dilluns, 22 de desembre de 2008

buf de bus a Equador, desembre 08


buf de bus seria un resum d'aquests dies..veient la mancança proteica (deixant el pollastre) i sobretot la falta de vi en sang d'aquests últims dos mesos he decidit passar uns dies a l'Argentina, Salta i les perdudes valls del Cachi en la ruta 40.. aillats verds de vinyes de dos metres d'alçada en terres marrons, vermelles i grogues.. bon vi per fi :) mirar mapes de posibilitats i contactes cybers, un Alberto m'espera a Montañita, l'altre a Galapagos :) i l'Hector pel Cotopaxi.. a falta de disicions clares i afectat per la consciència i els prejudicis al Perú no trobo destí clar.. decideixo pujar ràpid parant als creuaments a veure com ho trobo.. de Salta a l'Argentina, a l'Arica de Chile i el Cusco del Peru hi ha unes 40 hores de bus en tres parades de 2 hores.. tota una apopeia.. ;) dormides i películes en anglès subtitulades, acabar-me Las Venes abiertas i moltes Contres mentre passa un paisatge entre àrid i desèrtic..
corrent pel Cusco pujo al Machu Piju a full amb el tren, plovia :( .. encara intento entendre qui va ser l'animal que va pensar en anar a viure allà :) la verticalitat es impresionant, entre dos rius marrons i a centenars de mentres per sobre del meandre, el verd de selva i el gris del granit donen formes regulars e infinites formant bancals, cases i carrers.. bona energia i pel que diuen no massa gent, és època de pluja ;) pujar al Huayna es poder una de les millors vistes.. un passeig en cavall pels voltats Saqsaywamán, on vaig voler anar sol.. per acabar veient que per a cawboy em queda més que un Winchester :)
bus a Lima amb parada d'última idea a Pisco, 16 hores.. per veure les illes Ballestes, terra d'explotació de l'anxova per barcos espanyols i des de fa seglers el guano pel camp europeu i el peix per farines de la ramaderia americana ;).. una altre cosa interessant és veure l'estat del poble després de 16 mesos del terratremol.. descampats i cases en construcció són el 30% del sòl, cases prefabricades de fusta i alguna tenda de l'ajuda humanitària un 20% més.. llums d'emergència als bars i un sentiment com de perdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..
de Pisco a Lima i fins Tumbes per passar la frontera amb Equador i plantar-me a Guayaquil són 40 hores més, amb 3 extres de parades.. pa sentar-se ;)
ara, a punt d'agafar un bus q en 4 hores em deia a Montañinta, la platja per passar deu dies fent surf amb l'Alberto.. bon nadal i tal :)
una abraçada a tod@s
per veure fotos

10 comentaris:

primavera ha dit...

Nit de Nadal, tinc els dos caganers, que he recuperat de la capsa de les golfes, fent-la petar amb el peixe-boi.

Uf Quin garbuix de sentiments!
Enyorança, per la distància.
Enveja, de la més sana.
Alegria, perquè fas realitat els teus somnis.

Endavant, disfruta la vida!

T'envio una gran abraçada amb l'estel de Nadal.
Nuri

Anònim ha dit...

I hope after many hours on buses you can relax and surf...Feliz Navidad. Bridge xxx
...and I love the photos. You have a great camera :)

Anònim ha dit...

Novament Bon Nadal, Guillem.

Veiem que finalment has anat al Perú, al Machu Pichu. Això ha de ser impressionant, tal com tu dius.
I d'aquí, apa, a veure pingüins, foques, pelicans i cagades d'ocell a punta pala. Quin contrast, nano! Ja ho assimiles tot això?

Que vagi molt bé el surf i segueix disfrutant. Des de la distància et seguirem "envejant".

Petons,
Mercè i Esteve

carles ha dit...

Namasté Guillem!

Quina epopeia!!! ;) de viatge. Buf de bus, ja entenc que et quedarà el cul com una pedra, però t’imagines els anys que necessitaries per fer-ho tot a peu?

Jo penso que seria d’aquests animals estranys que anirien a viure al Machu Piju!
Ostres “un sentiment com de pèrdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..” em queda un buit al apropar-me el dolor i no saber què fer... pensaré amb la renovació, el renaixement, l’esperança per aquest poble.

Noi quan tornis vull saber els km que hauràs fet, això serà apoteòsic. ;) pa sentar-se ;) total!!!

Veig que seguim experimentant amb la vena artística! Fotos molt suggerents!!!.

Una abraçada intercontinental!

niaixoniallo ha dit...

Ara sí que has aconseguit fer-me enveja; el Machu Picchu és el primer lloc que aniria de sud amèrica. Ha de ser increible!

Doncs a disfrutar del surf, tu!
jo a Manresa, a veure si el fred i la boira em deixen fer una mica d'escalada ;)

un petó, núria

primavera ha dit...

Saps que passa mentre t'estàs prenent el sol a la platgeta?
Aquí a Catalunya estem vivint una tempesta de les bones: llevantada que destroça vaixells i passeigs marítims a la costa brava, carreteres tallades per la neu, rescats de gent de cases rurals, nova esllavisada a Montserrat (ja és la tercera) deixant el monestir només accesible per l'aeri...
Els teus colegues porten més sortides aquestes vacances que en tot l'estiu, crec.
Ja veus que estem distrets.
Moltes abraçades,
Nuri

willy ha dit...

carais, sang de déu :)quanta feina, llàstima que estigui fora de servei ;) a veure si prohibiran visitar el monestir..
aquest any per nadal el dit gros del peu esquerra a fracturat i totes les ganes del surf a l'aigua, po amb una pedra lligades..
una abraçada a tots

Mercè ha dit...

bé, jo seguiria dient el mateix de sempre, les fotos precioses.............., però en aquests moments només et desitjo que passis el canvi d'any a un terra totalment diferent amb gent diferent...a la que nosaltres estem vivint.
Un petó ben fort.

JAVIER ADAN ha dit...

No lo entiendo bien del todo pero ese viaje o parecido lo hice hace unos 20 años.
saludos.

Anònim ha dit...

Impressionant oi,el Machu Pichu? Crec que nosaltres vam anar-hi amb tren.
Allò de la serp i les hores de bus són les úniques coses que no envejo del teu viatge.

Una abraçada.

Lali