dimecres, 11 de febrer del 2009

en la linea, Equador norte

de la sierra de los lagos a la costa de los reflejos en espejos..
dies de plans arruinats a Quito, del ponting a l'escalada, de la 5ª sinfonia de Bethoven al teatro Sucre al cine alternatiu.. tot i això, un dia d'escalada esportiva i una aresta de IIIº a 4800 metres, la peli Australia (de bona fotografia), riures i farres al Aguijón.. amb llibres i llars de foc :) chucha un sinvivir, bona gent a Quito.. internet i veure venir Colòmbia..
La colla que més s'enrolla: los panas más cheveres ;)
sierra al nord en autoestop, Otavalo, ciutat indigena de dones de mocador al cap i homes de cabells llargs, comerciants en general i d'artesania en particular..
Ibarra és la capital del departament d'Imbabura, laguna de St. Pablo, laguna de Mojanda amb un downhill de bici de 1000 metres de desnivell en un mar de fang q em bloqueja la roda!!! dues caigues sense importancia.. gasto totalment les pastilles de fre del darrera, locucucura.. laguna yaguarcocha (laguna de sangre).. bieles (birres), cartas i karaoke amb diferents autoctons animats e hospitalaris, no correr gaire turisme i sóm una distracció ;)
la costa d'esmeraldes és terra de negres i un dels llocs més calents fins ara.. frontera sud de Colòmbia on actualment es concentra una part important de la plantació i negoci de la coca.. terra rica de gent pobre mosegada pel VIH i la malària.. de bosque nublado, vistes de turons verds en forma de selva, camps i bosc..
a Esmeraldas em deixo el passaport, pasta, tarja... sota el llit del hotel i haig de tornar 6 hores de bus.. seguia allà :)
Muisnes per entendre el ritme, fonts d'ingressos i vida d'aquesta part del país, amb el Lorenzo, un treballador a matxet en selva i botes de goma en manglars..
calma i relax a Montpiche, surf on amb un longboard em poso uns quants cops de peu.. més que agafar onades, elles em segueixen agafant a mi.. po gueno :)
salsa per ballar, reggaeton per sentir i reggae per escoltar.. todo bien, per repetir :)
escric des de Bogotà, 40 hores al bus o el que es el mateix, un dia i dues nits seguides dormint asegut em separen del verd bosc frondós, marron de les cabanyes de bambú i el negre de la platja de Montpiche, donde todo queda reflejado en el espejo de la marea baja.. barques, el partit de futbol e la posta de sol..
una abraçada a tod@s
per veure fotos al wikipedia

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, nen! Ja era hora. Trobàvem a faltar les teves aventures... Per cert, qui no té cap ha de tenir cames (o autobús!). Aquí tot va bé. Acaba de caure la nevada més bèstia de la temporada i sens dubte, dels últims anys! mira imatges per Internet, val la pena... Continua el fred, però els dies s'allarguen, ja hi ha més llum, jo ja començo a olorar una mica de primavera (em precipito?!)... Sigui com sigui, ja falta menys per tornar-te a veure. Una abraçada i continua disfrutant!!! Muà. Míriam

Anònim ha dit...

Caram... cada cop que llegeixo els teus posts em quedo amb ganes de continuar...es com si estigues llegint un llibre!! Genial Guillem!
No cal que et digui que segueixis així pq ho faràs!! Disfruta!!!
Un peto enorme desde la Manresa, avui assolellada!!!

Dianna

Anònim ha dit...

Namasté Guillem!

;) aquest viatge et porta a gaudir fins a tot de Beethoven en la seva 5à simfonia, una composició en la que una idea musical servei com a unitat de construcció per a tota l’obra, un ritme de tres notes curtes que van a parar a una nota llarga accentuada. És com aquest bus que utilitzes tu per desplaçar-te d’un cantó a l’altre. La unitat de construcció breu, definida i flexible li permet fer repeticions, variacions, intensificacions, extensions i progressions melòdiques que dibuixen tota mena de paisatges com els que et porta el bus. :) Quina gràcia m’ha fet que escoltessis a Ludwig en mig de les músiques folklòriques i modernes a la que et tinc més relacionat. Espero que quan l’escoltessis gaudissis del segon moviment, l’andante con moto, per mi mil vegades millor que el famós allegro con brío, sobretot en la variació del segon moviment quan apareixen els violins. És fantàstic!

