Bons dies a tod@s, 
El temps ha anat passant i tots hem anat marxant..
Ja fa temps que no exposava al cyber món, aprofitaré com a excusa que torno a estar a fora passejant i els esdeveniment que se "avecinan"..

De moment una setmana a Nova Zelanda per canviar la Visa, m'ha donat l'oportunitat de veure com evoluciona la des-reconstrucció de Christchurch e Littletown després del desastre que va suposar els terratrèmols del setembre del 2010.. 
Interessant com es marquen les portes dels edificis on està prohibit l'accés amb un paper vermell i els que esta restringit amb un de groc, molt interessant es l'ús dels contenidors metàlics de vaixells com a bars i botigues (des del primer moment per recuperar la "normalitat" deien ells!!) o com a protecció de possibles enfonsament d'edificis que es volen salvar.. i com després de 3 anys la ciutat lluita per recuperar la "normalitat" després de veure marxar varies desenes de milers de persones, canvi de feina de part de la població (majoritariment masculina) a la construcció, canvis de direcció de carrers i places constants i la seguretat que punxaràs una roda del cotxe al mes.. jo però no vaig tenir la "sort" de sentir cap tremolor..

Aprofitant l'ultima nevada de la temporada vaig anar a esquiar a Mt Hutt, 10 kilometres de cami de carro sense balla de segurat a la cuneta i mig metre acabat de caure va fer l'efecte desitjat per disfrutar del millor dia d'esqui i snow que he tingut mai a l'hemisferi Sud.. i el primer :)

Com a última activitat vaig trobar una bona caminada, "tramping" que en diuen ells.. perfecte pels que no tinguin gaire temps, a 2 hores de l'aeroport amb transport públic!!!!! amb 6 dies et pots fer una idea més que acceptable del dona de si el país: ovelles blanques pintades sobre camps verds; bons espai naturals; pluja, neu, vent i sol al mateix dia; falgueres de tots tipus i alçades; animals com lleons marins, pinguins, dofins, musclos o paua; turisteo de visita a una formatgeria i bon vi, no falta gent local maca que t'agafa fent autoestop i et porta a 130 km/hora per una carretera de curves amb un Porsche descapotable, porquè yo lo valgo.. ;) 
totalment recomenable.. tot i que no em vaig currar gaire les fotos.. :(

petons i abraçades per acabar.. 
sigui bonic.. 

com sempre unes fotos

un blog per una aventura..

com podeu veure al final no hem vaig comprar l'Audi TT, era poc pol·livalent i més incomode que res per viatjar :) el Kangur és ideal..
veien el caire dels esdeveniments i els canvis que se "avecinan" aparco el blog per un temps..
no es que desconecti del món cyber, molt content n'estic de la vostra acollida.. simplement i com podeu llegir al cotxe (gràcies a la feina inestimable de tres P) em mudu de domini..
www.going-bush.com
estamos..

Sydney, Gener 2010

ja fa dies que he emigrat al sud.. fins ara "bastant" liat i tot esperant un nou espai web he deixat passar el temps :)
aquí les coses són lentes i difícils, només per aparcar el cotxe, i quin cotxe ;) has de tenir estudis superiors o preguntar al que passi caminant, i no es broma :)
tot i ser una gran ciutat, la vida és fàcil.. i el ritme tampoc no el farà hernià..
una mica de jetlag no te'l treu ningú..
turisteo per veure el Harbour Bridge, l'Òpera, platges de Bondi, Bronti, Manly, Narabeen i algo de kite :).. jalos thailandesos, japonesos, pluges semitropicals, un sol abrasador ja que tenen el forat a la capa d'ozo que tenen just a sobre i algun que altre dia per còrrer o nedar.. aborrit no he estat, evidentment ;)
no és fàcil entendre com se'ls ha acudit de conduir per l'esquerra.. suposo que a ells el costa de veure que és difícil perquè els costa poc tocar la botzina.. em vaig enfadar amb un, quan em vaig posar contradirecció en un semàfor, quan estic fent marxa enrera per recuperar la posició el paio comença a pitar dient que te verd i vol passar!!! que dius: nen sinó em moc ho tens malament, relaxa't o em quedo al mig :) deixant petits contratemps està tot controlat ;)
això es molt gran i ha costat fer-me'n a la idea.. em sembla que serà més aviat una aventura ;)
entre veure-ho i preparatius pel viatge han passat els dies volant, tot esperant l'Oriol i al Santi, que cada dia que parlava amb ells canviaven el dia d'arribada a Sydney :P
total que al final van arribar al temps prudencial per escapar-nos a escapar a escalar a les Blue Mountains, que ja necesitava sortir de la city i vam fer un dos dies d'esportiva i una via de 120 metres de 4+ boníssima, eh :)
entre previsions nafastes de temps dolent i mals de caps ens hem dedicat a disfrutar de la platja, bons sopars i la tranquil·litat de la buena onda.. ara per ara deuen estar apunt d'aterrar a Bangkok camí de Barna :)
de moment poc més, aquest és només per saludar..
sigui bonic
per veure fotos

