del carib al sud terra endins, Colòmbia, Març 09

el carib de postal el trobem a Playa Blanca, sorra blanca amb palmeres i xiringos on menjar peix.. fotos, lectura i cartes en època de pocs turistes, q vol dir persecusió de venedors i masatgistes..

una estrevada (espero) muscular a l'esquena jugant a la platja em fa passar-les magres dos dies a Cartagena i una setmana viatjant..

8 hores de viatge entre bus, chalupa (lanxa ràpida), taxis i canoes et deixen a Mompós, poble de 7 esgèsies q va crèixer a la plana central del país, dominada pel riu Magdalena.. poble tranquil·lament catòlic i molt fotogènic, bon menjar i millors sucs del continent.. on es fàcil viure el Huckleberry Finn q portem dins.. per respecte a la invalidesa decidim no seguir remuntant el riu i viatjar amb un bus directe a Medillin.. la pitjor nit del viatge, on només podia estar estirat al terra i escoltar música per no comptar el temps ni kilòmetres :(

Medellin es la 2a ciutat del país, fora del cap de setmana :(, visita obligada a les estàtues del Botero i al museu de la ciutat.. colar-nos a fer fotos al terrat de la casa de la cultura, amb l'excusa de fer uns articles per una revista :) és una gran activitat practicada en un gratacels a Cartagena i a l'oficina del bisbe a Mompós ;)

directe a Salento, poblet de turisme nacional en terra cafetera, arbres palmeres de 30 metres a la vall del Cocora, colibris i conèixer el que ens fa començar el dia a la meitat de la humanitat, el cafè :) bones estones amb el Carles, català alemany i al Jose, un psicòpata gallec q després de 4 anys de viatjar ha de pensar l'any de cada història :)

seguint sud arribem a Cali, 5 hores q poden ser 7 :) ciutat de la salsa i de farrejar per excelència.. diumenge a la nit està tot bastant mort però locals no en falten, ens donen les 2 sense excèssos.. la ciutat viu en primavera continua, tota aquesta zona del país es preciosament verda, a estones escarpada.. extensions de canya de sucre, pastures, cafetals, platan.. al zoo, granotes de c0lors en dia de pluja..

després de 10 dies recupero la meva movilitat gràcies a la fisioterapeuta q m'acompanya, algunes pastilles i molta pasciència :) estava jo preocupat per si no podria anar a esquiar la setmana q ve ;)

al sudoest, tancant el cercle parem a San Agutín, poble entre contrades i centre d'una de les cultures més antigues del continent i del planeta, 3500 anys A.C. un lloc especial on es separen les 3 serralades (N-S) q marquen el relleu del país.. escultures i t0mbes apareixen per tot els racons.. se suposa que van ser aniquilats pel Incas 1400 anys D.C. i q el territori va estar deshabitat uns 300 anys!!! igual q la costa del Maresme :)

si coneixien la 4a i 5a dimensió, doncs jo no us ho puc assegurar, pq enganyar-se.. però que hi ha escultures amb ulls orientals, cabelleres egipcies, nassos africans i cares d'elefants, sí :) tant si el van contactar en viatges atrals com comercials, la cosa és una mica al·lucinant ;)

últim passeig a cavall i últimes de tot..

aquesta nit la passem al bus direcció nord a Bogotà, Barcelona conexion en 24 hores..

