divendres, 29 d’agost de 2008

Kayak Lanzarote, Agost 08

després de quasi un més escriure ja torno a tenir fotos per ensenyar :)
amb un mono de publicar, no si encara m'hi enganxaré.. com va dir l'Andrès (indigena de l'illa, gran i atent prejubilada persona) hay q disfrutar de las pequeñas cosas de la vida, un pequeño texto, un pequeño castillo en un prado verde de Suiza, un pequeño yate en el Pacífico.. esas cosas q diferencian los días..
me vengo amb una hora menys de les terres més allunyades q encara conformen les restes del imperio español..
dotze dies de bona companyia trobada, fanatisme kayakista frustrat pel deu grec oleo.. on els vents elissis del nord-est ens han obligat a pendre consciencia de la nostre insignificancia en el bast mar gran q és l'oceà Atlàntic..
al final res de la volta a l'illa, 4 dies de palejar a la zona sud-est amb eclipsi i llunes plenes han servit per treure'ns l'espina a l'aigua..
un dia d'escalada en un jameo (cova q ha caigut el sostre) intermig entre la Cueva de los Verdes i el Jameo del Agua en roca volcànica d'un negre carbó pintada del blanc magnessi per veure un d'aquells racons especials on viure i estimar aquest suposat esport..
un parell d'inmersions entre arissons de punxes com bolígrafs, peixos sargantana, llenguados i alguna sèpia entre d'altres bitxos raros en fons negre de roca i formes punxegudes llunars.. i de sorra blanca per contrastaro l'altre (q no hi ha fotos)
i quatre dies de turista al més pur estil ooooo que bonito (i un vale visto de la majoria i ara?:)), els 5 en una kango amb un paperet d'equip kayakista d'èlit q ens obria les portes dels centres i parcs de pago, q valen la pena po... a nosaltres i els tres de darrera en les diferents cues :)
això sense contar les festes de San Ginès, festa mejor d'Arrecife on van tocar els Manteca de Cacao el dia q vaig arribari el Juan Luis Guerra amb castell de focs a la platja la nit abans de marxar :).. en companyia de dues guapes illenques casades i una jaeniana q es deu dir..
iii encara més, uf quan escriure.. tot acompanyat d'un gran hermano al sobreocupat xalet del nostre bon amfitrior, dona Fe, el gat mi niña i el gran Panxo, el gos..
i un dia per pujar i baixar al centre del volcàn del Corona, ole.. on comencen el tubs làvic q acaben formant las Cuevas el Jameo i el tub de l'atlantic surt 40 metres sota el mar, o això diuen pq no ho he vist i a aquestes alçades no us voldria enganyar més de lo necessari..
uf això es tot.. prometo ardenar i borrar alguna foto en un altre moment
apalins
w
per veure fotos

3 comentaris:

Carles ha dit...

Uff! Quasi com si hi haguéssim estat amb una descripció telegràfica tant detallada ;), només faltaria veure el tornassol dels colors de la sèpia, sentir els Manteca de Cacao i treure a passejar el gran panxo! Observo que les cues de cotxes no fan d’aquesta illa un luxe. :) Molt bé nois, a gaudir de la vida amb aquella saviesa de l’Andrès!

Carlos ha dit...

Buena foto .... ahora falta la explicación ;-))) esa postura tan rara de los kayakeros no es una posición marcial de descanso .... realmente lo que están haciendo es una carrera ayudados por el impulso del viento en la cuchara superior de la pala ... como diría mi abuela ... "están como un cencerro" (un besito para mi abuela ..donde esté).

Qué no pare la música Willy !!!!

Núria Bosch ha dit...

Per qui ho llegeixi:
Si vas a Lanzarote no et perdis la isla Graciosa sobretot si vas amb caiac.
Si no, es pot llogar una bici allà mateix.
És una illa preciosa. Fa 4 anys no estava asfaltada i es podia acampar lliurement!

Bones vacances a qui en faci
Nuri