diumenge, 20 d’octubre de 2013


Bons dies a tod@s, 
El temps ha anat passant i tots hem anat marxant..
Ja fa temps que no exposava al cyber món, aprofitaré com a excusa que torno a estar a fora passejant i els esdeveniment que se "avecinan"..

De moment una setmana a Nova Zelanda per canviar la Visa, m'ha donat l'oportunitat de veure com evoluciona la des-reconstrucció de Christchurch e Littletown després del desastre que va suposar els terratrèmols del setembre del 2010.. 
Interessant com es marquen les portes dels edificis on està prohibit l'accés amb un paper vermell i els que esta restringit amb un de groc, molt interessant es l'ús dels contenidors metàlics de vaixells com a bars i botigues (des del primer moment per recuperar la "normalitat" deien ells!!) o com a protecció de possibles enfonsament d'edificis que es volen salvar.. i com després de 3 anys la ciutat lluita per recuperar la "normalitat" després de veure marxar varies desenes de milers de persones, canvi de feina de part de la població (majoritariment masculina) a la construcció, canvis de direcció de carrers i places constants i la seguretat que punxaràs una roda del cotxe al mes.. jo però no vaig tenir la "sort" de sentir cap tremolor..

Aprofitant l'ultima nevada de la temporada vaig anar a esquiar a Mt Hutt, 10 kilometres de cami de carro sense balla de segurat a la cuneta i mig metre acabat de caure va fer l'efecte desitjat per disfrutar del millor dia d'esqui i snow que he tingut mai a l'hemisferi Sud.. i el primer :)

Com a última activitat vaig trobar una bona caminada, "tramping" que en diuen ells.. perfecte pels que no tinguin gaire temps, a 2 hores de l'aeroport amb transport públic!!!!! amb 6 dies et pots fer una idea més que acceptable del dona de si el país: ovelles blanques pintades sobre camps verds; bons espai naturals; pluja, neu, vent i sol al mateix dia; falgueres de tots tipus i alçades; animals com lleons marins, pinguins, dofins, musclos o paua; turisteo de visita a una formatgeria i bon vi, no falta gent local maca que t'agafa fent autoestop i et porta a 130 km/hora per una carretera de curves amb un Porsche descapotable, porquè yo lo valgo.. ;) 
totalment recomenable.. tot i que no em vaig currar gaire les fotos.. :(

petons i abraçades per acabar.. 
sigui bonic.. 

com sempre unes fotos

dijous, 18 de febrer de 2010

un blog per una aventura..


com podeu veure al final no hem vaig comprar l'Audi TT, era poc pol·livalent i més incomode que res per viatjar :) el Kangur és ideal..
veien el caire dels esdeveniments i els canvis que se "avecinan" aparco el blog per un temps..
no es que desconecti del món cyber, molt content n'estic de la vostra acollida.. simplement i com podeu llegir al cotxe (gràcies a la feina inestimable de tres P) em mudu de domini..
www.going-bush.com
estamos..

dissabte, 30 de gener de 2010

Sydney, Gener 2010

ja fa dies que he emigrat al sud.. fins ara "bastant" liat i tot esperant un nou espai web he deixat passar el temps :)
aquí les coses són lentes i difícils, només per aparcar el cotxe, i quin cotxe ;) has de tenir estudis superiors o preguntar al que passi caminant, i no es broma :)
tot i ser una gran ciutat, la vida és fàcil.. i el ritme tampoc no el farà hernià..
una mica de jetlag no te'l treu ningú..
turisteo per veure el Harbour Bridge, l'Òpera, platges de Bondi, Bronti, Manly, Narabeen i algo de kite :).. jalos thailandesos, japonesos, pluges semitropicals, un sol abrasador ja que tenen el forat a la capa d'ozo que tenen just a sobre i algun que altre dia per còrrer o nedar.. aborrit no he estat, evidentment ;)
no és fàcil entendre com se'ls ha acudit de conduir per l'esquerra.. suposo que a ells el costa de veure que és difícil perquè els costa poc tocar la botzina.. em vaig enfadar amb un, quan em vaig posar contradirecció en un semàfor, quan estic fent marxa enrera per recuperar la posició el paio comença a pitar dient que te verd i vol passar!!! que dius: nen sinó em moc ho tens malament, relaxa't o em quedo al mig :) deixant petits contratemps està tot controlat ;)
això es molt gran i ha costat fer-me'n a la idea.. em sembla que serà més aviat una aventura ;)
entre veure-ho i preparatius pel viatge han passat els dies volant, tot esperant l'Oriol i al Santi, que cada dia que parlava amb ells canviaven el dia d'arribada a Sydney :P
total que al final van arribar al temps prudencial per escapar-nos a escapar a escalar a les Blue Mountains, que ja necesitava sortir de la city i vam fer un dos dies d'esportiva i una via de 120 metres de 4+ boníssima, eh :)
entre previsions nafastes de temps dolent i mals de caps ens hem dedicat a disfrutar de la platja, bons sopars i la tranquil·litat de la buena onda.. ara per ara deuen estar apunt d'aterrar a Bangkok camí de Barna
:)
de moment poc més, aquest és només per saludar..
sigui bonic
per veure fotos

dijous, 31 de desembre de 2009

emigro, gener 2010

aprofitant la meva prejubilació he decidit com molts, sinó tots sabeu que m'emigro ;)
aquest cop a les antípodes i per uns mesets..
aquest cop amb la Bridge i algun que altre de vosaltres :)

els plans són donar-li la volta a l'illa continent d'Australia amb visites als Alps del Sud de Nova Zelanda i algunes de les illes que formen Indonèsia..
aquí us deixo un poema que vaig arrencar de les terres d'abyayala i un mapa que s'ha d'acabar de polir..
sigui bonic