emigro, gener 2010

aprofitant la meva prejubilació he decidit com molts, sinó tots sabeu que m'emigro ;)
aquest cop a les antípodes i per uns mesets..
aquest cop amb la Bridge i algun que altre de vosaltres :)
els plans són donar-li la volta a l'illa continent d'Australia amb visites als Alps del Sud de Nova Zelanda i algunes de les illes que formen Indonèsia..
aquí us deixo un poema que vaig arrencar de les terres d'abyayala i un mapa que s'ha d'acabar de polir..
sigui bonic

El viaje:
si viajar es conocer,
es viajarse al conocerse..
si conocer es ver,
es conocerse al verse..
si ver es mover,
es verse al moverse..
si mover es caminar,
es moverse al caminarse..
difícil es aceptar el regalo
que la vida nos ha brindado..
dos caminos se cruzan,
dos personas se encuentran..
si el tiempo vale verga,
es solo aceptar lo que venga..
de todo lo andado,
sólo tu y yo,
sabemos lo que nos ha dado..


Mostra Australia en un mapa més gran

em prejubilo, desembre 09

canvi d'any segons el calendari oficial.. any nou, vida de antes..
total la diferència entre ahir i avui és simplement la ressaca :) tot i que ben mirat no es gaire més o gaire menys que la del passat diumenge.. total i que ben pensat no deu ser gaire bona idea destruïr el còs d'aquesta manera..
jo per si de cas, mamaita que me quede como estoy..
aquest post no seria per ensenyar-vos imatges de racons del planeta, ni per explicar alguna història ni filosofia del més enllà.. menys encara perquè us busqueu en alguna foto..
i les fotos? no són res de l'altre món po tenen la seva gràcia :)
el sentit d'aquest post és comunicar-vos que degut al meu llarg treball al cos de bombers de Gene, 11 anys poder fa ja que arrossego la camisa pels puestos, de segur la camisa que més he portat :P he decidit prejubilar-me per un periode mínim de dos anys..
evidentment a ells els ha sabut mooolt de greu i estan mooolt contents de tenir més feina però és lo que diuen: any nou, mamaita que me dejen como estoy, coño :)
això serà bo per vosaltres, més que per mi clar, o no :) po vaya, vol dir que a molt males seguireu veient foto, històries i fins i tot algun conegut.. que no siguis tu :P
oseaze de lo echo a lo dicho un bicho
per veure fotos mira a un altre post perquè en aquest no ni han ;), al final si :) fotos
una abraçada

