dijous, 4 de desembre del 2008

Bolivia terra Campa, Novembre 08

hi havia una vegada un gran país que sempre perdia les guerres..
el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)
la veritat es que fa molt temps que tenia ganes de passejar-me per Bolivia, sembla que ja hi hagi estat abans.. haig de dir que amb el canvi de país hi ha el canvi de llengua :) i tenia ganes de poder-me expressar..
Bolivia viu separada, la mitja lluna al est o terra Campa viu en les extensions de selva i valls conreables, són 3 millons.. a l'altiplà, terra Goya (oest) terres a partir de 3500 metres, dures, seques i sense plujes, són 6 millons i per tant tenen la majoria al govern.. aquest és el fet pel qual cada 6 mesos hi ha alguna moguda.. entre ells hi ha respecte po no se t'ocurreixi buscar maranya en terra extranya..
La terra de l'est es rica, la selva està arrassada per la ramaderia de la vaca, igual que al Brasil.. amb el problema que aquí la OMC ha prohibit la importació de carn per la febre aptosa, que va venir del Brasil i tant bé els va al ramaders brasilers!!, una de les prioritats a resoldre del país..
fem un kfe davant d'un camp premsat quan un tros de ferro de 18 passatgers aterra tot esquivant dues motos que es creuen :) un curt vol en ensenya rius recargolats com serps i grans extensions de matolls i ens salva del que podrien ser entre 40 hores i 4 dies de trajecte per terra segons pluges.. Trinidad, la capital del Beni és tranquil·la i sense turistes.. un festival universitari on cada facultat es disfraça segons regións bolivianes i un joc de pistes pels voltant amb una moto amb canvi sincronitzat ens donen la benvingua a Bolivia..
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;),
que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola guapu

Encara no he vist les fotos però em moria de ganes de llegir aventures.

Llàstima que no hagis pogut coneixer l'Antonio, però si als que estaven amb ell.
M'encanta que conectis bé amb les cuineres i els guies. És la millor manera de conèixer el país.
Prou de moment, vaig a veure les fotos.

Una superabraçada
Nuri

Anònim ha dit...

Namasté Guillem!

Moments màgics... amb contrast a altres paisatges d’explotació i de violència que es veuen indirectament en les imatges. És així la vida, no podem fer com el mono Martín, quina monada! ell indiferent a un món que se li escapa, però per tu, una amistat plena de tendresa.

Quanta fauna! Un abans i un després? Hauràs d’explicar-nos-ho, eh?

Ep! Que estàs fet un encantador de serps?

Bé, espero amb paciència i encert els nous post.

Arreveure i segueix... disfruta’t!

Anònim ha dit...

hola, Guillem¡ segueixes fent via i trobant, felicitats. El mico petit és un mico esquirol (mono ardilla);en varem parlar d'ell, és aquell que havien entrenat per tal d'ajudar a malalts paraplègics, estant considerats extremadament llestos.L'altre mico, el de la foto de la selva és un mico udolador, suposo que hauràs pogut comprobar personalmetn el perquè del nom. Anacondes, caimans, capibares (els rosegadors més grans del món). L'ocell crestat és un "hoatzin", tb en parlarem, aquell que el seus pollets tenien urpes a la part davantera de les ales per tal d'enfilar-se millor pels arbres, és un fòssil vivent.

Mu bien, recodrs i fins la propera

Manuel

Anònim ha dit...

En aquests països els animals salvatges estàn a quatre passes; ara d'aquí a tocar-los...aquesta experiència no que no m'agradaria viure-la. Suposo que et vas assegurar queno fós verinosa la serp, oi?

Cuida't i a gaudir. Que tenim moltes ganes de veure't.

Lali

Anònim ha dit...

Quin blogg més interessant!!!!!! entre les teves decripcions del viatge que, realment son tant fascinants, i les explicacions puntuals del Manuel, estem fent culturilla, jejejej
Com sempre les fotos impressionants, el mico petit, bé el "mono ardilla"
es una "monada",però, ostres nen el cocodril, la serp, .....fan respecte.
Vinga, endavant i segueix que viatjo amb tu!!!!!.
Petons.
Mercè

Anònim ha dit...

