Sud est asiàtic.. calor i pluja, tecnologia i tradició, vida d'aixam i meditació religiosa >)temps a l'aeroport per mirar-me el mapa i un bon vol saccejat amb un tahilandès, diria que mut..
de l'hotel amb piscina surto a donar una volta, amb 10 minuts em queda clar el desordre social que el turisme sexual causa a Tahilàndia, pot ser és un dels principals actius economics..
on estic allotjat era la residència dels comandaments americans durant la guerra del Vietnam, als seus voltants és fàcil veure-hi les imatges dels soldats rodejats de noies de les pel·lícules sobre el tema, impresionant..
el menjar és bo, arròs i fideus amb verdures o carn, de terra u aigua.. en forma de sopa o fregit.. sushi i alguns insectes varis.. cafè amb gel i granizats de fruites varies com a país tropical que és..
la ciutat és neta, l'ordre impera dins del caos circulatori, metros a les alçades i passos elevats mastodòntics.. és el petit sud est asiatic >)
ciutat de majoria budista, sobresurt algun musulma i cristia pel carrer.. la gent somrient i amable, creient i repectuosa..
ens trobem amb la Bridge per sortir a veure el Gran Palace, la Golden Mount i passejar pel riu.. i el somni per qualsevol comprador compulsiu, un mercat gegant de 15 hectarees..
aquí la pluja cau com mai havia vist.. cau literalment el cel cada vespre >) dins la piscina però és un plaer..
a diferencia d'america llatina, aquí es difícil entendres amb la gent.. el que parla angles té un accent pa lla i jo que el tinc pa ka :), més apanyat estic si hem de parlar de Tai a Català.. deixant a part que normalment el que parla angles és per fer diners, i la mercaderia sóc jo.. tot i això he après algo, Savadicap que vol dir hola..
de bo o de malament us puc dir que una altre cosa que he aprés és a sortir del taxi pel costat de la borera, aixoò després de tenir una llarga conversa amb el taxista que va reventar el retrovisor amb la porta, jo era el que la obria >), això just després de banyar la camara D40 que portavem amb salsa de chili dolsa, n'hem hagut de comprar una de nova.. una D90 amb lo qual s'ha guanyat en maniobrilitat fotografica, estic fent un curs accelerat per mil, espero que us agradin.. tot i que no n'hi haura cap fins al post de Cambotja..
una abrazada a tod@s
per veure fotos
9 comentaris:
Hola, ja tenia ganes de viatjar, jeje, a través teu es clar!!!!. Impressionant, quina ciutat!!, m'he marejat nomès de veure la quantitat de cotxes i motos, ostres!!!.
De fet, et passa cada cosa, pobre taxista, devia quedar amb la boca oberta quan va veure que se li carregaven el retrovisor, jajaja i la càmera, però noi, no guanyareu per càmeres, jajajaj.
Com sempre, les fotos impresionants!!!,
Segueix enviant i escrivint, que ja començava a tenir el "mono" de viatjar. Tinc pendent per una altre vida poder fer-ho en persona i no a travès de la pantalla, però mentres ho faig aixì, " menos da una piedra" que dius tu, jajajajajaja.
Que vagi molt bé
Petons.
Me alegraste el día con esas super fotos!!! Sigue disfrutando!!!
Krisanghi
Aqui no plou ni diluvia, aqui crema. Portem un estiu de foquets.
De moment cap de gros. Que duri!
Internet és magnifíc. Poder gaudir de les sensacions i imatges que viu una altre persona a milers de kilòmetres en tant poc temps no té preu.
Gràcies per compartir-ho.
Petons
Núria
Holaaaaaa!!! Molt bona la foto del pallasso del McDonalds.....jejejeje vaia tela, vaia tela ;)Per suposat hi ha camions de bombers a tot arreu i no m'imagino el típic urbanillu dirigint el caòtic transit! Gairebé que si n'hi ha algun allà al mig, deu tancar els ulls i resar perquè no se l'emportin per davant quan passa la marabunta...jejejeje. Seguiu així, fotos, imatges, moments i...clic!
Petons i records ;)
Roser.
quan sigui gran vull ser com tu...
he descobert que puc agafar excedència d'un any a la feina... mala cosa m'han explicat...
Savadicap Guillem!
No pares eh?
Un altre viatge, quina sorpresa!!!, jo que em pensava que ara només veuria de tant en tant alguna via d’escalada, alguna kaiakada i ara precisament esperava el post de la famosa baixada de rais a la Pobla. Bé, sempre és bo aprofitar aquestes ganes de veure món. A casa sempre si és a temps a conèixer-la millor i aprofundir-la.
Veure’t en les fotos em produeix una gran alegria perquè et veig feliç i observo que gaudeixes molt vivint la vida amb tanta intensitat. Estic content de veure’t en les fotos tant bé. Endavant!!! Això sí, no guanyem per càmeres ;))) però també han de viure els que les fabriquen, mira-t’ho que contribueixes a augmentar el mercat laboral ;)))
Au, vinga, cuida’t molt i que l’àngel de la guarda t’acompanyi.
Namasté!
no Carles no, quina vida mes aborrida >)
a veure si encara ens trobarem en algun raco uri, tu i jo em de parlar em sembla..
encara que no t-ho creguis Roser, ni havia un, no ser si surt en alguna d-aquestes fotos po..
ui que tindre feina que torni..
tu si que vales Kris >)
no cal que esperis a una altra vida Merce, que jo tambe crec que existeixen po gueno de moment tot el que hagis fet en aquesta..
una abrazada a tots
guaperes!!
demà transegre....a vera si aquest any el temps acompanya...si més no que no plogui com aki on ets...apa..enveja sana, sort que els vacances estant a la cantonada...
un petó i somriures..
els cels com van? contrastats?
somriures....
Ep figura!!!
Que gaudeixis molt del viatget, em sap greu que ens vam quedar a mitges parlant el dia abans de marxar, tindrem feina la pròxima vegada que ens veiem per posar-nos al dia, po tu rai que curres poc i ja trobarem el moment.
Ahir vaig escalar amb el David L. i com no vas sortir en la conversa fanàtica, a més va ser un dia d'aquells raros d'escalada, anavem ben "acompnyats".
Apa, qe mengis molt d'arròs...
Publica un comentari a l'entrada