algunes cares del Brasil, Novembre 08

des q vaig sortir de Brasil fa uns dies volia posar cares al bast continent que queda enrera.. és imposible de mostrar-ne un 10%..

més sent conscient que no he vist ni viscut gaire la cara més crua i agra.. i que en aquells moments no tenia el valor, la vergonya o l'anim per buscar la imatge..

la majoria de fotos són fetes aquestes ultimes setmanes amb el 300.. ja q he perdut l'IPOD i es difícil comprimir fotos del últim mes..

no totes són meves po totes són bones ;)

a passar-ho bé

per veure fotos

Navegant el Madeira, Novembre 08

navegar un d'aquest col·losos rius és un somni per qualsevol.. les raons poden ser múltiples com persones.. ;)

el poder de la força que el riu despren en el seu moviment, la inmensitat de la selva al teu pas, sortides de sol q tornen els colors i postes roses, taronjes i vermelles.. dormir en hamaca o simplement viure uns dies en un lloc on no poder anar més de 20 metres crea un ambient de companyarisme..

ens vam embarcar a les 18 hores, voliem apurar el temps a terra pensant amb els dies que teniem per davant.. deixa enrera la terra sempre costa.. com sempre, vam sortir 5 hores més tard :) es lo que tiene cargar 15000 cervesses pels pobles riu amunt..

els baixells són de tres pissos, el primer hi ha la cuina, les mercaderies, cervesses, armaris i el que sigui necessari.. per sort al nostre no hi havia animals.. només el gos dl putu cocainoman q em va passar un virus a la memòria de la camara.. q tot s'ha de dir no cagava a bord.. al segon el timó, el que seria el dormitori, camarots i hamaques i el menjador.. als dos pissos hi ha lavabos.. cosa important si contem que hi ha unes 150 persones.. al tercer pis hi ha majoritariament una coberta amb el bar, on la música atronadora de forro repetida era la característica en tot el viatja, es bevia cervesa clar ;) i una parrilla on ens vam fer un parell de graellades de carn de primera.. com se sap, la baques estan exterminant l'amazonia..

la vida és relaxada i no tardes en agafar una rutina.. encara q sigui per uns dies :)

el primer que mires són als nens.. oo que bonics, oo quants, oo aquesta nit no dormirà ningú :) els nens no ploren, i si ho fan una mare diu: sense soroll!!! i funciona tu.. :)

una de les coses que més sorprenen és l'actitud calmada i reflexiva més que resignada del passatge..

la gent seu als bancs o s'acomoda a les hamaques, on hi ha unes 15 maneres diferents per estar-s'hi :) a mirar per la "finestra" l'espectacle natural, llegir i escriure o simplement reflexionar u adormilar-se en el temps..

el temps és un altre de les coses q deixes enrera.. l'únic segur són els àpats a les 6, 12 i 18 hores bastant bons i no massa repetitius.. poder de tant sentir-ne parlar havia magnificat la tragèdia..

llevar-me amb la claror, agafar la camara era abans d'esmorzar.. abans de les 8 estiraments a coberta superior, escriure i llegir entre converses amb el café que robava de la cuina :) des del primer dia en vam portar bé amb la Sidi, la cambrera.. a les 11 la calor asfixiava i només era qüestió de dutxar-se i esperar el dinar.. migdiada per esperar la posta i el sopar.. nits de cerveses a coberta, xerrar, parlar i veure mapes..

al riu la vida es moguda, grans transatlantics carregats de trailers, soja i petroli, barques q busquen or, de transport escolar :) tot ha d'anar amunt o avall, d'esquerra a dreta..

gent de tot.. només el Nicolàs, escalador francès i el George newzelandès estaven de viatge de passeig.. per la resta no era cap aventura, simplement una manera de desplaçar-se!! un mossén evangèlic, un militar, un fuster i tècnic d'antenes de telefonia.. parelles amb nens i gent gran.. la bregitte ho ha descrit com un petit

brasil.. hi ha gent qbusquen or, algun cocodril, dofis i tortugues..

una mica de tot sobre hamaques ;) no hi ha temps per l'aborriment i es que sempre fa calor i xafogor al amazones ;) una experiència que hauria de ser.. poder obligada :)

per veure fotos

Manaus, Novembre 08

la meva segona arribada a Manaus va ser la definitiva.. després de 16 hores d'autobus amb dos nois anglesos vaig recobrar la meva humanitat amb una dutxa i unes hores de llit.. un plaer q feia 10 dies que oblidava..

allà em vaig trobar amb la Bridgette, una traveller parthener australiana que vaig conèixer al Lençois i volia veure la selva.. parlem en angles o això se suposa :).. happy business and crasy time.. venia de Buenos Aires amb un nou tele 300, ja veure-ho les fotos.. no totes són meves ;)

Manaaaus és la paraula.. una ciutat de gratacels enmig del verd de la teorica selva i marron de rius.. les imatges des de l'avio del riu i de la ciutat el primer cop que vaig arribar des de Belem són d'inmesitat unes i incredulitat les altres..