una abraçada a tod@s

compte comtat, comtpe fotografiat

proxima estació Carib, Colombia, Febrer 09

aquí teniu un altre post..
de la costa quitenya a Bogotà hi ha un sprint de 40 hores al bus.. cosa fàcil i no tant pesada amb la costum :) i menys si la fas amb la secta dels alegres Herba Life, q tenien una convenció de 4 dies a la capital colombiana..
a drogombia el controls es multipliquen, igual q la policia i militars q son per tot.. la meitat de la població es vesteix de verd cada mati i per protegir teoricament l'altre meitat.. aquí la seguretat privada no es com a la resta del continent, quasi no existeix entre els uns, l'FARC i les autodefenses no queden armes per ells ;)
tot bé a Bogotà, hem trobo amb la Bridgette al lloc i hora citats.. passejar pel centre històric, pujar al Montserrate on hi ha una reproducció de la Moreneta i el divendres nit anem a veure una parella q havia conegut a l'avió a un barri bé, wishky irlandès i amb cotxe blindat a una discoteca.. nit boja entre la jet set ;)
al nord de Bogotà cap a Villa de Leyva, poblet tranquil de carrers empedrats per còdols i cases colonials a la falda de la muntanyes.. una plaça de 200m quadrats domina el poble, un lloc perfecte per seure i tirar fotos.. ja torno a tenir CAMARA ;) militars al carrer i turistes de la capital, bon menjar i cabalgar una tarda, ja estic fet un cawboy ;)
al nord hi ha el poble de San Gil, capital colombiana dels esports d'aventura i lloc on banyar-se als gorgs.. probar un esport no per mi :) l'hydrospeed, on vaig surfejar los meves primeres onades de riu ;) i entendre tot el que havia après per Sant Joan jugant al Noguera Pallaressa :)
el salt de bunjee jumping mai es va fer :( però la visita al poble de pedra de Barrichara va fer el fet..
al nord, pròxima parada el Carib de Taganga base camp :)
1 per anar al carnaval de Barranquilla a trobar-me amb el Jordi, rua infinita amb tres dies de bon menjar s i dues nit de farrejar i rumba interminable.. una de festesa al carrer i l'altre de discoteca tecno a la platja al mes pur estil Atlantida ;) consciència alemana entre gent colombiana..
2 curs d'advanced a Taganga per omplir l'expedient entre corals cervell de tots colors i mil formes laverintiques, llagostes i peixos de peixera amb neopre de 3mm.. no comparable a Galapagòs però 4 cops més barat.. no es poden fer inmersions al Mediterrani ;)
3 al P.N. Tayrona veiem el que un te en ment pel Carib, jungla a peu de platja i palmeres entre turistes dels states i chilens.. cremar-me el cul amb el sol i vivacs il·legals al hotel de mil estrelles :)
de Taganga al oest fins Cartagena de Indias, primer destí turístic del país i la perla del Carib.. una ciutat de poema, cases colonials amb l'ambient de la barceloneta.. passejar pel centre rehabilitat és un plaer a la vista i al bon gust.. per arribar-hi però l'ambient no s'allunya gens de qualsevol ciutat llatino americana.. amb el festival de cine estem entretinguts entre curts i bones pelis, fotos veien com plovisqueja i nits de salsa al Café l'Havana ;)
el Jordi ha emigrat avui a Panamà direcció Nicaragua, diu q només per dos mesos.. ya :) has vist la foto ;) un plaer i bon dies costeños..
compte contat compte fotografiat
una abraçada a tod@s

en la linea, Equador norte

de la sierra de los lagos a la costa de los reflejos en espejos..
dies de plans arruinats a Quito, del ponting a l'escalada, de la 5ª sinfonia de Bethoven al teatro Sucre al cine alternatiu.. tot i això, un dia d'escalada esportiva i una aresta de IIIº a 4800 metres, la peli Australia (de bona fotografia), riures i farres al Aguijón.. amb llibres i llars de foc :) chucha un sinvivir, bona gent a Quito.. internet i veure venir Colòmbia..
La colla que més s'enrolla: los panas más cheveres ;)
sierra al nord en autoestop, Otavalo, ciutat indigena de dones de mocador al cap i homes de cabells llargs, comerciants en general i d'artesania en particular..
Ibarra és la capital del departament d'Imbabura, laguna de St. Pablo, laguna de Mojanda amb un downhill de bici de 1000 metres de desnivell en un mar de fang q em bloqueja la roda!!! dues caigues sense importancia.. gasto totalment les pastilles de fre del darrera, locucucura.. laguna yaguarcocha (laguna de sangre).. bieles (birres), cartas i karaoke amb diferents autoctons animats e hospitalaris, no correr gaire turisme i sóm una distracció ;)
la costa d'esmeraldes és terra de negres i un dels llocs més calents fins ara.. frontera sud de Colòmbia on actualment es concentra una part important de la plantació i negoci de la coca.. terra rica de gent pobre mosegada pel VIH i la malària.. de bosque nublado, vistes de turons verds en forma de selva, camps i bosc..
a Esmeraldas em deixo el passaport, pasta, tarja... sota el llit del hotel i haig de tornar 6 hores de bus.. seguia allà :)
Muisnes per entendre el ritme, fonts d'ingressos i vida d'aquesta part del país, amb el Lorenzo, un treballador a matxet en selva i botes de goma en manglars..
calma i relax a Montpiche, surf on amb un longboard em poso uns quants cops de peu.. més que agafar onades, elles em segueixen agafant a mi.. po gueno :)
salsa per ballar, reggaeton per sentir i reggae per escoltar.. todo bien, per repetir :)
escric des de Bogotà, 40 hores al bus o el que es el mateix, un dia i dues nits seguides dormint asegut em separen del verd bosc frondós, marron de les cabanyes de bambú i el negre de la platja de Montpiche, donde todo queda reflejado en el espejo de la marea baja.. barques, el partit de futbol e la posta de sol..
una abraçada a tod@s
per veure fotos al wikipedia

