viatjar ;)
una abrasada a tod@s

Dani ha dit...

Bones Jefe!
Aquí a Terrassa encara no han arribat les condicions de vida dels nostres amics manresans, però les estem negociant ;)
De moment ens anem fent il·lusions d'aquest hivern que sembla que serà fred i nevat. Així ha començat i diuen que tot és començar oi?
De moment ja he pogut gaudir d'una baixadeta del puigmal amb neu pols, a meitats de novembre. Suposo que a tu en aquests moments en queda molt lluny la neu i el fred. Ja t'aniré explicant.
Una abraçada i fins aviat,
Salut!

Dianna ha dit...

Caram noi!!!
Cada post és un aventura, continuo pensant que les fotos son impressionants... a més aquestes ultimes de les "Cares", realment parlen soles... m'agraden moltes pero la del nen que mira timidament a traves de la porta d'un cotxe és brutal...
Bé noi, aqui tot igual, com sempre, bueno va.... s'et troba afaltar una mica :P... jejejeje.
Disfruta!!!

Un peto.

Dianna

Anònim ha dit...

bones noi! sempre és un plaer tenir notícies teves, veig q estàs aprofitant al màxim el dia a dia, aproita
1 x aquí tot bé, tapadets i estrenant temprada de neu! petonàs
alba

cristina c. ha dit...

Ei guapo!
Ara feia dies que no mirava el teu blog... molta feina com sempre... bé ja em coneixes, m'ofego en un got d'aigua! però no en sé més. Donsc si si, m'afegeixo a l'opinió general dels comentaristes... unes fotos fantàstiques, especialment perquè aquestes a diferència dels bonics paissatges tenen un registre més social, amb tot el que comporta: gent arquitectura... etc.
Suposo i desitjo que tot et marxi bé, i que tinguis la fortuna de no viure els aspectes més crus del nadal com ara els pares nadals penjats dels balcons, les llumetes, els anuncis... i aquest clima caspòs en general que ja sabem.
En fi, me'n vaiga cap a classe... quin paaaal!!!
Ah! per cert, ja vas agafant alguna pedreta per mi? jejeje

Un petonàs.

Joan Barrios ha dit...

Hola Guillem: gràcies de la teva trucada. M'ha fet molta il·lusió sentir la teva veu, encara que molt fluixa. Precisament en aquell moment pensava en tu, i em deia: a ell els dies se li deuen fer curts però a nosaltres s'ena fan molt llargs.
Estic molt contenta que estiguis bé, i disfrutis de la bellesa d'aquests llocs i els seus paisatges, i de la varietat de gent que coneixes. Això és molt enriquidor.
T''estimo molt, i t'enyoro molt. Rep una forta abraçada de la teva
iaia Roser

Anònim ha dit...

Realment els paisatges són fantàstics, però la bessant humana ho és encara més.

Lali