emigro, gener 2010

aprofitant la meva prejubilació he decidit com molts, sinó tots sabeu que m'emigro ;)
aquest cop a les antípodes i per uns mesets..
aquest cop amb la Bridge i algun que altre de vosaltres :)
els plans són donar-li la volta a l'illa continent d'Australia amb visites als Alps del Sud de Nova Zelanda i algunes de les illes que formen Indonèsia..
aquí us deixo un poema que vaig arrencar de les terres d'abyayala i un mapa que s'ha d'acabar de polir..
sigui bonic

El viaje:
si viajar es conocer,
es viajarse al conocerse..
si conocer es ver,
es conocerse al verse..
si ver es mover,
es verse al moverse..
si mover es caminar,
es moverse al caminarse..
difícil es aceptar el regalo
que la vida nos ha brindado..
dos caminos se cruzan,
dos personas se encuentran..
si el tiempo vale verga,
es solo aceptar lo que venga..
de todo lo andado,
sólo tu y yo,
sabemos lo que nos ha dado..


Mostra Australia en un mapa més gran

em prejubilo, desembre 09

canvi d'any segons el calendari oficial.. any nou, vida de antes..
total la diferència entre ahir i avui és simplement la ressaca :) tot i que ben mirat no es gaire més o gaire menys que la del passat diumenge.. total i que ben pensat no deu ser gaire bona idea destruïr el còs d'aquesta manera..
jo per si de cas, mamaita que me quede como estoy..
aquest post no seria per ensenyar-vos imatges de racons del planeta, ni per explicar alguna història ni filosofia del més enllà.. menys encara perquè us busqueu en alguna foto..
i les fotos? no són res de l'altre món po tenen la seva gràcia :)
el sentit d'aquest post és comunicar-vos que degut al meu llarg treball al cos de bombers de Gene, 11 anys poder fa ja que arrossego la camisa pels puestos, de segur la camisa que més he portat :P he decidit prejubilar-me per un periode mínim de dos anys..
evidentment a ells els ha sabut mooolt de greu i estan mooolt contents de tenir més feina però és lo que diuen: any nou, mamaita que me dejen como estoy, coño :)
això serà bo per vosaltres, més que per mi clar, o no :) po vaya, vol dir que a molt males seguireu veient foto, històries i fins i tot algun conegut.. que no siguis tu :P
oseaze de lo echo a lo dicho un bicho
per veure fotos mira a un altre post perquè en aquest no ni han ;), al final si :) fotos
una abraçada

