aquí teniu un altre post..de la costa quitenya a Bogotà hi ha un sprint de 40 hores al bus.. cosa fàcil i no tant pesada amb la costum :) i menys si la fas amb la secta dels alegres Herba Life, q tenien una convenció de 4 dies a la capital colombiana..
a drogombia el controls es multipliquen, igual q la policia i militars q son per tot.. la meitat de la població es vesteix de verd cada mati i per protegir teoricament l'altre meitat.. aquí la seguretat privada no es com a la resta del continent, quasi no existeix entre els uns, l'FARC i les autodefenses no queden armes per ells ;)
tot bé a Bogotà, hem trobo amb la Bridgette al lloc i hora citats.. passejar pel centre històric, pujar al Montserrate on hi ha una reproducció de la Moreneta i el divendres nit anem a veure una parella q havia conegut a l'avió a un barri bé, wishky irlandès i amb cotxe blindat a una discoteca.. nit boja entre la jet set ;)
al nord de Bogotà cap a Villa de Leyva, poblet tranquil de carrers empedrats per còdols i cases colonials a la falda de la muntanyes.. una plaça de 200m quadrats domina el poble, un lloc perfecte per seure i tirar fotos.. ja torno a tenir CAMARA ;) militars al carrer i turistes de la capital, bon menjar i cabalgar una tarda, ja estic fet un cawboy ;)
al nord hi ha el poble de San Gil, capital colombiana dels esports d'aventura i lloc on banyar-se als gorgs.. probar un esport no per mi :) l'hydrospeed, on vaig surfejar los meves primeres onades de riu ;) i entendre tot el que havia après per Sant Joan jugant al Noguera Pallaressa :)
el salt de bunjee jumping mai es va fer :( però la visita al poble de pedra de Barrichara va fer el fet..
al nord, pròxima parada el Carib de Taganga base camp :)
1 per anar al carnaval de Barranquilla a trobar-me amb el Jordi, rua infinita amb tres dies de bon menjar s i dues nit de farrejar i rumba interminable.. una de festesa al carrer i l'altre de discoteca tecno a la platja al mes pur estil Atlantida ;) consciència alemana entre gent colombiana..
2 curs d'advanced a Taganga per omplir l'expedient entre corals cervell de tots colors i mil formes laverintiques, llagostes i peixos de peixera amb neopre de 3mm.. no comparable a Galapagòs però 4 cops més barat.. no es poden fer inmersions al Mediterrani ;)
3 al P.N. Tayrona veiem el que un te en ment pel Carib, jungla a peu de platja i palmeres entre turistes dels states i chilens.. cremar-me el cul amb el sol i vivacs il·legals al hotel de mil estrelles :)
de Taganga al oest fins Cartagena de Indias, primer destí turístic del país i la perla del Carib.. una ciutat de poema, cases colonials amb l'ambient de la barceloneta.. passejar pel centre rehabilitat és un plaer a la vista i al bon gust.. per arribar-hi però l'ambient no s'allunya gens de qualsevol ciutat llatino americana.. amb el festival de cine estem entretinguts entre curts i bones pelis, fotos veien com plovisqueja i nits de salsa al Café l'Havana ;)
el Jordi ha emigrat avui a Panamà direcció Nicaragua, diu q només per dos mesos.. ya :) has vist la foto ;) un plaer i bon dies costeños..
compte contat compte fotografiat
una abraçada a tod@s
16 comentaris:
Guai, per fi unes fotos!
Trobava a faltar els colors del sud, la llum, la tranquilitat que es respira a les imatges, els sonriures de la gent, l'olor de la fruita ... uff. Com t'envejo!
T'estàs tornant tot un fotògraf!
Gràcies per compartir-ho
Gaudeix de tot que aquí encara no ha arribat la primavera, tot i que els ametllers ja comencen a florir.
Una abraçada
Nuri
Interessants comentaris i bones fotos. Veig que la Bridgette, bona noia, finalment no t'ha amagat la càmara. Has pensat fer un llibre com el teu cossí?. Tindries molts lectors.
Continua disfrutant!
Petons Paloma
sempre és un plaer llegit els teu relats i molt millor acompnyat de les fotos. continua disfrutant !
ptons i abraçades
alba
Namasté Guillem!
Ja ens trobem a la part final del viatge i tu tant infatigable... ja veig que quan tornis tot serà un etern viatge! ;) ... com no havia de ser!...