Marroc, Novembre 09

Al final deixem la moto al garatge i marxem amb el Dard equipat com a semi campercar..
24 hores de viatge de barco separen Barna de Tanger, més o menys el que em separa el roco de Manraqueix..
País de majoria musulmana, les mesquites canten 6 cops al dia el A REZAAAAAR.. la primera a quarts de 6 de la matinada, tot sigui dit..
El nord és bonic i variat de clima mediterrani, amb els seus alzinars d'alzina surera al estil Garrotxa, olivers del Montsant (sense parets), camps de conreu al estil de la plana de Lleida i costa semblant a la del Baix Penedès ara fa 100 anys..
Tetouan té una "petita" medina amb estil andalús, tranquil·la i fàcil de veure.. on prenem el primer i únic te tot veient alfombres, s'ha de fer :)
Chafchaouen és un poble assentat entre núvols blaus i la porta del món del hachís.. a la carretera que ens porta a Ketama es poden veure els camps de regadiu per la mariguana, no en va el 75% de la producció mundial es aquí.. els cotxes es creuen i proben de parar-te per fer business com en diuen ells.. 100 km en els quals no es recomendable parar ;)
Fez, antiga capital de la 1ª dinastia del país, finals s.VIII te una medina més bonica i molts menys visitada que la de Marraqueix, on destaca la zona de tenyir i curtir pells (veure fotos)..
Al centre del país el clima es torna fred degut a l'alçada, mitja muntanya/alpí i més pedregós, amb pi roig o negre i poder avets i tot? l'any passat havia nevat 1 metre a les carreteres que vam circular en aquestes dates...
Ifrane és un poble policial/universitat amb toc de queda militar, conegut com el Chamonix marroquí.. un tros de Suiza enganxat en aquest continent..
Arzou té uns grans boscos de Cedres, zona productora de carbó és coneguda pels monos salvatges que els habiten, els únic en estat salvatge en la mediterrànea..
Al sud, i ja esquivant l'Atlas entrem en clima desèrtic, sec i pedregós.. els palmerals apareixen als llits dels rius subterranis.. impressionant paisatge a les gorges del Ziz (veure fotos)
Al sud, les dunes mòbils de Merzuga.. de color rosa daurat constitueixen una de les principals atraccions turístiques del país.. aquí gaudim d'un magnífic vivac on vaig sentir el soroll de les estrelles, poder va ser cosa de la fumada po ;) (ens vam deixar el trípode al cotxe i no hi ha fotos al nivell :()
A l'oest per darrera l'Atlas és zona de palmerals i kasbas, com Skouda.. hi ha les gorges del Todra on hi ha una de les millors roques que es poden escalar i la del Dades, de formes capritjoses..
Ouarzazate, ciutat moderna de grans avingudes és la capital del Molliwood :) s'han rodat películes repressentant el Tibet, Roma i Somalia.. a l'aeroport és on Saint Exupéry va trobar la inspiració per excriure un llibre que tots hem llegit, El petit príncep..
D'aquí al nord per la carretera de serp del Tizi N'Tichka amb parada obligada a Aït Benhaddou, kasba on s'ha rodat escenes de Lawrence d'aràbia, Gladiator entre d'altres..
Marraqueix decepciona una mica, centre turístic per excelència del contient poder.. en cap de setmana es torna agobiant.. tot i aixís fer unes compres, dormir en una Mansion d'Or (riad), conèixer la Pepa (jefa del nostre riad) i fer unes galetes amb la Ibtissam, cuinera del riad de l'Ali.. entre bona i boja gent :O
A l'Oest, costa atlàntica.. ciutat fortigicada-port d'Essaouira, destí del kite surf i famosa pel tiny dels seus moluscs, 10-20 cops més car que l'or segons Aristotel :P color amb que Cleopatra va pintar les espelmes de la seva barcassa quan es va trobar amb Marc Antoni.. bon peix i bones fotos..
D'aquí al nord, Oualídia poble de pesca tradicional i ostres.. una carretera de 200 km amb vistes a l'oceà, platges i dunes des d'un penyassegat..
Al Jadida i la seva fortalesa portuguesa com a última parada abans de agafar l'autopista al nord..
Es menja bé al Marroc, carn i peix a la graella, tagins de verdures, sopes de cigrons i pastissets.. segons els més entessos, el canvi més gran del país en els últims anys ha estat el nivell d'higiene general, en especial als lavabos :) tot i això sense paper..
una de les coses que més sobte és la concepció de l'igualtat entre sexes.. un treball dur és fer alfombres jo crec.. però pel Hassan (28 anys): no para nuestras mujeres, ellas estan acostumbradas :!
al carrer està ple d'homes sense fer encara no ser el què.. sobretot als pobles, a la plaça parada de taxis/parquing/bars, esta ben vist que els homes de la casa pudulin i vagabundegin (dona estàtus, sobretot a ells) senyal que algú els hi fa tot :!
Les compres i hores de vida al carrer es divideixen entre els homes durant el dia i les dones quan cau el sol :!
Una idea que m'ha sorprès és sospitar l'actitud passiva marroquí, poder resignada però en tot cas no activa.. algú em va resoldre que es cosa cultural en el món musulmà, segons l'alcorà mahoma ho ha de porporcionar tot i per tant no has d'intercedir en el procès.. i no ser si es per això però estar 10 anys sense feina, pot ser una cosa normal i pel que em va semblar a mi no gaire preocupant per alguns dels que vaig parlar.. tenint en compte alguns tampoc es plantejaran ajudar en feines domèsitques... un sinvivir..
en tot cas un bon lloc on passar uns dies ;)
petons a tod@s
per anar-hi ara
per veure video Aït Benhadou
per veure video Marraqueix
per anar-hi mapa

