en la línea, seria la frase.. Equador la paraula.. ;)
el viatge en la línea, viu, mogut, gratificant i canviant.. :)
escric des de l'Equador d'aquest viatge, sobre aquesta línea imaginària o no tant.. q separa els dos hemisfèris d'aquest planeta.. i que fora d'algunes excepcions, tant els separa..
entrant al trote a Guayaquil per trobar una ciutat d'avingudes amples, edificis vells de formigó i un malecón (passeig al costat del riu) impecable.. on a partir de les onze de la nit està tot tancat i barrat.. i on els sense sostre i la policia privada conviuen a 5 metres de distància..
a Montañita ens retrobem amb l'Alberto q vaig començar el viatge per passar el canvi d'any, intercanviar experiències, il·lusions i infos.. ell baixa de Panamà i Nicaragua :) tornar a parlar català i de les coses de casa :)
la primera nit per celebrar-ho caipirinhes :) amb un grao em fisuro el dit gros del peu :( i se m'acaba la idea del surf.. tot i que igualment no hi ha onades..
decidim conèixer la costa del sol, al nord.. visitem Puerto Lòpez, el 1r buceig al Pacífic és com entrar una peixera, peixos visturi i globo, peixos banderes i corneta, tortugues i peixos mariposa, anguila tigre i l'Alberto podulant per allà, és la seva primera inmersió ;)
entre autostops de rally darrera una pick-up i busos veiem Manta i els seus "astilleros" naturals i Canoa amb la seva platge amb tendes de colors.. per baixar a passar el cap d'any a Montañita.. on hi ha una festa tecno i com a tot el país es cremen años viejos, petites falles que representen tot lo dolent de l'any q s'acaba i que cremen per la rebetlla, tot i que han perdut una mica el significat..
Equador és platans en tot, paisatges i cuina, de platan fregit a platan empanat, de platans confitats i a la sopa..
la moneda és el dolar, moneda colonitzadora per exel·lència que els ha disparat els preus..
com a curiositat, i poder influenciat pel barat sud d'on vinc, tenir-la a les mans, dona una sensació de poder i ansies de despilfarro, una mica com l'acudit del que es posar la gorra de guardia civil.. el que fa la psique ;)
per veure fotos
per veure videos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Hola nen!
Encara no he llegit el misssatge ni he vist cap foto però són les 3,28 a Catalunya i ja estem al 2009; crec que a l'Equador encara esteu al 2008: Marevelles de l'organització espai - temps dels humans.
Res, ... això tant tòpic: Que tinguis un bon començament d'any, de tot cor.
T'estimo molt
Nuri
Namasté Guillem! ;)
Cuida’t el dit i disfruta’t que encara queda molt camí per fer.
Que tinguis un bon començament d’Any.
don't break any more bones pleeease...
equador sounds incredible. in sydney I am recovering from a hot new year. also, are you sure you took these photos..they are so good ;)
bridge xx
Vaja... a aquest dit li aniria bé una mica d'Indiba... Bé, cuida't, i disfruta dels mesets que encara et queden!!! Vas menjar raïm durant les campanades? ;) Míriam
Quina enveja!Tu si que sabes!Contenta de veure com aprofites el temps!A mi ja se m'ha acabat la bona vida!Tot va anar bé!Una passada, ja saps!
Et desitjo un bon any!Amb ganes de seguir sabent que tot va bene!
Una abraçada molt forta!
Calamar.
Què són aquells ninots de paper maché? Les falles que es cremen?
Cuida't i no et trenquis rès més!
Bon Any!
Lali
Hola Guillem!
Veig que has hagut de canviar el surf per la immersió, però pel que dius déu n'hi do les imatges, oi?
Que tinguis molt bon any. Veig que l'has començat bé a l'altra banda del món. A seguir bé i millor si pot ser.
Ah! I porta't bé que ja estan molt a prop els reis.
Una abraçada molt forta des d'aquí.
Mercè
Hola, noi¡ Sembla ser q finalment vas a les "Illes": em sento una mica aclaparat només de pensar-hi i atabalat per la informació, útil, q et voldria fer arribar.
No ho faré. Em sembla més pràctic que vagis a http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Galápagos
Triant una mica jo intentaria veure: les iguanes, les d’aigua i les de terra; les tortugues gegants i veure albatros a terra –sembla ser que a La Española, en aquesta estació de l’any, hi ha una colònia important que hi nia.
Acabo: el senyor Carlitos Darwin un dia de l’any 1831, amb 22 anyets i estudiant de teologia, anava per a capellà, s’embrancà en una volta al món com a naturalista per tal de recollir informació pel govern de l’imperi britànic. La broma durà 5 anys, five q es diu en anglès. I el tio va i després de mirar i remirar plantes i animals i de rumiar una estoneta pensa: “Joder, a que serà que les diferents espècies d’organismes han anat apareixent a la Terra les unes a partir de les altres, evolucionant, per efecte de la selecció natural.” Tot seguit s’acolloní i fins al cap de gairebé 30 anys no gosà fer-ho públic: “Es liarà la de Dios es Cristo”. I així fou. Els Rouco Varela i els Sistachs de torn per poc se’l jalen confitat.
Que ho disfrutis i si les Galàpagos no són el que jo m’imagino no m´ho expliquis.
Manuel
Bon any, company!!!
Torn C
Ei Guillem!
Bon any i cuida't el dit gros... que fa mala pinta! (Noi no sé pas què et passa amb aquests dits...)
Ostia veig que els del torn també s'han animat a escriure... :)
Guillem
A l'equador del viatge... i a l'Equador! Irònic!
Quina enveja que em fas, no ho saps! En prou feines he tingut vacances de Nadal i et veig a tu amb un viatge de somni, amb països amb una pinta fantàstica i fent kitesurf, submarinisme, excursions, turisme... quina enveja!!!
Quan tornis ens ho expliques tot eh!
Apa, a disfrutar-ho!
Ei xavalin!! k tal va aquest dit???
Aqui el començament d'any sembla calmat pero suposo que no tardarà a venir la tempesta!!!
ja veig que continues al teu padaris viu-lo i gaudeix-lo i porta una mica d'aquesta Pau aki amb nosaltres!!!
vagi b peto ben fort
Hola Guillem: ja sé per en Joan que vas seguint el teu viatge, que vius moltes experiències i veus coses molt interessants i exòtiques. Vius una experiència que no oblidaràs mai. També sé que tens mal en un dit del peu, i espero que t'hagi fastiguejat gaire i estiguis molt millor...
Per aquí ens fa uns dies de molt fred, inclús va nevar una mica, i al Pujolet la Nika va disfrutar fregant-se amb la neu.
T'esperem amb molta il·lusió de tonar-te e veure.
A Montserrat hi ha hagut una esllavissada, i va quedar tancat, sols s'hi podia pujar amb l'aeri, i van quedar més de 200 cotxes atrapats...fins i tot, fa 3 dies ni amb l'aeri es podia pujar per cables gelats!.
Penso molt en tu, i t'envio una forta abraçada i un petó, la teva
iaia Roser
Publica un comentari a l'entrada