en la linea, Equador sierra gener 09

dels verds de la terrra als grisos del cel..
entre els gorros de llana als autobusos de Quito als barrets al més estil Hanfry Bogart dels "inidios" del Quilotoa..
encara rabio.. el primer dia a Quito em van robar la motxilla petita amb la càmara, el Gore i la guia.. d'ún tirón, quasí arribo a les mans.. po fuas, en uns segons... de moment no hi haurà fotos per unes setmanes :( tot i que només faig que veure'n..
dies de relax quan oblido el tema, aprofitant per agafar el pols al país, entre manifestacions indígenes, museus i places.. veure películes, un en recomano una perfecte per això: Que tan lejos, una catalana que visita Equador ;)
apadrina't a casa de la gent que vaig conèixer a Galapagos se m'està passant la mania al país, ja necessitava ambiente hogareño.. amb cadell per passejar i tot :)
a la baixada veure la laguna del Quilotoa, una llacuna de verds canviants dins el crater d'un volcà.. aclimatar a 4000 per veure'm després del sorroche de Bolivia..
tot i el dit, l'aclimatació regular i q en dues setmanes s'ha pujat dos dies, amb una trucada a un guia local conegut trobo les ganes per fer un intent dels, ja que estic aquí.. llogo material Made in Equador i amb un californià i tres venezolans ens toca obrir traça fins d'alt :) bingo, alguien dijo linea.. els núvols, el fred als peus (no hi ha botes per estar còmodament a la selva i a 6000 metres :)) i el cap fan la baixada al paradís, amb els Ilinizas navades, les valls de verds i el seracs trencats en la llum taronja de la sortida del sol.. ezpeluznantez
ara relax a Baños.. d'aigua calenta, un poble entremig de muntanyes, valls de centenars de metres de bosc.. recordant al Nepal amb les carreteres asfaltades :)
Quan s'apren amb un toquetazo camió-autobús (accident transit lleu) :) el policia, que estava allà per casualitat diu: chucha madre, al rato: arreglen ustedes namás.. bitllets de 5 $ entre documents per les dues parts i el matxet al costat de la maneta d'obrir la porta.. una hora de negociació entre mirades cansines dels viatgers i cansadament divertida després de baixar del Cotopaxi per part meva.. el poli fa dos amagos d'emportar-se al responsable per treure més plata (amb el camió en marxa al boral, q dius no te'l pots endur :)) pa ver-lo en video a l'acadèmia dels mossos.. de ley..
avui fa 4 mesos que vam sortir.. no puc, ni podré saber qui és el millor lloc, pq llarg és el camí.. la percepció varia ampliament del de vacances per relaxar-se al viatjar per veure o conèixer.. no ser quan ha arribat el viatjar per viure, llegir un llibre, passejar a veure q es veu o mirar una película.. avui percebo el viure per viatrjar.. per fecte
com més veus, més t'adones que el que tenim a Catalunya no es gens dolent :) a veure, 25 de gener em sona a una via on pendre el sol a la Roca del Arcs, a trote de migdia a Montserrat, a dia de fora pistes a Ordino, que aquest any es bona :) o un foc de vivenda per estufa de butà.. per fecte :)
estamos..
per veure fotos, al google

en la linea, Equador Galapagos Gener 09

Las islas encantadas para los hombres, encantadores animales i ensinismadas por los dolares..

