dissabte, 11 d’octubre de 2008

Portats pel vel, octubre 08

portats pel vent definiria aquesta setmana..
estem a Jericocoara, més conegut per Jeri.. un poble con arena en los pies, ja que es va edificar no fa més de 40 anys sobre dunes, una delícia al caminar.. com diu la gent que hi viu: tot es bo per quedar-se a Jeri.. el lloc és un poblat turístic de posades i restaurants, el vent fa acte de presencia cada dia i es fa capoeira cada dia la platja..
hem fet uns 300 km des de Cumbuco, on vam estar uns dies a casa del Xevi preparant la pujada.. llogar un cotxe VW Gol (un polo), coneixer al Jonas, el nostre "guia turístic" surfejador de dunes i acabar de pulir el meu navegar.. ja començo a sortir-me'n.. la sensació es semblant al snowboard, sobretot quan derives i al surf quan agafes onades..
entre Cumbuco, Taiba, Paracuru, Frexeiras, Icarai Prea i Jeri em navegat uns 100 km portats pel vent (down wind, derivant) i la resta entre platges interminables i carreteres camins de carro..
pobles de pescadors poc visitats i pobles interiors gens vistos i bastant abandonats..
normalment em llevo d'hora, les 8 :) i llegeixo un rato; ara El rio de la desolación, una baixada per l'Amazones d'un antropoleg espanyol, boníssim per anar agafant contacte amb el futur ;)
esmorzem un café da manha a ful ja que no acostemem a dinar.. pinya, melo i sindria, sucs, un sandwich i café fet en una olla, aquí l'expresso de moment el toquem :(
busquem el lloc per muntar el trastos i ens posem dos o tres a l'aigua segons condicions, es navega sense parar més q a veure algo i picar galetes o més pinya ;) .. el Jonas amb el cotxe ens segueix per terra, más vale cinta en mano que metros volando.. i fa el cafre.. de moment el cotxe aguanta, i mira que li donem un tute.. no ho recomano amb el vostre :)
de moment no tenim rellotge, per tant anem fent sobre la marxa..
el millor moment per navegar és a la posta de sol, acostumo a tancar la platja.. un dels plaers de que disposem sovint qüasi cada dia.. el sol cau gros, vermell i rapid, tot i que el temps passa mooooolt lent.. llavors es quan et quedes absort i una onada traidora et tira de la taula per sortir despedit a l'aigua, i passa el q tinc a la cama.. pleguem veles amb els núvols roses i busquem una pousada per dormir, cada dia més barata, aquí dormim per 20 Reais al canvi 7 europes..
sopem peixe frito, pasta i un dia de pizza i tot i si s'escau una caipirinha.. la catchasa deixa una ressaca terrible, amb dos dorms com un nen, amb més ja costa llevar-se..

avui hem navegat a la punta on la costa del Brasil canvia d'orientació i deixa de pujar cap al nord per girar al est, a la posta la sensació d'autenticitat, d'unitat de vent, mar i terra m'ha disparat els sentits.. sortint entre roques m'he fet un tall al dit per fer-me veure que segueixo sent un principiant.. po gueno qui m'ho havia de dir amb deu dies es podria apendre tant.. ;0)
ja veieu que estic pillant llengüatge i tot sobre el tema..
les fotos han quedat malement al comprimir-les, poder probo de repetir-ho..
slaute
per veure fotos

17 comentaris:

Roser ha dit...

Impressionant Willy!
Quina manera de descriure paissatge, emocions i sensacions. Núvols roses???? Com els de sucre??? Pel que es veu bona gent per aquí...ja és això! Pura Vida nen! retalla les onades ;)

Salut i una abraçada! Records a aquell parell!

Un petó!

Roser.

Carles ha dit...

M’encanta el fet de no tenir rellotge i anar fent sobre la marxa!. Bo això de llevar-se a les 8 i instruir-te per assaborir millor el viatge. Caminant sobre les aigües i postes magnífiques oi?. Molt bé, endavant! Continua el viatge i l’aprenentatge!

Namasté.;)

Mercè ha dit...

Ei, ostres noi impressionant tot el que descrius i la manera que ens ho transmets, com et vaig dir el principi, segueixo envejant.-te, de bon rotllo, jejejej.
segueix el teu viatge amb la mateixa il.lusió.
Petons

Anònim ha dit...

bones noi! tot llegint les teves paraules has aconseguit que em sentís molt lluny de casa.... continua vivint i disfrutant de totes les noves emocions!

Per cert, k'altre dia vaig llegir que la campiona del món d skysurf és catalana i te 14 anyets, i com salta la tia!!!

no has fet res x sota de les onades?

petonàs! alba

Núria Bosch ha dit...

Uf Guillem, ara si que has brodat el missatge!!!!!!!
M’he emocionat molt !
Uff tant records... el café de manyà, les dunes, la bandera brasilera i ... la posta de sol quan el sol cau, es que sembla que caigui de veritat oi? I a Jeri el sol cau al mar!
Per les fotos no pateixis, han quedat molt bé. Li vas traient el suc a la màquina també.
Gràcies per enviar-nos aquestes pinzellades de lletres i imatges.
Cuida’t i viu la vida. Una abraçada molt gran
Nuri

Anna ha dit...

