portats pel reggae definiria la setmana..vaig sortir de Jeri dos dies després de q emigressin my kiteteachers.. dos dies de mirar info, mapes i rutes.. relax time i muntar a cavall, jo i el bianco al galope per la platja ;) fins a la roca forada i al faro.. ameizing..
practicant angles.. po només parlat com veieu :0)
en la festa de lluna plena, concert de reggae i rock de l'última nit vam fer migues amb un italia q marxava al dia seguent cap al nord i sense dormir vam passar-nos 5 hores entre jeeps i furgos fins a Parnaiba.. més platja.. molt xulo po cansino ja.. o era la ressaca de la cachaça, q és duríssima..
vam coneixer un grup d'australianes que anaven guiades per l'Alberto, una gran persona, de ment oberta q fa 20 messos que treballa per tota America Llatina.. la info e coneixement ha escrit més d'una pàgina al llibre de ruta..
total que em estat 4 dies amb ells.. i em aprofitat per sortir una mica del que m'havien explicat i del q sembla que la ruta normal.. la unió fa la força, i la divissió de costos les possibilitats ;)
navegar el riu i delta del Parnaiba, poder diuen el tercer més gran del món.. i veure la sortida del sol..
travessar els Lençóis Maranhenses de est a oest tot passant per un dels dos oasis que hi ha perduts al mig del que es podria desciure com un jardi zen per als deus (aquestes caixes amb sorra que venen amb un respall per treure l'estrés).. on vam passar dos dies saltant darrera d'una pickup en camins de sorra, i pujant i baixant dunes.. entre caminades per mirar quin era el millor recorregut i tirar fotos.. guiats per tres nativos, Maduro, cabeza de abacaji i Pegasus :) matonha, cachaça i vagabundo les paraules preferides en una ambient domintat pel déu Jah i clar, música reggae.. noa estrés en el nordest ;)
Barreirinhas, va ser voley i tenis platja amb estudiants i nens.. bon lloc..
Sao Luis, la capital de la Jamaica Brasilera, un lloc on obrir camins, les cases forrades de rajola al centre històric i fer plans.. una nit per apendre a ballar reggae clar ;) en parella i visitar la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, retorn en una petit catamarà surfejant onades..
les fotos són de la meva càmara, po n'hi ha de millors en una reflex.. meves i no.. que poder m'arribaran algun dia d'aquests i que ja us penjaré.. aixís com el video vista lançois.. very cool ;)
una abraçada a tod@s
slaute
per veure fotos
per veure video vista lançois
15 comentaris:
Quins paratges, quins paisatges. Estam al mteix planeta??Això és a n'aquesta terra? Guapíssim. Reggea man, visquent de la bona ona i l'energia positiva q emanes.
quins ritmes d vida més diferents q portem, i quina enveja sana q ens despertes des de l'altra banda de l'oceà!
x aki la vida del dia a dia tb bé, les plantes no saben si han de perdre les fulles xq es tardor o florir els flors com a la primavera... fa un solet q ninngú diria q és octubre..i mentre esperem q arribin les neus i com q ja no anem a l'aigua intentem trencar la rutina amb petites escapades...
q continuin els bons moments xavalín!
alba
Jòder!!!!, perdoneu que comenci així,però això és massa pels que estem a les ciutats!!!, les dunes, la posta de sol, potser haurem de possar.nos en contacte amb aquest tal Alberto que has conegut i dir si vol algún ajudant!!!, jejeje.
Les fotos excel.lents, acabaràs sent un crack de la fotografia!!!.
Petons i continua així.
Nen,
Quan em conecto al blog tanco els ulls i viatjo 3 anys endarrera, a la primavera2 del brasil. Em fas reviure moments inoblidables
"...la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, ..."
"...camins de sorra, i pujant i baixant dunes..."
No puc obrir el blog perquè m'emociono i em foto a plorar com una bleda d'enyorança d'aquest pais, de la llum, de l'energia que es respira.
I aquí cada cop la tardor més a prop. Però sobreviurem!
Que vas cap a Belem? Pensa en el meu peixe-boi de borracha.
Gràcies pels missatges i les fotos.
Una abraçada molt forta.
Nuri
Aqui plou, quin contrast i quina enveja veure les fotos. Al parc poques novetats, i tret d'algun que altre trànsit, estem força tranquils. Per cert, perdem al sergent del torn i el guanya tot el parc: ja és quasi oficial que el Ramon serà a partir de Novembre nou Cap de parc. La resta ja la coneixes, el mateix dia a dia amb el bròquil (com no!), les cames trencades i "rifi-rafes" de cada torn...
Ahh, avui mirant el calaix del torn he vist que ha arribat l'informe positiu del teu permis (¿?!!!!!). Així que ja pots dormir tranquil, que si tornes i no et quedes en aquell paradís, encara conserves la feina.
Fins aviat!
PD: comentari de Rafa: "Dile que tenga cuidado con las brasileñas, que son muy peligrosas" Queda dit.