De tant sentir-ne a parlar semblava que ja la coneguès..

Manaus és el port flotant rebossant de vida i moviment.. les cases colonials amb el teatre Amazones record d'un passat gloriós per alguns i ruinos per tothom amb arrels europees.. el mercat de fruites, carn i peix d'infinitates fotografies.. carrers en ebullició constant, centre comercial on tota un regió ha de fer cap per fer i aconseguir qualsevol menester que no es trobi al riu o a la selva.. ;)

qüasi una setmana ens va costar agafar el barco direcció Porto Velho.. bon menjar i bons sucs, ultimes kaypirinhes i descans acompanyats de bones tempestes amazòniques q quasi arrribaven a diluvis universals..

allà va començar la meva desesperada desesperció quan vaig perdre l'IPOD :( sense música, programa per comprimir les fotos ni memoria virtual on guarda info vaig sortir riu amunt.. de fet avall i al oest per passar 5 u 6 dies, no se sabia en un dels luxury barcos q navegant aquesta regió.. una experiència tants cops llegida, vista i sentida que prometia inolvidable..

po això es al següent post..

per veure fotos

Roraima, Venèçuela Octubre 08

pues al final si que me acerque Ricardo :) todo bien gracias..

estic aVeneçuela :) .. de Sao Luis a Belem i volant a Manaus.. po serà una altre post..

Manaus a Santa Elena de Uairen hi ha 16 hores de bus.. que uff.. sort que queda és comode, vas de nit i es pot llegir.. conèixer personal com la Maria i el Martin, argentins de la patagonia que porten dos anys passejant pel continent..

es que em quedava aprop i bastant de pas.. :) i empès per la cara del Roger quan encara en parla i en general de tothom que ha estat en aquesta altiplà energètic..

la veritat és que he dormit poc pel fred.. po somiant molt intensament, molts de vosaltres i ereu..

Veneçuela és gran e interessant.. tot somiant he estat buscant plan ;)
amb el argentins ens vam solapar a un grup 4 d'australians, 1 valencià, 2 UK, 2 irlandeses, 1 USA q estaven esperant des de feia 2 dies i vam sortir l'endemà mateix d'arribar.. sis dies de caminar un mitja de 5 hores i unes 60 europes és el necessari.. em tingut bons dies.. tot just ha pluvisquejat mig dia mentre caminavem de baixada.. donava un toc romàntic al tema :) no puc dir el mateix del Puri puris, unes mosques petitones que mosseguen per tot i en tot moment mentre estas parat..

el Roraima hi ha un 30 per cent de plantes autoctones.. com les granotes negres, graminies varies i una planta carnivora que crea simbiossis en un arbre d'on es fa encens..

m'ha recordat a Montserrat, com no ;) amb una superfície plana a d'alt de kms quadrats de color negre, un laberint de regim lunar..

sinó he entés malament la gran sabana era selva que es va cremar.. Manuel?

el temps canvia en minuts.. de castells de núvols grisos impressionants a postes de sol tarenges.. entre boires de blanc transparent portades pel vent.. ;)

des de la vertical el paisatge verd és infinit.. a més llunyà menys clar..

un salude des del manicómio vertical..

te gustan las fotos Kris?
per veure fotos

per veure video

al nord a través de Llençois, octubre 08

portats pel reggae definiria la setmana..
vaig sortir de Jeri dos dies després de q emigressin my kiteteachers.. dos dies de mirar info, mapes i rutes.. relax time i muntar a cavall, jo i el bianco al galope per la platja ;) fins a la roca forada i al faro.. ameizing..
practicant angles.. po només parlat com veieu :0)
en la festa de lluna plena, concert de reggae i rock de l'última nit vam fer migues amb un italia q marxava al dia seguent cap al nord i sense dormir vam passar-nos 5 hores entre jeeps i furgos fins a Parnaiba.. més platja.. molt xulo po cansino ja.. o era la ressaca de la cachaça, q és duríssima..
vam coneixer un grup d'australianes que anaven guiades per l'Alberto, una gran persona, de ment oberta q fa 20 messos que treballa per tota America Llatina.. la info e coneixement ha escrit més d'una pàgina al llibre de ruta..
total que em estat 4 dies amb ells.. i em aprofitat per sortir una mica del que m'havien explicat i del q sembla que la ruta normal.. la unió fa la força, i la divissió de costos les possibilitats ;)
navegar el riu i delta del Parnaiba, poder diuen el tercer més gran del món.. i veure la sortida del sol..
travessar els Lençóis Maranhenses de est a oest tot passant per un dels dos oasis que hi ha perduts al mig del que es podria desciure com un jardi zen per als deus (aquestes caixes amb sorra que venen amb un respall per treure l'estrés).. on vam passar dos dies saltant darrera d'una pickup en camins de sorra, i pujant i baixant dunes.. entre caminades per mirar quin era el millor recorregut i tirar fotos.. guiats per tres nativos, Maduro, cabeza de abacaji i Pegasus :) matonha, cachaça i vagabundo les paraules preferides en una ambient domintat pel déu Jah i clar, música reggae.. noa estrés en el nordest ;)
Barreirinhas, va ser voley i tenis platja amb estudiants i nens.. bon lloc..
Sao Luis, la capital de la Jamaica Brasilera, un lloc on obrir camins, les cases forrades de rajola al centre històric i fer plans.. una nit per apendre a ballar reggae clar ;) en parella i visitar la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, retorn en una petit catamarà surfejant onades..
les fotos són de la meva càmara, po n'hi ha de millors en una reflex.. meves i no.. que poder m'arribaran algun dia d'aquests i que ja us penjaré.. aixís com el video vista lançois.. very cool ;)
una abraçada a tod@s
slaute
per veure fotos
per veure video vista lançois

