doncs sí ja els tenim caminant.. en aquests moments sortint d'Oviedo :) i per caminar el millor són un parell o més de sabates ;)bodoorrio maratón de 24 horas, con sus comidas, sus familiares del novio, sus familiares de la novia, amig@s del novio i companyeros de la novia i amig@s de la novia i companyeros del novio.. es el que té una vida en comú.. conjuntament amb la colla q més s'enrolla, q coneixia a tothom :)
em vaig trobar la family q em va explicar com s'havien d'afrontar les processons a Granada.. vam donar la nota amb quatre petards i uns tabals.. bueno lo "normal" dintre de l'anormalitat d'aquestes actes, uns xupitos de cury amb les dues sogres, filosofar i voltar sobre la juventut eterna amb el meu carnisser Pere, tractes de favor amb un besàvia de la núvia.. lo de sempre, un sinvivir.. tot en consonància còsmica del blanc de l'animada parella.. q la veritat se'ls ha de felicitar, més q pel fet.. pel com i la manera q ho van suportar.. ojito
per veure fotos
per veure video
3 comentaris:
Un bonic casament, la unió expressada de manera senzilla i natural, acompanyats per familiars i amics, riures, música, fotos i balls... Molt seu...de la Núria i el Roger ;)
Felicitats!!!
Atenció pregunta.....Quants peus hi havia al casament?????
Salut :)
Roser.
Moltes felicitats Roger i Núria. M'han dit que va ser molt entranyable. Només cal veure algunes fotos, en especial les enmarcades per orquidies roses.
Espero que hagueu pogut acabar "el camino..." sense massa entrebancs i que entre una cosa i l'altre hagueu pogut carregar piles per tot l'any.
Contestant a la pregunta de la Roser: Al casament no se quans peus, pero a les fotos n'he contat 20. He guanyat el premi?
Guillem, al Brasil fotografiar peus és molt divertit perquè tots van calçats amb xancletes.
A reveure.
Nuri
eeeeeeeee que us heu vist al video?
esteu guapíssims.. per no possar-me a parlar de les veus ;)
no sabeu el que em va costar de penjar :/
Publica un comentari a l'entrada