London, Octubre 09

London City.. capital europea de l'any x mi.. destí típic de musicals, compres i practicar anglès, canvi d'avió en viatges llunyans :) entre d'altres..
Aquest cop m'acompanyo de guia, la Bridge hi ha viscut uns anys i això em fa descobrir el millor i pitjor de la ciutat.. mirar 4 cops un mapa en 4 dies seria el resum..
de camí al aeropot de Girona aprofitem per passejar per la tardor de la Garrotxa i passar la nit a fires fent rons amb alguns pic i pales, on em revel·len una realitat ignorada per part meva, la principal activitat a Londres es caminar :/
Dormir del tiron tot el viatge, enlairament i aterrada incluides :)
Buckinghem Palace, Westminster Abbey amb el veterans de Normandia fent una cel·lebració/missa, el metro/Tube, Green Park, St. James Park, Regent St., Primose Hill a la posta de sol, Islington (rollo Amsterdam amb cases flotans), the meet market (smithfields).. uff..
Per experimentar els plaers de la gran capital de la Commonwealth, vam deleitar el paladar amb un esmorzar de cigrons doços amb ous i beicon (bastant dolent per cert).. un te amb pastes a les 15:30 i dinar en un Pub..
Al final sense musical, ens vam trobar el festival de cinema de susodicho ciutat i ens vam aborrir amb una pel·licula catalana filmada a Girona i l Empordà..
total, un bon hotel i mooolt caminar.. menjar indi i tailandès i com no unes hores al British Museum, boníssim :)
aqui unes fotos

Mostra del correfoc, Agost 09

un any més arriba la mostra del correfoc amb tots els seus moments..
primers contactes xaldigueros per possar-se a rollo després d'un any de no veure molta de la gent.. assajos llargs, balls per reapendre i unes birres varies, tot i que any rera any semblaria que n'aprenem.. com va dir algú, la esperanza es lo último que se perdió :)
aquest any un ron amb cola per entrar dilluns al pati.. quasi diria que em va obrir les portes ;)
sense valoriacions sobre l'espectacle ni la pirotècnia, total ja fa uns dies d'això i ja hi ha les seves reunions on parlar-ne..
jo m'ho vaig passar bé i d'això es tracta.. només recordar les proves de muntatge de la tirolina i agrair i recordar als capgirells que, no no no el capgirell no fa por ;)
podeu veure un dimoni aprofitant les traques dels capgirells :) durant la moscada.. i de fet em podeu veure gràcies a l'Alba i la "seva" Núria, que són les fotògrafs :)
per veure fotos

correaigua, agost 09

un any més comença la festa major.. un any més amb tota la feina que això ens comporta, a uns per una banda i als altres per l'altre..
quasi ningú s'escapa..
comença bé i comença com sempre amb el correaigua :)
aquest any per fer-ho diferent i aprofitant que estic per Manresa, em colo desprès de ser expulsat per la màxima autoritat en la materia en un dels grups de treball matinals.. el nostre objectiu omplir d'aire 400 pilotes de platja.. objectiu haig de dir que no tothom té la posibilitat d'assolir en aquesta vida.. també hauria de dir el: cal? :)
amb els antecedents de passar-nos mati i tarda perseguint pilotes per tot l'ajuntament vell decideixo marcar unes lines de treball dures i en cadena.. seguint regles bàsiques aconseguim cadires amb reposabraços a la zona de producció, zona de reciclatge de materials i zona d'enmagatzament aillat.. coses que a simple vista podrien semblar obvies per treballar, no ho són tant en un objectiu com el nostre, repeteixo: 400 pilotes ;)
gràcies a la pasciència de les tècniques, la Nuri, Roser, Anna i Diana.. els moviments inteligent, la rotació de feina i la flexibilitat laboral, la cosa semblava venir de cara al cap d'una hora..
la parada de descans i estudi de posibilitats ens serveix per agafar consciència de la nostra gesta històrica i rehidratar-nos amb els prescecs d'una de les parades del mercat, gent de Lleida que pugen cada disabte al nostre "poble" a pulir fruita i verdura ;)
un fet ineseperat ens agafa per sorpressa.. el Local que ens ha de faciliatar l'accès al edifici i al despatx del tinenet d'alacalde on tenim el nostre taller secret ha abandonat el seu lloc de treball i l'equip queda separat.. res per al director general de l'assumpte que ens aten, dues trucades i l'Azo ens soluciona el contratemps..
i al final res..
con un par de pelotas (i de tetas) se'ns acaben les pilotes..
evidentment la satisfacció i realització personal de d'assolir positivament una feina d'aquestes índole i magnituds no us la podeu imaginar... però no em recrearé amb aquestes minúcies ;)
teniu la sort que l'any que ve hi haurà 5 persones que tindran la possibilitat e sort d'experimentar-la..
això sí, us ho escric aixís petit perquè no ho llegeixi ningú.. la millor experiència de tot plegat és al tirar les pilotes a sobre la massa humana sota el teus peus, envogida pel regal, l'aigua i el fant, entre d'altres dels elements de l'acitivitat que ens atèn.. aquesta però es una activitat que la podeu aconmplir a la tarda, i per tant dormir tot el matí i apuntar-vos a l'organització de tardes, te lo digo i te lo cuento.. :P
per veure fotos

