després de quasi un més escriure ja torno a tenir fotos per ensenyar :)
amb un mono de publicar, no si encara m'hi enganxaré.. com va dir l'Andrès (indigena de l'illa, gran i atent prejubilada persona) hay q disfrutar de las pequeñas cosas de la vida, un pequeño texto, un pequeño castillo en un prado verde de Suiza, un pequeño yate en el Pacífico.. esas cosas q diferencian los días..
me vengo amb una hora menys de les terres més allunyades q encara conformen les restes del imperio español..
dotze dies de bona companyia trobada, fanatisme kayakista frustrat pel deu grec oleo.. on els vents elissis del nord-est ens han obligat a pendre consciencia de la nostre insignificancia en el bast mar gran q és l'oceà Atlàntic..
al final res de la volta a l'illa, 4 dies de palejar a la zona sud-est amb eclipsi i llunes plenes han servit per treure'ns l'espina a l'aigua..
un dia d'escalada en un jameo (cova q ha caigut el sostre) intermig entre la Cueva de los Verdes i el Jameo del Agua en roca volcànica d'un negre carbó pintada del blanc magnessi per veure un d'aquells racons especials on viure i estimar aquest suposat esport..
un parell d'inmersions entre arissons de punxes com bolígrafs, peixos sargantana, llenguados i alguna sèpia entre d'altres bitxos raros en fons negre de roca i formes punxegudes llunars.. i de sorra blanca per contrastaro l'altre (q no hi ha fotos)
i quatre dies de turista al més pur estil ooooo que bonito (i un vale visto de la majoria i ara?:)), els 5 en una kango amb un paperet d'equip kayakista d'èlit q ens obria les portes dels centres i parcs de pago, q valen la pena po... a nosaltres i els tres de darrera en les diferents cues :)
això sense contar les festes de San Ginès, festa mejor d'Arrecife on van tocar els Manteca de Cacao el dia q vaig arribari el Juan Luis Guerra amb castell de focs a la platja la nit abans de marxar :).. en companyia de dues guapes illenques casades i una jaeniana q es deu dir..
iii encara més, uf quan escriure.. tot acompanyat d'un gran hermano al sobreocupat xalet del nostre bon amfitrior, dona Fe, el gat mi niña i el gran Panxo, el gos..
i un dia per pujar i baixar al centre del volcàn del Corona, ole.. on comencen el tubs làvic q acaben formant las Cuevas el Jameo i el tub de l'atlantic surt 40 metres sota el mar, o això diuen pq no ho he vist i a aquestes alçades no us voldria enganyar més de lo necessari..
uf això es tot.. prometo ardenar i borrar alguna foto en un altre moment
apalins
w
per veure
fotos
me vengo i me voy.. menys de dotze hores en terres catalanes, i que consti q era només per veure un arbre després de dotze dies en el país dels ocres, marrons i negres sense vida.. i les cares de tota aquesta colla en una situació difícil, entre comes i segons persona em vaig enredar quasi sense dormir per anar a jugar i fer una birra a la plana de Vic..