El viaje:
si viajar es conocer,
es viajarse al conocerse..
si conocer es ver,
es conocerse al verse..
si ver es mover,
es verse al moverse..
si mover es caminar,
es moverse al caminarse..
difícil es aceptar el regalo
que la vida nos ha brindado..
dos caminos se cruzan,
dos personas se encuentran..
si el tiempo vale verga,
es solo aceptar lo que venga..
de todo lo andado,
sólo tu y yo,
sabemos lo que nos ha dado..


Mostra Australia en un mapa més gran

em prejubilo, desembre 09

canvi d'any segons el calendari oficial.. any nou, vida de antes..
total la diferència entre ahir i avui és simplement la ressaca :) tot i que ben mirat no es gaire més o gaire menys que la del passat diumenge.. total i que ben pensat no deu ser gaire bona idea destruïr el còs d'aquesta manera..
jo per si de cas, mamaita que me quede como estoy..
aquest post no seria per ensenyar-vos imatges de racons del planeta, ni per explicar alguna història ni filosofia del més enllà.. menys encara perquè us busqueu en alguna foto..
i les fotos? no són res de l'altre món po tenen la seva gràcia :)
el sentit d'aquest post és comunicar-vos que degut al meu llarg treball al cos de bombers de Gene, 11 anys poder fa ja que arrossego la camisa pels puestos, de segur la camisa que més he portat :P he decidit prejubilar-me per un periode mínim de dos anys..
evidentment a ells els ha sabut mooolt de greu i estan mooolt contents de tenir més feina però és lo que diuen: any nou, mamaita que me dejen como estoy, coño :)
això serà bo per vosaltres, més que per mi clar, o no :) po vaya, vol dir que a molt males seguireu veient foto, històries i fins i tot algun conegut.. que no siguis tu :P
oseaze de lo echo a lo dicho un bicho
per veure fotos mira a un altre post perquè en aquest no ni han ;), al final si :) fotos
una abraçada