Bé, que segueixis disfrutant de la música i dels colors del món. Nosaltres ho farem aquest cap de setmana amb el XXIVè premi de música Ciutat de Manresa.

Bon viatge!

uri ha dit...

guillem...
no et van ensenyar a seguir un ordre? vas d'una punta a una altra! posa ordre que em faràs parar boig!
quanta neu hi ha al Pirineu... ara que s'acosta la Llum...
sort!

Anònim ha dit...

Eiii, hola, ja t'havia perdut, jejeje. Com diu l'Uri vas d'una punta a l'altra, jo tinc que mirar el mapa de tant en tant, per saber on ets, jajaja. Bé, com ja saps em perdo facilment!!!!.
Segueix així, disfrutant de tot el que estàs vivint. Increïble!!!.
Un petò ben fort.

Anònim ha dit...

Bones.........les fotos es troben a faltar.........ajuden a fer una imatge més real de les teves vivències.

Aquí a Manresa sembla que el sol de primavera es vol començar a imposar, però el fred de l'hivern es resisteix. Passen els dies volant, imagina't per tu, que tot son emocions noves.Cada dia una nova experiència, un nou moment per somriure.........

Petons

Guillem, Modes i Sandra

Anònim ha dit...

Privilegios

Cada reflejo y cada atardecer...
Cada bosque y cada sonrisa...
Cada ritmo y cada sensación...
Todo un conjunto de pasos cada día mas lejanos... que te lleve a volar nuevamente por tus rumbos...

Anònim ha dit...

Hola nano
Quin ensurt!
Tota la documentació, els diners les targes,... Un sense papers i sense un duro. Sort que el teu angel de la guarda te'ls vigilava.

Aprofita de gaudir el màxim que el temps s'acaba.
Aquí llueix un bon dia i aviat començarà la Fira de l'Aixada.

Una abraçada
Nuri

Anònim ha dit...

Bones Guillem, sóc el Roger!!!! Llàstima l'altre dia que quan em vas trucar estava a la dutxa, quan vaig sortir ja no eres a l'Skype!!! Jo ja corro per Brusel.les, una setmaneta i mitja per anar-se situant i coneixent una mica la ciutat. T'envio una abraçada gegant, acaba de disfrutar del teu gran viatge i si abans d'acabar-lo vols passar-te a fer-me una visita ja saps!!!
Salut i sort!!!

Roger

uri ha dit...

petit!
estant a Colòmbia i amb la sort que tens tu, estic segur que et trobaràs a la Shakira i et convidarà a unes caipirinhes...
en fi, el què no facis tu...

la pregunta era: ja saps quan tornes? no és per posar nerviós a ningú, només és per saber quan de tems de coll ens queda als que ens hem quedat guardant la ciutat...

salut!

willy ha dit...

ja a colombia fent el curs d'inmersió .. prefereixo no fer esment del tema, uri..
perque et facis una idea del q et pot durar la teva tortura, el mes q ve estic per aquí.. ja pots comensar a relaxar-te i buscar vacances q jo agafo la teva torra..
en uns dies us penjo fotos again :=
una abrasada

uri ha dit...

pobre de tu!
salut i a penjar fotos!

Anònim ha dit...

ButiFlopsy!!
parles d'un mes com fos un cap de semtana! :) Amb un mes encara tens temps de perdre moltes mes coses! jejejeje
Pensa en portar un parell de brasilenyes per donar caliu a Manresa i anar a fer Kite al parc de l'agulla! :)
Una abrçada!