visita en plan barato, d'illa a illa en taxi i moure'm des des d'allà.. aquí he rebut el pitjor tracte.. i si ho miro en qualitat/preu és per no tornar :) el turisme Low Cost, encara que provi de ser responsable no està ben vist..

la gent que he conegut però m'han obert les portes de casa, tot s'ha de dir :) Diana, Antonio, Alberto, Melem.. i tota la Comunidad ;)

3 o 4 dies a cada illa, de les habitades.. una imnersió a cadascuna i visites diferents segons interessos :)

cada illa té la seva història particular e interessant història, dels balleners Noruegs d'Española (illa) als robinsons que es van instal·lar a Floreana als anys 30, passant pel penal d'Isabela o la finca de El Progreso, on hi havia un règim d'esclavitud..

Santa Cruz, platjes a Tortuga Bay i Garrapatero amb la Comunidad, el Frisbe com a esport nacional i fotos :) la més habitada de les illes té la millor i més internacional població, encara que sembli estrany.. al seu petit port, entra tot el que ve del continent, aliments, bicicletes i cables per l'electricitat.. les mercaderies s'han de descarregar a mà i en el millor dels casos amb excavadora, un caos organitzat és general entre turistes que van i venen dels creuers, van a buscar un taxi o simplement canvien d'illa.. tot un espectacle.. illa de la gent,,

Isabela te els carrers de terra, és la més gran i la més tranquil·la de les 3 grans illes grans.. pujar al volcà de la Sierra Negra, el més alt del arxipieleg, a veure les diferents comunitats vegetals i el segon cràter més gran en activitat, em sembla :) pluja i visita amb 40 colombians al estil remat :) un dia de visita a les diferents llacunes i manlgars per veure ocells i tortugues.. illa dels pinguins..

a Cristobal probar de fer surf amb el bodyboard i sortir per potes quan al fallar en la primera onada que probo d'agafar, la muralla (més gran que mai he vist :)) de la seguent em cau a sobre, dono unes voltes i fins que començo a surfejar l'espuma q em deixo sobre les pedres que tanquen l'entrada a la platja :( pa verlo de lejos..

vist el començament i que el dit amb segueix molestant decideixo retornar al poble a plorar davant d'un kfe expresso!!!! illa dels lleons marins

el millor de tot la vida relaxada que es respira en aquest paradís.. on increhiblement hi ha una conciència

"majoritaria" de conservació ;)

a terra, pelicans, iguanes marines i lleons marins estan pertot arreu.. per trobar tortugues ja es més difícil..

a l'aigua les mantes i tortuges es veuen a simpla vista i quan et submergeixes.. millor mirar les fotos ;)