dissabte, 5 de desembre de 2009

Marroc, Novembre 09

Al final deixem la moto al garatge i marxem amb el Dard equipat com a semi campercar..
24 hores de viatge de barco separen Barna de Tanger, més o menys el que em separa el roco de Manraqueix..
País de majoria musulmana, les mesquites canten 6 cops al dia el A REZAAAAAR.. la primera a quarts de 6 de la matinada, tot sigui dit..
El nord és bonic i variat de clima mediterrani, amb els seus alzinars d'alzina surera al estil Garrotxa, olivers del Montsant (sense parets), camps de conreu al estil de la plana de Lleida i costa semblant a la del Baix Penedès ara fa 100 anys..
Tetouan té una "petita" medina amb estil andalús, tranquil·la i fàcil de veure.. on prenem el primer i únic te tot veient alfombres, s'ha de fer :)
Chafchaouen és un poble assentat entre núvols blaus i la porta del món del hachís.. a la carretera que ens porta a Ketama es poden veure els camps de regadiu per la mariguana, no en va el 75% de la producció mundial es aquí.. els cotxes es creuen i proben de parar-te per fer business com en diuen ells.. 100 km en els quals no es recomendable parar ;)
Fez, antiga capital de la 1ª dinastia del país, finals s.VIII te una medina més bonica i molts menys visitada que la de Marraqueix, on destaca la zona de tenyir i curtir pells (veure fotos)..
Al centre del país el clima es torna fred degut a l'alçada, mitja muntanya/alpí i més pedregós, amb pi roig o negre i poder avets i tot? l'any passat havia nevat 1 metre a les carreteres que vam circular en aquestes dates...
Ifrane és un poble policial/universitat amb toc de queda militar, conegut com el Chamonix marroquí.. un tros de Suiza enganxat en aquest continent..
Arzou té uns grans boscos de Cedres, zona productora de carbó és coneguda pels monos salvatges que els habiten, els únic en estat salvatge en la mediterrànea..
Al sud, i ja esquivant l'Atlas entrem en clima desèrtic, sec i pedregós.. els palmerals apareixen als llits dels rius subterranis.. impressionant paisatge a les gorges del Ziz (veure fotos)
Al sud, les dunes mòbils de Merzuga.. de color rosa daurat constitueixen una de les principals atraccions turístiques del país.. aquí gaudim d'un magnífic vivac on vaig sentir el soroll de les estrelles, poder va ser cosa de la fumada po ;) (ens vam deixar el trípode al cotxe i no hi ha fotos al nivell :()
A l'oest per darrera l'Atlas és zona de palmerals i kasbas, com Skouda.. hi ha les gorges del Todra on hi ha una de les millors roques que es poden escalar i la del Dades, de formes capritjoses..
Ouarzazate, ciutat moderna de grans avingudes és la capital del Molliwood :) s'han rodat películes repressentant el Tibet, Roma i Somalia.. a l'aeroport és on Saint Exupéry va trobar la inspiració per excriure un llibre que tots hem llegit, El petit príncep..
D'aquí al nord per la carretera de serp del Tizi N'Tichka amb parada obligada a Aït Benhaddou, kasba on s'ha rodat escenes de Lawrence d'aràbia, Gladiator entre d'altres..
Marraqueix decepciona una mica, centre turístic per excelència del contient poder.. en cap de setmana es torna agobiant.. tot i aixís fer unes compres, dormir en una Mansion d'Or (riad), conèixer la Pepa (jefa del nostre riad) i fer unes galetes amb la Ibtissam, cuinera del riad de l'Ali.. entre bona i boja gent :O
A l'Oest, costa atlàntica.. ciutat fortigicada-port d'Essaouira, destí del kite surf i famosa pel tiny dels seus moluscs, 10-20 cops més car que l'or segons Aristotel :P color amb que Cleopatra va pintar les espelmes de la seva barcassa quan es va trobar amb Marc Antoni.. bon peix i bones fotos..
D'aquí al nord, Oualídia poble de pesca tradicional i ostres.. una carretera de 200 km amb vistes a l'oceà, platges i dunes des d'un penyassegat..
Al Jadida i la seva fortalesa portuguesa com a última parada abans de agafar l'autopista al nord..
Es menja bé al Marroc, carn i peix a la graella, tagins de verdures, sopes de cigrons i pastissets.. segons els més entessos, el canvi més gran del país en els últims anys ha estat el nivell d'higiene general, en especial als lavabos :) tot i això sense paper..
una de les coses que més sobte és la concepció de l'igualtat entre sexes.. un treball dur és fer alfombres jo crec.. però pel Hassan (28 anys): no para nuestras mujeres, ellas estan acostumbradas :!
al carrer està ple d'homes sense fer encara no ser el què.. sobretot als pobles, a la plaça parada de taxis/parquing/bars, esta ben vist que els homes de la casa pudulin i vagabundegin (dona estàtus, sobretot a ells) senyal que algú els hi fa tot :!
Les compres i hores de vida al carrer es divideixen entre els homes durant el dia i les dones quan cau el sol :!
Una idea que m'ha sorprès és sospitar l'actitud passiva marroquí, poder resignada però en tot cas no activa.. algú em va resoldre que es cosa cultural en el món musulmà, segons l'alcorà mahoma ho ha de porporcionar tot i per tant no has d'intercedir en el procès.. i no ser si es per això però estar 10 anys sense feina, pot ser una cosa normal i pel que em va semblar a mi no gaire preocupant per alguns dels que vaig parlar.. tenint en compte alguns tampoc es plantejaran ajudar en feines domèsitques... un sinvivir..
en tot cas un bon lloc on passar uns dies ;)
petons a tod@s
per anar-hi ara
per veure video Aït Benhadou
per veure video Marraqueix
per anar-hi mapa

dissabte, 31 d’octubre de 2009

London, Octubre 09

London City.. capital europea de l'any x mi.. destí típic de musicals, compres i practicar anglès, canvi d'avió en viatges llunyans :) entre d'altres..
Aquest cop m'acompanyo de guia, la Bridge hi ha viscut uns anys i això em fa descobrir el millor i pitjor de la ciutat.. mirar 4 cops un mapa en 4 dies seria el resum..
de camí al aeropot de Girona aprofitem per passejar per la tardor de la Garrotxa i passar la nit a fires fent rons amb alguns pic i pales, on em revel·len una realitat ignorada per part meva, la principal activitat a Londres es caminar :/
Dormir del tiron tot el viatge, enlairament i aterrada incluides :)
Buckinghem Palace, Westminster Abbey amb el veterans de Normandia fent una cel·lebració/missa, el metro/Tube, Green Park, St. James Park, Regent St., Primose Hill a la posta de sol, Islington (rollo Amsterdam amb cases flotans), the meet market (smithfields).. uff..
Per experimentar els plaers de la gran capital de la Commonwealth, vam deleitar el paladar amb un esmorzar de cigrons doços amb ous i beicon (bastant dolent per cert).. un te amb pastes a les 15:30 i dinar en un Pub..
Al final sense musical, ens vam trobar el festival de cinema de susodicho ciutat i ens vam aborrir amb una pel·licula catalana filmada a Girona i l Empordà..
total, un bon hotel i mooolt caminar.. menjar indi i tailandès i com no unes hores al British Museum, boníssim :)
aqui unes fotos