trobada alzina, juliol 09

un any més ens trobem a l'alzina..
aquest any més pares i més tiets..
som els de sempre i més.. més grans i més joves, cada cop més gossos i nens.. ja quasi som una familia de families :)
tarda relaxada per visitar l'alzina i retrobars-se, noticies entre uns i altres.. embaraçats, viatges i de vacances, cadascu amb lo seu, al final tots ens coneixem, amb móns personals diversos però propers.. personalment fa gràcia veure les converses :)
amb una partida d'escacs humans i escriure uns cavalls de vent gegants que es penjaran de cara al setembre o en el seu defecte quan s'escaigui.. ens passen dues hores..
el concert de violí i piano a càrrec de la filarmònica Barrios fa caure el sol i ens deixa un cel de taronges, grocs i grisos..
el típic sopar a veure que trobo fa caure la nit entre xerrameca, bromes i boques plenes.. portant a l'inici de l'operació retorn sense problemes, esgalonada i sense incidents destacats..
alguns ens arressarem a l'hermita de St. Pau (em sembla), racó de 3 estrelles a comparació del coll on dormiem cada any :) per passar el que queda de vespre amb el que queda de ratafia.. i dormir la nit..
al matí em toca treballar i alla els deixo dormint, encara fosc..
un peto tant els que hi vam ser fisicament com els que estaven de viatges varis..
ver veure fotos

Tailandia sud, Juliol 09

entre vols i retrassos, tot el dia de transports fins la primera platja..
comencem pel mar d'Andaman, on teoricament haurem de tenir el pitjor temps.. Krabi seria Mataró i Ao nang Lloret de mar sense parc aqüatic ;) punts de partida per visitar la petita peínsula de Raelly, paradís dels escaladors.. platges blanques voltades de parets de calcari desplomades plenes xorreres (estal·lactiteis).. lloc turístic per excel·lència encara conserva una mica d'essència, si més no en temporada baixa.. uns dies d'escalant esportiva entre catalans :), relax i controlar la meteo per fer plans..
A Ao nang lloguem el vespino Rossi per perdre'ns pel voltant, un dia ens escapem a Talen Bay i donem la volta amb kayak a una illa entre bosc de manglars amb monos, algun rèptil gros i tempestes.. desembarquem a un parell de platges salvatges i evitem aglomeracions d'una manera envejable :)
al final convençuts pel temps anem a Phi Phi Island de pac tots el catalans, només arribar, veient el boom turístic que s'hi ha desenvolupat allà, decidim sortir corrent amb un long boat (barca de la foto) a l'altre banda de la illa, localitzem una platge paradisiaca de camp base, on passar els 3 dies.. passeig per les illes, unes vies d'escalada friky i les dues millors inmersions q vaig fer durant el viatge, tortuga menjant a un metre, peixos pallassos, peixos lleo, tauro lleopart, cavallets de mar.. pa ver-lo i mirar-lo :)
d'aquí sortim a veure les illes del golf de Tailandia, directe a Kao Tao, on l'Olga i la Silvia ens esperen per sopar i fer unes inmerions, aquí hi ha més corall però la vida submarina està més degradada.. no en va és un dels punts sobretot més barats i poder guapos on estudiar l'Open Water a nivell mundial.. a aquí hi ha més palmeres, la roca que alfora per tot arreu és un granit negre carbó, que contrastat amb el verd fresc de la vegetació i el blanc pur de la sorra coralina.. serviria per imatge de fons al primer pla de la cara del curro d'alcon viages :)
en 40 hores, 32 de les quals assegut em trobo celebrant l'aniversari de l'Azo a la terrasa del PQSI amb una bona ampolla de vi, per què no? ;)
colorin colorado a las fotos del al lado.. fotos

Tailandia nord, Juliol 09

Després de la visita fugaç a Cambotja ens dirigim a Pak Chong, porta d'entrada al Parc Nacional Khao Yai, resera de jungla entre muntanyes.. elefants, serps, aranyes, cocodrils, óssos i sangoneres.. no es que veiguem molt però el recorrem amb moto i autoestop tant tranquils fins que hem de sortir corrents perseguits pels primers >)

d'aquí al nord, Ayutaya i Sukotahi capitals del regne de Siam, imperi anterior a la dinastia Rama acutal, que va desplasar la capital al actual Bangkok..

