diumenge, 26 d’abril de 2009

Riambau Dani, Abril 09

un any més torno al Riambau, aquesta vegada amb el Dani..
ben sopats i mal descansats sortim a les 3 del matí cap al Pedra; obrint traça des de sobre del refugi, la claror ens agafa al peu de la piràmide.. al flanqueix d'entrada a canal el cel es torna taronja i el mar de núvols magnifica el Cadí encara nevat..
neu dura al centre de tota la canal i gel als trams verticals.. piolet tracció a tota la via menys al llarg del calaix (penúltim, q ja es normal anar per la roca)
rampes de 50º netes de rassalts degut al metro més de neu del "normal", el llarg de la cova quasi format completament per anar de rectes i increiblement bo pel diedre.. el llarg del diedre es pot engegar des del principi sense escaquejar-se per l'esquerra, a la part final quan es tanca en xemenia i es torna difícil, no hem trobat el pito de la dreta i es difícil assegurar, si ha de posar morro (expo)..
total condicions excepcionals, i ser de que parlo ;)
una abraçada fanàtica
per veure fotos
per veure ressenya

dijous, 9 d’abril de 2009

final abyayala

qui dia passa any empeny i tal fà un mes són dues bones frases fetes..
moment de recapitular..
fa un mes q he tornat fisicament i algo menys psicològicament, l'avió normalment només et porta el cos :)
dies per recol·locar les idees que tenia de la realitat catalana i les que he portat amb aquesta realitat..
moltes coses passen en 6 mesos.. assimilar-les totes o algunes costa aixís de botopronto..
aquest post no és més que per facilitar-vos les ganes de viatjar i agrair-vos el seguiment, suport i energia.. com deien en la película Hacia rutas salvajes, no serveix de res conèixer sinó pots compartir-ho, i que millor si et segueixen en la distància coneguts barrejats amb desconeguts ;)
hi ha unes dades que m'ha fet gràcia de treure del mapa que vaig penjar la nit abans de marxar i que vaig acabar de contruir l'últim dia a Bogotà http://disfrutat.blogspot.com/2008/09/primera-etapa.html
han estat 14500km per terra, 4182 per aire i 1443 per aigua dolça i salada..
mirant enrera, moltes fotos encara calentes en la memòria.. ara ordenar-les i fer un bon passe on plasmar-ho tot i raonablement llarg per no aborrir-nos, es temps de cava ;)
vaig escriure algun poema, que poder es dir-ne moool po..

L'altre costat del vidre:
en el teu món rural
al ritme natural
no entent el moment, moviment, món actual..
jugant amb les pedres content
veus passar la gent
dins l'autobus corrent..
els dies es van repetint
les preguntes et van sorgint
al final acabaràs patint..
el pes de la modernitat
caurà sense igualtat
en el teu món aillat..
es la llei d'aquesta partida
per tants vivida,
per tants patida..

Somiar despert:
es rumiar les motivacions,
pensar els objectius,
deixar anar el sentits,
comunicar els temps,
aillar els llocs,
es veure els moments
i concentrar les energies
en el més enllà..

una abraçada a tod@s