dilluns, 26 de gener de 2009

en la linea, Equador sierra gener 09


dels verds de la terrra als grisos del cel..
entre els gorros de llana als autobusos de Quito als barrets al més estil Hanfry Bogart dels "inidios" del Quilotoa..
encara rabio.. el primer dia a Quito em van robar la motxilla petita amb la càmara, el Gore i la guia.. d'ún tirón, quasí arribo a les mans.. po fuas, en uns segons... de moment no hi haurà fotos per unes setmanes :( tot i que només faig que veure'n..
dies de relax quan oblido el tema, aprofitant per agafar el pols al país, entre manifestacions indígenes, museus i places.. veure películes, un en recomano una perfecte per això: Que tan lejos, una catalana que visita Equador ;)
apadrina't a casa de la gent que vaig conèixer a Galapagos se m'està passant la mania al país, ja necessitava ambiente hogareño.. amb cadell per passejar i tot :)
a la baixada veure la laguna del Quilotoa, una llacuna de verds canviants dins el crater d'un volcà.. aclimatar a 4000 per veure'm després del sorroche de Bolivia..
tot i el dit, l'aclimatació regular i q en dues setmanes s'ha pujat dos dies, amb una trucada a un guia local conegut trobo les ganes per fer un intent dels, ja que estic aquí.. llogo material Made in Equador i amb un californià i tres venezolans ens toca obrir traça fins d'alt :) bingo, alguien dijo linea.. els núvols, el fred als peus (no hi ha botes per estar còmodament a la selva i a 6000 metres :)) i el cap fan la baixada al paradís, amb els Ilinizas navades, les valls de verds i el seracs trencats en la llum taronja de la sortida del sol.. ezpeluznantez
ara relax a Baños.. d'aigua calenta, un poble entremig de muntanyes, valls de centenars de metres de bosc.. recordant al Nepal amb les carreteres asfaltades :)
Quan s'apren amb un toquetazo camió-autobús (accident transit lleu) :) el policia, que estava allà per casualitat diu: chucha madre, al rato: arreglen ustedes namás.. bitllets de 5 $ entre documents per les dues parts i el matxet al costat de la maneta d'obrir la porta.. una hora de negociació entre mirades cansines dels viatgers i cansadament divertida després de baixar del Cotopaxi per part meva.. el poli fa dos amagos d'emportar-se al responsable per treure més plata (amb el camió en marxa al boral, q dius no te'l pots endur :)) pa ver-lo en video a l'acadèmia dels mossos.. de ley..
avui fa 4 mesos que vam sortir.. no puc, ni podré saber qui és el millor lloc, pq llarg és el camí.. la percepció varia ampliament del de vacances per relaxar-se al viatjar per veure o conèixer.. no ser quan ha arribat el viatjar per viure, llegir un llibre, passejar a veure q es veu o mirar una película.. avui percebo el viure per viatrjar.. per fecte
com més veus, més t'adones que el que tenim a Catalunya no es gens dolent :) a veure, 25 de gener em sona a una via on pendre el sol a la Roca del Arcs, a trote de migdia a Montserrat, a dia de fora pistes a Ordino, que aquest any es bona :) o un foc de vivenda per estufa de butà.. per fecte :)
estamos..
per veure fotos, al google

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Estoy contigo! Lo que hay en Catalunya está pero que muy bien, siempre lo he dicho!! Aunque al final de tanto viaje uno termina por concluir eso vengas de donde vengas, jejeje... Es simbólico... siempre tenemos lo mejor del mundo en las narices, pero nos la pasamos buscando fuera....
Aunque independientemente de eso, el inviernito ha estado muy bueno por estas tierras ;) Y nada como la estufa de butano, jejeje!!

Krisanghi

Carles ha dit...

Namasté Guillem!

... espeluznantes ... ;)

A casa sempre hi ha el millor però a vegades és necessari anar-se’n, per adonar-se’n. Catalunya és la terra dels Déus, un petit país que condensa una immensitat paisatgística preciosa i molt variada. La teva tatuada montserratina, una joia que es porta al cor.

Penso que sobren les paraules.

Ja estem anant més enllà de l’equador del viatge, la iaia Roser segueix anyorant-te,... per no dir altres, i el país espera que quan tornis, l’enriqueixis de tot allò que haurà corprès i haurà encisat, la teva mirada.

Feliç viatge!

Anònim ha dit...

Hola nen!!! Lamento el robatori i sobretot, el tema de les fotos. Per la resta, celebro que el teu viatge continui la mar de bé, i que a base de quilòmetres, comencis a trobar a faltar aquesta terra, aquest any molt nevada i amb ventades que déu ni do! Per aquí tot molt bé, amb ganes de veure't! Disfruta el temps que et queda de viatger. Molts petonets, maco. Cuida't molt. Míriam

niaixoniallo ha dit...

Bones,
doncs segur que és una putada estar aquí sense ipod o càmera fotogràfica, però com tu dius és un altre viatjar, un viatjar que és viu amb més intensitat pel fet de ser un més, de deixar de ser algú que està de visita, sinó algú que viu allà, va al cine com la gent d'allà, etc. Vinga, vés-ho disfrutant sempre de manera diferent!
Visca la diversitat (tant de gent com de maneres de viure i veure el món)!
Petons, Núria

primavera ha dit...

Hola guapo
Estic totalment d'acord amb la Núria, sense càmara és viatja d'una altre manera. Quan me la van robar a Turquia primer em vaig enrabiar sobretot per les fotos que hi tenia però després vaig notar que em treia un pés de sobre: Al plaer de captar una imatge es va transformar amb obrir els sentits i prou i podia viure-ho tot més lleugerament.
M'alegro que estiguis disfrutant de la tranquilitat apadrinat en una llar del país.
Per aquí Manresa anem esquivant temporals de neu, fred i vent.
Una abraçada molt gran, cuida't i disfruta. I sobretot continua escribint encara que no tinguis fotos.
Nuri

Carlos ha dit...

Interesantes reflexiones Willy. Sigue bebiendo vida y cuando estés en casa .... pues ... a saborear recuerdos.

(..por cierto el jo p..a ese también te levanto el Minox ??)

Anònim ha dit...

Bones,

has canviat la foto d'entrada al blog. Aqueta s'assembla més al que tu ets, ets + tu.

Seguint caminant ...

Ahir vaig baixar a Boira city (Lleida) a inscriure'm a llistes (les d'educació). D'aquí 4 dies fent bolos per la província de Lleida!

Temps de canvis...

Endavant les atxes i a seguir xalant-la!

La marmota

Anònim ha dit...

tienes saludos del INTI en casa... la LILA lo soporta como siempre... y a el.. parece imnotizarle el fuego, amortiguarse con el vino y encantarse con las velas..!