Ayutaya es un poble gran envoltat de rius, on al centre hi ha els temples o Wats.. Sukotahi en canvi ha crescut deixant els wats a una banda, tot i que son el seu motor turistic.. ambdos ciutats foren saquejades, cremades i destruides pels birmans.. d'aquí que actualment quedin només les ruines reconstruides del que van ser..

al nord queda Chang Mai, 2a ciutat del pais, ciutat de la ciuna i porta d'entrada al triangle del or (triple frontera Laos, Birmania i Tailandiesa on històricament s'ha cultivat i desenvolupat el comerç i trafic d'opi..)

pendre vistes, un curs de masatge tailandès i llogar una moto q ens potara a Pai i Mae Hong Son, 500 km de curves com la carretera de Moià entre jungla, arrossars, pobles i cases aillades on pots trobar gallines, branques o gosos a cada curva.. per sort tot bé i només unes estones de pluja >)

Pai és un poble perdut entre muntanyes, lloc tranquil, de bons colors a les postes e ideal per plantar mariguana,va ser escollit als 70 per hippies desenganyats de la vida occidental >) ara com a destí tursític hi ha de tot, des de bungalows sobre un camp d'arros per 5$ a un cafe expresso per 2$..

Mae Hong Son són les cases que trobem al final de les curves >) poble tranquil te un bon Wat blanc d'alt d'un turó on veure els verds a l'horitzó..

dies de Patai, Pat See Eiw i sopes de Noddles, algun arròs super picant i bons currys.. he guanyat 4 kg, tot la dieta del bikini al traste >(

d'aquí volant a les illes i platges del sud.. po aixo serà un altre dia..

una abrazada a tod@s

per veure fotos
per veure video moto 1
per veure video moto 2

Cambotja, Juny 09

de Bangkok saltem al nord de Cambotja.. país atrapat entre les potències imperialista capitalista i imperialita comunista va ser escenari no oficial durant la guerra del Vietnam.. oblidat pel món i la ONU pateix el genocidi del Khmers vermells al acabar la guerra, i es converteix amb la taca negra del sud est asiatic.. us recomano el llibre, El pie de Jaipur per aquest estiu..
pais dominador i dominat pels seus veins, va veure la seva màxima esplendor durant la dianstia Khmer S.9-13 dc.
la nostra principal rao, la ciutat perduda d'Angkor War, la ciutat religiosa més gran mai construida, el Machu Piju d'àsia >) sensillament per veure-ho..
una parella d'holandesos que trobem a Bangkok q treballen a la ONU, tot i que tenen la mateix pensament per ella ens recomanen passar per Battambang i agafar una barca fins a Seam Reap, tot passant pel riu Stung Sangker fins al llac Tonle Sap, la zona te un comportament semblant a la dels grans llacs de l'Àfrica, variant la seva extensió segons la època de l'any i provocant aixís un gran reserva d'aigua dolça per a la vida.. sensillament vida de riu i de cara al riu.. tot i que després de 7 hores ja es comença a fer-se llarg, es lo que tiene la vida real >)
d'aquí sortim corrent al nord de Tailàndia.. però això serà en un altre post..
no us perdeu la meva iniciació en la recollida d'arros, encara riuen ara >)
a disfrutar-se
una abrazada a tod@s
per veure fotos

Bangkok, Juny 09

Sud est asiàtic.. calor i pluja, tecnologia i tradició, vida d'aixam i meditació religiosa >)
temps a l'aeroport per mirar-me el mapa i un bon vol saccejat amb un tahilandès, diria que mut..
de l'hotel amb piscina surto a donar una volta, amb 10 minuts em queda clar el desordre social que el turisme sexual causa a Tahilàndia, pot ser és un dels principals actius economics..
on estic allotjat era la residència dels comandaments americans durant la guerra del Vietnam, als seus voltants és fàcil veure-hi les imatges dels soldats rodejats de noies de les pel·lícules sobre el tema, impresionant..
el menjar és bo, arròs i fideus amb verdures o carn, de terra u aigua.. en forma de sopa o fregit.. sushi i alguns insectes varis.. cafè amb gel i granizats de fruites varies com a país tropical que és..
la ciutat és neta, l'ordre impera dins del caos circulatori, metros a les alçades i passos elevats mastodòntics.. és el petit sud est asiatic >)
ciutat de majoria budista, sobresurt algun musulma i cristia pel carrer.. la gent somrient i amable, creient i repectuosa..
ens trobem amb la Bridge per sortir a veure el Gran Palace, la Golden Mount i passejar pel riu.. i el somni per qualsevol comprador compulsiu, un mercat gegant de 15 hectarees..
aquí la pluja cau com mai havia vist.. cau literalment el cel cada vespre >) dins la piscina però és un plaer..
a diferencia d'america llatina, aquí es difícil entendres amb la gent.. el que parla angles té un accent pa lla i jo que el tinc pa ka :), més apanyat estic si hem de parlar de Tai a Català.. deixant a part que normalment el que parla angles és per fer diners, i la mercaderia sóc jo.. tot i això he après algo, Savadicap que vol dir hola..
de bo o de malament us puc dir que una altre cosa que he aprés és a sortir del taxi pel costat de la borera, aixoò després de tenir una llarga conversa amb el taxista que va reventar el retrovisor amb la porta, jo era el que la obria >), això just després de banyar la camara D40 que portavem amb salsa de chili dolsa, n'hem hagut de comprar una de nova.. una D90 amb lo qual s'ha guanyat en maniobrilitat fotografica, estic fent un curs accelerat per mil, espero que us agradin.. tot i que no n'hi haura cap fins al post de Cambotja..
una abrazada a tod@s
per veure fotos