Acaba de gaudir d’aquest continent! :)
Una abraçada, Carles.
ja era hora de veure fotos!!!
jo tb faig fotos... de les obres i perquè pugui cobrar el què no es veu... una altra manera de prendre's la vida, no? ;)
en fi xic, a disfrutar-se al màxim!
bones fotos per cert!
Responent a l'Uri:
L'animaló és una medusa colonial, formada no per un sinò per centenars de petits individus que, en conjunt, adopten la forma d'una medusa normal amb una mena de mena de campana que la fa surar. Al
Mediterrani n'hi ha una de semblant molt grossa i
extremadamnt perillosa pels seus larguíssims tentacles urticants; per sort no és genys comuna. La de la foto no la conec però m'estaria prou d'atansar-m'hi massa.
De res, a disposar.
Guille,capullo¡ Salut¡
no Paloma, no faré un llibre, si més no d'aquest viatja :)
Manuel, no ser veure quan l'uri t'ha demanat el toston sobre l'invasor extraterrestre lila ;)
Nuri, tu sempre tant primavera :)
el plaer es meu, Alba..
Namaste Carles
també és dur viatjar, tinc un peu dret xafat per una botella q va caure al sortir de l'inmersió i l'esquena abonyegada d'aixecar pes a la platja.. no es oro todo lo que reluce Uri ;)
tot sigui això..
una abraçada
Namasté Guillem!
Ostres! T’enviem doncs energia curativa a distància, perquè el peu baixi la seva inflamació per la patacada! Coses dels viatges! Vés en compte i ja et restaurarem bé quan tornis, que en pocs dies tornaràs a tenir la inquietud de marxar. Però abans una bona experiència: el desig de tornar a casa i retrobar-te entre els teus, un plaer pel que val la pena també anar-se’n, revalorar i revalorar-se.
Moltes experiències sublims siguin les de l’última part del viatge!
Arreveure! Salut!
Respecte al bitxo lila: L'Uri feia el comentari a peu de foto de l'animalò. Busca a les teves fotos.
Per cert com podia entrar per fer una comentari a la foto?
Bé una abraçada de bon matí.
Cuida't molt.
Nuri
Hola, nen! Hauries de plantejar-te què et passa en els peus que sempre hi tens problemes... dits trencats, esguinçats o ampolles de submarinisme caigudes a sobre... ;)
Quin dia tornes, per cert? T'he de presentar algú petitó/ona... Cuida't el peu i acaba de gaudir del viatge. Fins aviat,
Míriam.
quan arribis ja et farem massatgets als peus i teràpies enti estrés..... no és oro todo lo que reluce diu el tio.... també pot ser plata, diamant ...... jejejeje
Acava de passar-ho bé bandarra i cuida't els peus o t'haurem de dur a la calçotada amb cadira de rodes!!!!!
fins aviat
Joan campru
ja, però jo tb preferiria que em caigués una bombona d'oxigen al peu a colòmbia que tenir ressaca estomacal post calçotada a manresa...
Tu encara voltant-la i jo ja tinc ganes de tornar a fotre el camp!!!Suposo que quan viatges estàs en una bombolla continua d'emocions i al tornar...Bé, també coses bones però diferent!Un petó i molta energia!
Aquest llarg viatge termina i no vull deixar passar l'oportunitat que em dóna el teu blog per dir-te: GRÀCIES!!!!
- Gràcies per compartir les teves vivències, imatges, comentaris... Has estat molt generós.
- Gràcies per haver-me fet passar molt bones estones seguint-te.
- Gràcies perquè moltes vegades he obert el teu blog desanimada i amb problemes donant voltes al meu cap i l'he tancat amb un somriure als llavis.
- Gràcies també a la teva família i als teus amics pels seus comentaris. He de mencionar especialment les lliçons de biologia de'n Manuel, els comentaris lluminosos i acolorits de la Nuri (només els hi falta música de Lecuona), i tants altres...
Ah! i perdona les faltes d'aquesta xarnega madrilenya. Potser arribarà un dia que dominaré les eses i els pronoms febles...Todo se andará!.
Bé, res més de moment.
Bona tornada i una abraçada molt forta. Paloma
nos vemos en los bares!!!! ;)
eeiii
si nosaltres ens queixem de les meduses d'arenys imaginat les de la foto.
també, és molt maca la foto dels bancs de peixos saltadors ( o com es diguin).
La núria diu que la medusa sembla una aleta de peix amb els tentacles
bernat i núria simó
Publica un comentari a l'entrada