Torn C Vilafranca
Namasté Guillem!
un lloc on obrir camins... una nit per aprendre a ballar reggae clar ;) en parella ... un petit catamarà surfejant onades... Uau!!! Com et disfrutes!. Molt bé Guillem. Continua.... Endavant!
Lançóis Maranhases, dunes i amplis espais de sorra que m’han fet pensar en un lloc ideal per fer unes tomes de la pel·lícula del Petit Príncep. Un dia d’aquests m’hi deixo caure, més que per filmar, per si em trobo amb el Petit Príncep i xerrem una estona ;)
Noi, tens alguna penya enfadada a la Web d’en Pau.
Cuida’t
Iep!
Jolin nen, felicitats!!! Has trobat alguna cosa semblant al paradís...sol, reggae, caipirinyes, australianes, sorra blanca, aigua clara, amplitut, bones postes i millors sortides...
Molt bones les afotus, es nota la càmara nova ;) bé i el teu art...
Vigileu amb el cotxe, que no és un 4x4 i les carreteres semblen sorrenques :)
A seguir disfrutant i fent enveja, això sí, sana :))
Jota
aquí només és dissabte. ja és molt.
m'ha agradat de tornar al nordest amb tu. encara que potser no ho sabies, tu ja hi havies estat per aquí.
el pere té una mica de tard (estem al taller). ja tornaré una altra estona.
un PETÓ de l'Àgata i dos pel Pere.
Oi Guillem,
Soc el Ivan. No se si has llegit el nostre blog. Estem a Florianapolis. Fins al dia 1 no podem anar a costa rica per que l´alberto ha de incubar la vacuna de la febre groga. Per aqui pluja i onades.
Tu tot be?
Hem fet el canvi de billet. Ens toca pagar pasta. A la TAP ens van dir que tu ja l´havies fet. Tot controlat?
Una abraçada.
Fica bondache!
Sr. Rodamón,
inquiet i inquietant, ... je, je, ... Què passa xaval que no tens la padrina de guàrdia?
Jopeta wei!
De quantes coses et pots arribar a assabentar potinejant per internet: que ja ets a l'altra banda del xarcu, que el Roger i la Nuri s'han casat!?!?, que passen coses que fan mitja basarda al meu poble que es cremen coses i s'estimben cotxes, ...
Fa uns dies tava a la península de Dingle, al SW d'Irlanda contemplant una gent que s'ho estaven passant de puta mare fent kai-surf o com se digui. Vaig pensar que t'agradaria ser allí amb ells passant-ho teta i et vaig enviar un missatge (que se'l deu haver cruspit alguna balena de l'oceà, no sabia que ja havies llargat).
Però veig que no perds el temps.
Mar, sal, moviment, obertura mental, noves coneixences, regals de la vida i endavant les atxes!
Disfruta't molt que jo tb ho faré.
Per certu, la Marins ronda per Mèxic des de ppis de mes i té pensat anar-la rulant cap avall fins a trobar la Rúbia Marteta que és a Argentina i s'hi estarà 2 anys.
Si et fa trobar-te amb elles escriu-me un miliu que t'envio les adreçes.
Rialles des del Pallars
Marta la marmota
Hola reiet, sóc la Bego, t'escric per desitjar-te que segueixis disfrutant dels paisatges i d'aquesta oportunitat que tens de gaudir d'altres meravellosos racons d'aquest món. Aprofito per donar-te records de la mama, la meva, i també del teu cosí Gerard. Les obres del local van mica en mica peró està treballant molt i ja tinc ganes de que la plaça gispert tingui un nou aire.
Molts petons i segueix compartint el teu viatge.
Oasis com els dels contes....
Jo que em pensava que aquestes banyeres entre dunes només existien en contes com el d'en tintin al país de l’or negre......o bé eren miratges.... i ara resultarà que són d'aquest món!
Dóna'ns més detalls de com és la seva aigua cap endins... Són molt profundes o bassalets? Fauna o flora? Roca o tot arena?
..encara sort que cap Déu no va passar el raspall aquells dies :)
Si trobes barrufets també, penja un altre video vista pq ens ho creguem ;) un petó
blaucobalt
willy bandarra, en joan campru t'enveja i t'informa que la luque està embarassada!!!!
nas veim campió i segueix gaudin de les teves mini vacances
carai quant gent..
aixis que una a Irlanda, uns volen poblar cal Ticu, l'altre q vol esquiar (quina enveja cabro)..
la veritat es que fins aqui si que sembla que ho hagi viscut avans, de tant mirar fotos..
obres als Dies Grisos..
nomes falta que sigui nadal..
de moment avui es halloween, que dius i que si estic a Venezuela.. po si aqui sembla q ho celebren..
ara us explico..
ho sento Oscar po t'he borrat el comentari i no ser com arrenjar=ho.. repeat please..
Publica un comentari a l'entrada