dilluns, 13 de juliol de 2009

Cambotja, Juny 09

de Bangkok saltem al nord de Cambotja.. país atrapat entre les potències imperialista capitalista i imperialita comunista va ser escenari no oficial durant la guerra del Vietnam.. oblidat pel món i la ONU pateix el genocidi del Khmers vermells al acabar la guerra, i es converteix amb la taca negra del sud est asiatic.. us recomano el llibre, El pie de Jaipur per aquest estiu..
pais dominador i dominat pels seus veins, va veure la seva màxima esplendor durant la dianstia Khmer S.9-13 dc.
la nostra principal rao, la ciutat perduda d'Angkor War, la ciutat religiosa més gran mai construida, el Machu Piju d'àsia >) sensillament per veure-ho..
una parella d'holandesos que trobem a Bangkok q treballen a la ONU, tot i que tenen la mateix pensament per ella ens recomanen passar per Battambang i agafar una barca fins a Seam Reap, tot passant pel riu Stung Sangker fins al llac Tonle Sap, la zona te un comportament semblant a la dels grans llacs de l'Àfrica, variant la seva extensió segons la època de l'any i provocant aixís un gran reserva d'aigua dolça per a la vida.. sensillament vida de riu i de cara al riu.. tot i que després de 7 hores ja es comença a fer-se llarg, es lo que tiene la vida real >)
d'aquí sortim corrent al nord de Tailàndia.. però això serà en un altre post..
no us perdeu la meva iniciació en la recollida d'arros, encara riuen ara >)
a disfrutar-se
una abrazada a tod@s
per veure fotos

4 comentaris:

Carles ha dit...

Namasté Guillem!

Cert! Angkor Vat, punt de referència de l'arquitectura khmer per les seves dimensions i bellesa. Tot un Machu Picchu d’orient, redescoberta pels occidentals arrel de l'intent de cristianització per missioners francesos. Que en som de patètics tots plegats!!!

No entès lo d’aburrida??? ( comentari anterior ) És que sóc curtet, Guillem!!! M’ho has d’explicar més entenedor.

La imatge del primer buda, uau! Sobre la pedra fosca de grisos, el groc daurat enaltint la seva imatge. I la que estàs amb una noia fent un mudra de pregària és molt bonica, una autèntica salutació al nostre esperit. Un bon equilibri de Yin i Yang per centrar-se. Gràcies!

Així m’agrada que treballis, a currar al camps d’arròs ;))) “Cuidadin” amb l’esquena! M’agrada veure com t’impliques...

Passa-t’ho molt bé doncs seguint el viatge, i ens veiem el 25 tot prenen un xic de vi i ratafia! ;)))

primavera ha dit...

Wuau Quantes fotos!!!
Hi ha aigua per tot arreu, en cau del cel, les barques, el camps d’arròs... i amb tanta aigua que hi diuen els mosquits?
Ostres, un elefant pot passar per la carretera?
Mirant les cares de la gent sembla que no hagis canviat de continent. Asiàtics i Indígenes tenen les faccions tant semblants...

Per qui necessiti lectura a l’estiu, “El pie de Jaipur” és del Javier Moro, se’l troba a Seix Barral. Molt bo. Parla de “cuando sólo queda la pasión de vivir”

Va que continuí superbe el viatge i molt records a la Bridge i fins aviat.
Nuri

Paloma ha dit...

Aquest blog teu és una fantàstica finestra al món.
Gràcies per compartir les teves vivències!
Sabia de la teva experiència de collir albercocs però això de l'arròs és nou.Deu n'hi do quina traça!Qui és qui riu? Però si ets el recol.lector que fa més goig del grup!
Per cert, estàs guapíssim amb la curta blanca.La foto amb la Bridge és realment maca.
Petons!

Roser ha dit...

Impresionants les fotos!! veig que tens un arte recollint arròs...jejejeje... hi ha un monjo fumant un piti de liaaaarrrr???? Que bo, que bo ;) Molt xula la camisa! Les mirades dels nens brutals... ou yes! Una abraçada enorme a tots dos :)
R.