Portats pel vel, octubre 08

portats pel vent definiria aquesta setmana..
estem a Jericocoara, més conegut per Jeri.. un poble con arena en los pies, ja que es va edificar no fa més de 40 anys sobre dunes, una delícia al caminar.. com diu la gent que hi viu: tot es bo per quedar-se a Jeri.. el lloc és un poblat turístic de posades i restaurants, el vent fa acte de presencia cada dia i es fa capoeira cada dia la platja..
hem fet uns 300 km des de Cumbuco, on vam estar uns dies a casa del Xevi preparant la pujada.. llogar un cotxe VW Gol (un polo), coneixer al Jonas, el nostre "guia turístic" surfejador de dunes i acabar de pulir el meu navegar.. ja començo a sortir-me'n.. la sensació es semblant al snowboard, sobretot quan derives i al surf quan agafes onades..
entre Cumbuco, Taiba, Paracuru, Frexeiras, Icarai Prea i Jeri em navegat uns 100 km portats pel vent (down wind, derivant) i la resta entre platges interminables i carreteres camins de carro..
pobles de pescadors poc visitats i pobles interiors gens vistos i bastant abandonats..
normalment em llevo d'hora, les 8 :) i llegeixo un rato; ara El rio de la desolación, una baixada per l'Amazones d'un antropoleg espanyol, boníssim per anar agafant contacte amb el futur ;)
esmorzem un café da manha a ful ja que no acostemem a dinar.. pinya, melo i sindria, sucs, un sandwich i café fet en una olla, aquí l'expresso de moment el toquem :(
busquem el lloc per muntar el trastos i ens posem dos o tres a l'aigua segons condicions, es navega sense parar més q a veure algo i picar galetes o més pinya ;) .. el Jonas amb el cotxe ens segueix per terra, más vale cinta en mano que metros volando.. i fa el cafre.. de moment el cotxe aguanta, i mira que li donem un tute.. no ho recomano amb el vostre :)
de moment no tenim rellotge, per tant anem fent sobre la marxa..
el millor moment per navegar és a la posta de sol, acostumo a tancar la platja.. un dels plaers de que disposem sovint qüasi cada dia.. el sol cau gros, vermell i rapid, tot i que el temps passa mooooolt lent.. llavors es quan et quedes absort i una onada traidora et tira de la taula per sortir despedit a l'aigua, i passa el q tinc a la cama.. pleguem veles amb els núvols roses i busquem una pousada per dormir, cada dia més barata, aquí dormim per 20 Reais al canvi 7 europes..
sopem peixe frito, pasta i un dia de pizza i tot i si s'escau una caipirinha.. la catchasa deixa una ressaca terrible, amb dos dorms com un nen, amb més ja costa llevar-se..
avui hem navegat a la punta on la costa del Brasil canvia d'orientació i deixa de pujar cap al nord per girar al est, a la posta la sensació d'autenticitat, d'unitat de vent, mar i terra m'ha disparat els sentits.. sortint entre roques m'he fet un tall al dit per fer-me veure que segueixo sent un principiant.. po gueno qui m'ho havia de dir amb deu dies es podria apendre tant.. ;0)
ja veieu que estic pillant llengüatge i tot sobre el tema..
les fotos han quedat malement al comprimir-les, poder probo de repetir-ho..
slaute
per veure fotos

kite Taiba, Setembre 08

bom dia.. ja sem aquí..
de moment una mica de kite surf, lectura i posicionar-se..
poca idioma a la comunitat de catalans que hem anat a parar po sol, vent i tranquilitat per plantejar el fet..
estem..
començar a navegar sense fer-se mal ;)
uns dies a Taiba q demà emigrem a Fortaleza a veure què i cap al nord.. si tot segueix el seu curs, la setmana que ve una baixada a favor del vent (down wind) :) a mar fins a Jericoacoara..
tursiteoateo, no m'ho tingueu en conta, des que vaig anar al Marroc m'havia de treure l'espina amb aquest esport ;)
per veure fotos