una abraçada a tod@s

per veure fotos

per veure video taurons martell

per veure video tauro aleta blanca

en el medio, Equador costa desembre 08

en la línea, seria la frase.. Equador la paraula.. ;)
el viatge en la línea, viu, mogut, gratificant i canviant.. :)
escric des de l'Equador d'aquest viatge, sobre aquesta línea imaginària o no tant.. q separa els dos hemisfèris d'aquest planeta.. i que fora d'algunes excepcions, tant els separa..
entrant al trote a Guayaquil per trobar una ciutat d'avingudes amples, edificis vells de formigó i un malecón (passeig al costat del riu) impecable.. on a partir de les onze de la nit està tot tancat i barrat.. i on els sense sostre i la policia privada conviuen a 5 metres de distància..
a Montañita ens retrobem amb l'Alberto q vaig començar el viatge per passar el canvi d'any, intercanviar experiències, il·lusions i infos.. ell baixa de Panamà i Nicaragua :) tornar a parlar català i de les coses de casa :)
la primera nit per celebrar-ho caipirinhes :) amb un grao em fisuro el dit gros del peu :( i se m'acaba la idea del surf.. tot i que igualment no hi ha onades..
decidim conèixer la costa del sol, al nord.. visitem Puerto Lòpez, el 1r buceig al Pacífic és com entrar una peixera, peixos visturi i globo, peixos banderes i corneta, tortugues i peixos mariposa, anguila tigre i l'Alberto podulant per allà, és la seva primera inmersió ;)
entre autostops de rally darrera una pick-up i busos veiem Manta i els seus "astilleros" naturals i Canoa amb la seva platge amb tendes de colors.. per baixar a passar el cap d'any a Montañita.. on hi ha una festa tecno i com a tot el país es cremen años viejos, petites falles que representen tot lo dolent de l'any q s'acaba i que cremen per la rebetlla, tot i que han perdut una mica el significat..
Equador és platans en tot, paisatges i cuina, de platan fregit a platan empanat, de platans confitats i a la sopa..
la moneda és el dolar, moneda colonitzadora per exel·lència que els ha disparat els preus..
com a curiositat, i poder influenciat pel barat sud d'on vinc, tenir-la a les mans, dona una sensació de poder i ansies de despilfarro, una mica com l'acudit del que es posar la gorra de guardia civil.. el que fa la psique ;)
per veure fotos
per veure videos

buf de bus a Equador, desembre 08

buf de bus seria un resum d'aquests dies..veient la mancança proteica (deixant el pollastre) i sobretot la falta de vi en sang d'aquests últims dos mesos he decidit passar uns dies a l'Argentina, Salta i les perdudes valls del Cachi en la ruta 40.. aillats verds de vinyes de dos metres d'alçada en terres marrons, vermelles i grogues.. bon vi per fi :) mirar mapes de posibilitats i contactes cybers, un Alberto m'espera a Montañita, l'altre a Galapagos :) i l'Hector pel Cotopaxi.. a falta de disicions clares i afectat per la consciència i els prejudicis al Perú no trobo destí clar.. decideixo pujar ràpid parant als creuaments a veure com ho trobo.. de Salta a l'Argentina, a l'Arica de Chile i el Cusco del Peru hi ha unes 40 hores de bus en tres parades de 2 hores.. tota una apopeia.. ;) dormides i películes en anglès subtitulades, acabar-me Las Venes abiertas i moltes Contres mentre passa un paisatge entre àrid i desèrtic..
corrent pel Cusco pujo al Machu Piju a full amb el tren, plovia :( .. encara intento entendre qui va ser l'animal que va pensar en anar a viure allà :) la verticalitat es impresionant, entre dos rius marrons i a centenars de mentres per sobre del meandre, el verd de selva i el gris del granit donen formes regulars e infinites formant bancals, cases i carrers.. bona energia i pel que diuen no massa gent, és època de pluja ;) pujar al Huayna es poder una de les millors vistes.. un passeig en cavall pels voltats Saqsaywamán, on vaig voler anar sol.. per acabar veient que per a cawboy em queda més que un Winchester :)
bus a Lima amb parada d'última idea a Pisco, 16 hores.. per veure les illes Ballestes, terra d'explotació de l'anxova per barcos espanyols i des de fa seglers el guano pel camp europeu i el peix per farines de la ramaderia americana ;).. una altre cosa interessant és veure l'estat del poble després de 16 mesos del terratremol.. descampats i cases en construcció són el 30% del sòl, cases prefabricades de fusta i alguna tenda de l'ajuda humanitària un 20% més.. llums d'emergència als bars i un sentiment com de perdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..
de Pisco a Lima i fins Tumbes per passar la frontera amb Equador i plantar-me a Guayaquil són 40 hores més, amb 3 extres de parades.. pa sentar-se ;)
ara, a punt d'agafar un bus q en 4 hores em deia a Montañinta, la platja per passar deu dies fent surf amb l'Alberto.. bon nadal i tal :)
una abraçada a tod@s
per veure fotos