Sudest asiatic, 09

Ver Tailàndia juliol 09 en un mapa más grande

una mica de ruta per saber del que parlem :)
slaute

Patum, Juny 09

un any més Berga ens troba a tots vagarejan per carrers i places.. la nit cau quan comença la música.. comença la festa, és Patum..
el Bergedà ens rep calorós, l'aire i el seu paisatge de muntanya ho dissimula, i ens ensenya tot el seu potencial de roca calcària asoleiada..
un any més les hores passen entre la plaça i el balcó de la Jordina, la plaça i la ginesta, cal Blasi i les barraques.. entre barreges i cervezes, salts i emepntes, rondes de nans i salts de guites, passen els plens..
y tiro porque me lleva la corriente, humana en estos casos..
dimecres nit de passacarrers..
dijous escalar a Malanyeu al matí amb el new climb team, bany, dinar de germanor i migdiada a la font Negre i gas a fondo als salts.. bona primera ronda i mala quarta, bons salts de plens a la plaça petita i uns tirabolts de pena.. per repatir :)
paron de descans patumaire divendres de correfoc a Castellgalí i disabte de Holly family a Manresa..
diumenge donar-ho tot era el lema.. bones rondes amb susto de l'àliga a la última, bon primer salt a la plaça gran i millor segon.. tirabolts rodats i alegria desbordant.. acabar de beure i menjar a les sardanes.. repossar i cap a plaça, la millor Patum dels borratxos que mai viscuda :)))) putus psicòpates ;)
bon any a tothom ;)
per veure fotos
per veure video plens

Correfocs, Juny 09

s'obre la veda i salten les xàldigues..
divendres vam tenir el correfoc de Castellgalí, ni el primer ni l'últim dels correfoc de la temporada..
Castellgalí ja comença a ser un clàssic, aquest any amb recorregut i algun participant, serà el fer fotos po no es va fer llarg ;)
podem dir que començarem a engegar el tema de les imatges als diferents correfocs i la pàgina web..
de moment us deixo amb un petit tast, tot esperant que l'aportació del l'home hola que tal? fotògraf de la secció, elegit per co.. per càmara :)
per veure fotos Castellgalí

Visita a Barna, Juny 09

ja tenia ganes de tocar una càmara de veritat, li robo la càmara a l'Oriol, una D60 per veure el món a través de l'objectiu.. és increhible la diferencia de detalls.. em sento com si estigues viatjant, persones, balcons, jocs de colors i realitats.. mai m'havia fixat tant en Barcelona com ara..
divendres a la tarda, després de passar un joiós matí ennuvolat escalant amb l'Oriol i l'Azo a Gelida.. agafo el cotxe fins a Terrasa per deixar el material de submarinisme a casa el Dani pel cap de setmana a la costa brava.. tren fins l'Arc de Triomf i un café amb l'Arnau..
el Ferran fa una audició de final de curs amb una cantant.. jo fent l'enterat assalto l'Esmuc fins que el trobo.. gran nivell a l'aula, una plaer als sentits..
un cop salvada la papeleta entre artistes, quedo amb la Munsa.. avui tenim danses tradicionals a la plaça del rei amb el Dani.. una birra i sopar amb la colla de l'Arnau..
entre gota i birra i birra i gota unes danses..
d'aqui al més enllà, birres i rons per Gràcia, el Sidecar i l'Apolo.. mala música per mi en bon temps de per riure..
per veure fotos
per veure fotos d'una tarda a Palamós

