ja hem passat un altre Sant Joan.. i aquest no l'he treballat!!! tot i que ha costat.. ens vam escapar al peu dels Pirineus, entre la Pobla i Son.. relax a Montcortès, alta tensió al Noguera en Kayak i tradició a Isil amb les falles.. les bateries no van donar per tot, ni les meves ni les de la càmara nova supertodoultraterreno que tinc ;)
merces Jordi per la pasciència i salvaments, i l'animat equip de terra Cris, Laia i Roser ;) sinó ara seria carnassa de siluro..
a comentar clickar
5 comentaris:
Una revetlla diferent... relax i remullades al Pallars coronat amb el descens de les Falles, de lluny petites flames enmig del bosc que baixen en processó pel dret. De tant en tant alguna baixa empesa amb l'emoció que han tingut els pallaresos fent-la i posant-la a punt...Molt entregats a Isil ;) bones trobades manresanes i per suposat...ratafia!
Volia fer un petit comentari, " és la primera vegada que la Nika neda", jejeje, el que fa l'instint!!! " Deixem seguir el Guillem", no sigui que s'escapi!!!!
ja veig que també us ho vareu muntar molt bé!
això del kayak s'haurà de probar... mai m'ha dit gaire cosa però si tanta gent n'és fan és per alguna cosa...
bon blog!
El que volia dir:
I els minairons? No vau trobar els minairions, aquells que viuen en un canut d'agulles i diuen: "Que farem, que direm? i si no els dones feina comencen a fer maleses?
No te'n recordes de quan hi vas anar de colonies amb el cole?
Nuri
osti nuri!
quins records amb els minairons! jo havia participat com a nen i com a monitor en unes colònies que ens dèiem els minairons cantaires en honor a aquests follets...
Publica un comentari a l'entrada