Bé sense paraules....
No puc descriure el que e vist,llegit,sentit...
De somni x tu fet realitat, per nosaltres ens ho podem anar imaginant mica a mica!!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!!
Un petonas
Anna

uri ha dit...

a manresa el sol continua ponent-se pel mateix lloc, direcció cervera...
no hi ha dunes, no hi ha sorra però si molta pols!
de caipirinhes ni una... sempre ens queden els mojitos de la teteria però!
juer! quina enveja!
apa nene, a disfrutar-la encara mes!

Dani ha dit...

aquí, seguin-te pel cyberespai esperant que inventint el cyber surf per anar a donar un volt en cinc minuts a l'altra banda del mon. de moment anem fent boca amb aquestes fotos!

salut!

Alba ha dit...

guaita una altra piscina..! ja van dues :) potser la ruta aquàtica anirà documentada amb imatges... Es pot nedar bé en alguna o només remullar-se? i al mar, fas gaires metres o els justos per l'sky?.. t'has barallat amb gaires taurons...??
bufa,t'estan quedant unes imatges guapes,qins colors i quina immensitat d'horitzoo........si per dins sóm igual d'infinits......haurem de tancar els ulls més sovint..!
una abraçada:)

he vist més albes, per no crear-me confusions de doble identitat:) m'identificaré com blaucobalt.

willy ha dit...

enganxat a Jeri estic acabant la ruta al nord.. ja he acabat el llibre sobre l'amazonia i ara em dedico a les contres de la Vanguardia..
els núvols roses són els de la foto.. i ahir em vaig adonar que amb lluna plena es tornen d'un color blau lilos..
el cyber surf esta darrera de la teletransportació, a veure si treballen els de I+D..
sota l'aigua no m'hi he posat més que sortint disparat de la taula po tortugues a patades.. no es mar per visitar..
de piscines la majora per jugar po a Taiba en tenien una amb forma de L especial per nedar ;)..
les caipirinhes tremendes com el vi del Penedés que tant trobo a faltar.. :) po els mojitos fins em quedar amb els del Bohemia..
a la mama no li dic res que ja ens coneixem..
un petó a tod@s

cristi ha dit...

iepala!!

pos si els cels son tan impressionants...perquè no me'n plasmes uns quants? aixis tindre cels d'arreu...enveja sana el que sento, quan et llegeixo...nosaltres planejant nar a fires de girona i donar records a l'onyar...

cuida't i fes bondat

un petó i un somriure...

cristi

Cristina C. ha dit...

Bé, ja veus que el filtre que poses a la percepció del lloc no deixa indiferent a ningú... evidentment a mi tampoc. I és que són dignes d'omplir les pàgines d'un llibre de viatges, ja m'entens, com els quaderns de notes que feien els exploradors antics.

No deixis d'escriure.

Petons!!

romina ha dit...

Carai Willy, quines descripcions que ens fas... he tingut la sensació d'estar trepitjant l'arena d'aquestes immenses platges de brasili circulant amb els famosos "buggies" per les dunes...
Quines postes de sol, impressionants!!!!
Segueix disfrutant i seguirem sentint aquesta "enveja sana" que corre per dins. Cuida't. Petons

Anònim ha dit...

Quan viatgis no oblidis els desitjos que et murmuregen... gaudeix del viatge, del mar, de les platges del Brasil, els seus horitzons i, com dius, també de les contres de la Vanguardia..que sovint sorprenen...

Bon viatge,

Un somriure

Dianna ha dit...

Caram noi!

Quin fart de disfrutar que t'estàs fent no? Suposo que aprofitant al màxim cada dia... quines fotos nen! Per cert fa dies que no en penges... va nano que ja estem esperant un nou album!!!!

Es broma :P suposo que sino penges gaies fotos, és senyal que tens altres coses molt millors a fer!!!!

Un petó molt gran i cuida't molt!!!

Vagi molt bé i disfruta!

Dianna

Anònim ha dit...

Be Willy,sens dubte ets la enveja de tots els que xafardeigem per el blog per veure que es de tu per aquest mon de Deu. Suposo que identifiques qui soc, i sino ho endivines,potser t'ho dirá algú a qui no coneixes pero que aquesta setmana es posa en camí cap a l'Argentina, també en busca de....
llibertat potser? i li he donat el teu blog. si es posa en contacte amb tu es diu Aina i es de teiá.
Una abraçada i segueix com sempre.
Carme

willy ha dit...

de moment només em queden contres per llegir.. haig de trobar un llibre abans d'embarcar cap a Bolivia..
no tinc pedres encara, po si bones fotos al cel ;)
perfecte Carme, sempre és bo parlar un xic de català.. i si és diu Aina doncs millor ;)
vas fer bona feina, de moment he pogut menjar de tot :)
una abraçada a tod@s