Primavera de roca, Maig 09

Primavera de roca calenta a Catalunya..
aquesta és una de les coses que es troben a faltar quan estàs por ahí, una trucada al mòbil que diu: demà anem al Cap del Ras.. trobar-te pel carrer amb algu que diu, aquesta tarda ens escapem a trepar?.. les coses sensilles de la vida a Manresa :)
al final, tot i que tard he recuperat les temporades..
temporada d'esqui, uns dies apurant la neu tardana que ens ha caigut aquest hivern, verge i pols a varies estacions.. i la temporada de roca calenta als pre-Pirineus, amb la plana verda i espectacular de Lleida.. tot amb els de sempre, companys d'objectius i amics de fatigues, assidus al manicomi vertical..
un dia d'esportiva amb el Ricardo a Montserrat per entrar en contacte amb mi mateix i veure com de malament estic de forma :) bàsic per veure com em respon el dit del peu trencat per cap d'any..
a paritr d'aquí, uns dies per possar a lloc amb la bici, Collbaix i Montserrat, carregar les piles al roco..
apunt, tira milles que a mi m'esperen encara que sigui al bar..
al Fanal Nocturn, 255 metres 6a+ del Cap del Ras amb l'Oscar, via bastant equipada i llògica.. ideal per passar un dia relaxat, tastar l'alçada, disfrutant del paisatge, els voltors i la companyia.. això es lo meu, encara m'hen recordo i hem trobo a lloc desprès d'un any llarg..
a la Skylines, 365 metres 6a A2 a la Paret de la Font Freda amb el J, via per posar catxarros, de roca poc sòlida :), guapa i oblidada.. ideal si es porta aigua ;) amb vol inclòs a l'ultim llarg de 7 u 8 metres :(
la Eder, 650 metres V+ al Esperó de les Orenetes amb el Dani, via desequipada i amb algun tram de roca dolenta, semblant a les de la resta de la paret, on és important portar mooooolta aigua si vas de ressaca i sense dormir com nosaltres :)
l'Espero dels Maneirons, 100 metres 6b a la Paret del Grau amb el Dani, via guapa, equipada i de bona roca, idel per fer en un dia de repòs actiu ;)
la CADE, 550m 6c (V+ Ae) a la Paret d'Aragó amb el J per tancar la temporada una mica en forma, una clàssica que havia escalat amb el Pau al Novembre del 1998, fa un eternitat ja.. integral Manresa-Manresa en el dia, quasi sense dormir la nit anteriror ;), gran i mític recorregut com la molts dels CADE, semiequipada amb volts, te varis flaquejos i bona roca. Dia de calor amb núvol i vent, molta feina i gloria amb el regust de les coses ben fetes, tot i que ens liem en un llarg..
abans però de plega veles no em puc resistir de passar uns dies més al manicomi vertical..
uns dies d'esportiva amb els new climb team a Gelida i Malanyeu amb la calma del dia :) i al Gerro de Montserrat amb l'Stan i el J de 6c booons a l'hombreta..
la GAM, 190 metres V+/Ae o 6b al Bisbe amb l'Stan, reequipada amb volts passem un dia disfrutant de la muntanya màgica i tot el seu encant.. sopar a la bodega amb la gent, que qui dia passa any empeny..
un plaer ;)
per veure fotos

Kayak Cap de Creus, Maig 09

un dia más.. ho hem aconseguit, després de 5 anys parlant-ne ens hem posat d'acord amb el Jordi per anar a passejar amb els kayaks :)
ja fa unes quantes llunes q no sortia a remar, la mar i el sol en un món de sorra i roques.. veure la terra des de fora amb el moviment incesant de les onades..
sentir aquesta meditació activa que és el remar transmet, la concentració en l'acte de posar la pala dins l'aigua i fer el moviment una i altra vegada..
aquest cop sortint de Roses amb el Canigó encara nevat, el primer dia fins a Port Lligat, 4 horetes amb algo de tramuntana, parada a Cala Joncols, on l'home del centre d'inmersió no ens vol baixar amb el grup d'anglesos q tenia :(
tarda de relax i nit boja de Barça a Stamford Bridge al Casino de Cadaquès, dormida freda en una l'illa deserta..
el segon dia fins al Port de la Selva, veure tonyines de metro al Cap de Creus i cap baixos per no trobar-nos els dofins ni balenes q ens havien dit.. parem a Cala Prona, el secret i Cala Tavallera la perla de la costa brava, ocupada per grups organitzats de 15 francesos trenquen la seva màgia..
recuperar el cotxe en autostop i retorn de cansament a Manresa pels paissatges de conte de la Garrotxa :)
una manera com una altre de celebrar un aniversari ;)
per veure fotos