Marroc, Novembre 09

Al final deixem la moto al garatge i marxem amb el Dard equipat com a semi campercar..
24 hores de viatge de barco separen Barna de Tanger, més o menys el que em separa el roco de Manraqueix..
País de majoria musulmana, les mesquites canten 6 cops al dia el A REZAAAAAR.. la primera a quarts de 6 de la matinada, tot sigui dit..
El nord és bonic i variat de clima mediterrani, amb els seus alzinars d'alzina surera al estil Garrotxa, olivers del Montsant (sense parets), camps de conreu al estil de la plana de Lleida i costa semblant a la del Baix Penedès ara fa 100 anys..
Tetouan té una "petita" medina amb estil andalús, tranquil·la i fàcil de veure.. on prenem el primer i únic te tot veient alfombres, s'ha de fer :)
Chafchaouen és un poble assentat entre núvols blaus i la porta del món del hachís.. a la carretera que ens porta a Ketama es poden veure els camps de regadiu per la mariguana, no en va el 75% de la producció mundial es aquí.. els cotxes es creuen i proben de parar-te per fer business com en diuen ells.. 100 km en els quals no es recomendable parar ;)
Fez, antiga capital de la 1ª dinastia del país, finals s.VIII te una medina més bonica i molts menys visitada que la de Marraqueix, on destaca la zona de tenyir i curtir pells (veure fotos)..
Al centre del país el clima es torna fred degut a l'alçada, mitja muntanya/alpí i més pedregós, amb pi roig o negre i poder avets i tot? l'any passat havia nevat 1 metre a les carreteres que vam circular en aquestes dates...
Ifrane és un poble policial/universitat amb toc de queda militar, conegut com el Chamonix marroquí.. un tros de Suiza enganxat en aquest continent..
Arzou té uns grans boscos de Cedres, zona productora de carbó és coneguda pels monos salvatges que els habiten, els únic en estat salvatge en la mediterrànea..
Al sud, i ja esquivant l'Atlas entrem en clima desèrtic, sec i pedregós.. els palmerals apareixen als llits dels rius subterranis.. impressionant paisatge a les gorges del Ziz (veure fotos)
Al sud, les dunes mòbils de Merzuga.. de color rosa daurat constitueixen una de les principals atraccions turístiques del país.. aquí gaudim d'un magnífic vivac on vaig sentir el soroll de les estrelles, poder va ser cosa de la fumada po ;) (ens vam deixar el trípode al cotxe i no hi ha fotos al nivell :()
A l'oest per darrera l'Atlas és zona de palmerals i kasbas, com Skouda.. hi ha les gorges del Todra on hi ha una de les millors roques que es poden escalar i la del Dades, de formes capritjoses..
Ouarzazate, ciutat moderna de grans avingudes és la capital del Molliwood :) s'han rodat películes repressentant el Tibet, Roma i Somalia.. a l'aeroport és on Saint Exupéry va trobar la inspiració per excriure un llibre que tots hem llegit, El petit príncep..
D'aquí al nord per la carretera de serp del Tizi N'Tichka amb parada obligada a Aït Benhaddou, kasba on s'ha rodat escenes de Lawrence d'aràbia, Gladiator entre d'altres..
Marraqueix decepciona una mica, centre turístic per excelència del contient poder.. en cap de setmana es torna agobiant.. tot i aixís fer unes compres, dormir en una Mansion d'Or (riad), conèixer la Pepa (jefa del nostre riad) i fer unes galetes amb la Ibtissam, cuinera del riad de l'Ali.. entre bona i boja gent :O
A l'Oest, costa atlàntica.. ciutat fortigicada-port d'Essaouira, destí del kite surf i famosa pel tiny dels seus moluscs, 10-20 cops més car que l'or segons Aristotel :P color amb que Cleopatra va pintar les espelmes de la seva barcassa quan es va trobar amb Marc Antoni.. bon peix i bones fotos..
D'aquí al nord, Oualídia poble de pesca tradicional i ostres.. una carretera de 200 km amb vistes a l'oceà, platges i dunes des d'un penyassegat..
Al Jadida i la seva fortalesa portuguesa com a última parada abans de agafar l'autopista al nord..
Es menja bé al Marroc, carn i peix a la graella, tagins de verdures, sopes de cigrons i pastissets.. segons els més entessos, el canvi més gran del país en els últims anys ha estat el nivell d'higiene general, en especial als lavabos :) tot i això sense paper..
una de les coses que més sobte és la concepció de l'igualtat entre sexes.. un treball dur és fer alfombres jo crec.. però pel Hassan (28 anys): no para nuestras mujeres, ellas estan acostumbradas :!
al carrer està ple d'homes sense fer encara no ser el què.. sobretot als pobles, a la plaça parada de taxis/parquing/bars, esta ben vist que els homes de la casa pudulin i vagabundegin (dona estàtus, sobretot a ells) senyal que algú els hi fa tot :!
Les compres i hores de vida al carrer es divideixen entre els homes durant el dia i les dones quan cau el sol :!
Una idea que m'ha sorprès és sospitar l'actitud passiva marroquí, poder resignada però en tot cas no activa.. algú em va resoldre que es cosa cultural en el món musulmà, segons l'alcorà mahoma ho ha de porporcionar tot i per tant no has d'intercedir en el procès.. i no ser si es per això però estar 10 anys sense feina, pot ser una cosa normal i pel que em va semblar a mi no gaire preocupant per alguns dels que vaig parlar.. tenint en compte alguns tampoc es plantejaran ajudar en feines domèsitques... un sinvivir..
en tot cas un bon lloc on passar uns dies ;)
petons a tod@s
per anar-hi ara
per veure video Aït Benhadou
per veure video Marraqueix
per anar-hi mapa