Hola Guille!!
"Cuánto bicho"!!! Apa, nano quina passada. De tan a prop veies els caimans? Suposo que hi ha d'haver un xivarri continu i divers amb tants animals. I quines coloraines en aquelles celebracions de carrer...
Ja teniem ganes de saber noves teves i ja veiem que segueixes disfrutant i coneixent món.
Totes les fotos són teves? Si és així posa't en contacte amb el National Geographic!

Petons i abraçades des de la distància.

Els Fontde

Anònim ha dit...

Hola, maco!
Que guai tot el que expliques i que maques les fotos... I per cert, quina barba!!! Celebro tot el que estàs vivint! Per aquí tot molt bé. Ahir vaig anar a l'alzina, en un dia fred i enboiradíssim que no es veia ni una agulla. I esquiar... ja ho he fet, i amb esquís nous, visca!!! Quin contrast amb les temperatures que tens tu per aquí...
Amb ganes de veure't,
Míriam

Anònim ha dit...

Bones i fredes desde Manrússia!!!

Caram caram, quines fotos més xules (no parlaré de les serps, pq he tancat els ulls només començar a veure un pensament de la foto, aixxxx ui ui ui, és superior a mi)... però he d'agrair tb, i molt, les explicacions del Manuel.
Primer mires les fotos i quan vas a fer el comentari descobreixes que es cada cosa, indret, planta, animal!! Gràcies als dos, un per la foto i a l'altre per l'explicació, "no te acostarás sin saber una cosa más"...

Doncs res Guillem, que vagi molt bé si més no com fins ara!!!!!
Si trobes alguna postal per mi... ja saps :P!!!!!

Vinga molts petons i abraçades guapo!!!

Dianna

niaixoniallo ha dit...

ei guillemet, ja veig que continuem descobrint i coneixent persones i llocs guapos. Merci per compartir-ho amb nosaltres, així aprenem sobre fauna i flora gràcies a tu i al Manuel, com diu la Diana :)

Per aquí fredet, temperatures sota zero, de tant en tant neu i ja amb moltes ganes d’anar a esquiar... a veure si és possible abans de nadal...

un petó!
núria

Anònim ha dit...

Hola, encara em pica tot després de observar amb molt deteniment la foto de l'aranya, Deu Meu senyor!!!
Veus aixó no t'ho envejo,aquets tipus d'animalons de la natura i jo no som gaire amics, soc massa de city!! jeje, segueix compartint els que estem aqui t'ho agraim. Petons.

Anònim ha dit...

Hola, com et trobes?
Avui a Manresa ha glaçat i fa molt fred però hi ha una lluna que posa la pell de gallina. D'aqui unes hores tu també veuras aquesta lluna? Serem companys de lluna com diria la Mafalda?
Una abraçada a la llum de la lluna.
Nuri

willy ha dit...

fred i lluna.. aqui la lluna es llegeix al revés, D per creixent i C per decreixent..
al final em sabrà greu perdre'm la temporada d'hivern ;)
m'alegra veure que algu em segueix la pista des del mes enllà..
les fotos són originals, res de buscar-les al cyberspai..
les fotos es podran trobar en paper i ampliades algun dia :)
ara bona carn i bon vi a l'Argentina, que ja tocava :)
una abraçada

Anònim ha dit...

i know you love receiving comments so here is another one for you. I think you selected the perfect photos that describe our perfect adventure together! Until the next journey.. Bridgette x

Mimo ha dit...

Un professional de la fotogarafia i de la comunicació (encara t'haurem de fer servir d'intèrpret d'anglès....!)
Llegir-te és com traslladar-se per un moment al teu costat gaudint del teu viatge. Merci!

Carlos ha dit...

Vaaaya pedazo prismáticos que calza el Willy ;-))

Un saludo desde Castellón