en la línea, seria la frase.. Equador la paraula.. ;)
el viatge en la línea, viu, mogut, gratificant i canviant.. :)
escric des de l'Equador d'aquest viatge, sobre aquesta línea imaginària o no tant.. q separa els dos hemisfèris d'aquest planeta.. i que fora d'algunes excepcions, tant els separa..
entrant al trote a Guayaquil per trobar una ciutat d'avingudes amples, edificis vells de formigó i un malecón (passeig al costat del riu) impecable.. on a partir de les onze de la nit està tot tancat i barrat.. i on els sense sostre i la policia privada conviuen a 5 metres de distància..
a Montañita ens retrobem amb l'Alberto q vaig començar el viatge per passar el canvi d'any, intercanviar experiències, il·lusions i infos.. ell baixa de Panamà i Nicaragua :) tornar a parlar català i de les coses de casa :)
la primera nit per celebrar-ho caipirinhes :) amb un grao em fisuro el dit gros del peu :( i se m'acaba la idea del surf.. tot i que igualment no hi ha onades..
decidim conèixer la costa del sol, al nord.. visitem Puerto Lòpez, el 1r buceig al Pacífic és com entrar una peixera, peixos visturi i globo, peixos banderes i corneta, tortugues i peixos mariposa, anguila tigre i l'Alberto podulant per allà, és la seva primera inmersió ;)
entre autostops de rally darrera una pick-up i busos veiem Manta i els seus "astilleros" naturals i Canoa amb la seva platge amb tendes de colors.. per baixar a passar el cap d'any a Montañita.. on hi ha una festa tecno i com a tot el país es cremen años viejos, petites falles que representen tot lo dolent de l'any q s'acaba i que cremen per la rebetlla, tot i que han perdut una mica el significat..
Equador és platans en tot, paisatges i cuina, de platan fregit a platan empanat, de platans confitats i a la sopa..
la moneda és el dolar, moneda colonitzadora per exel·lència que els ha disparat els preus..
com a curiositat, i poder influenciat pel barat sud d'on vinc, tenir-la a les mans, dona una sensació de poder i ansies de despilfarro, una mica com l'acudit del que es posar la gorra de guardia civil.. el que fa la psique ;)
per veure fotos
per veure videos
dilluns, 29 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
buf de bus a Equador, desembre 08
buf de bus seria un resum d'aquests dies..veient la mancança proteica (deixant el pollastre) i sobretot la falta de vi en sang d'aquests últims dos mesos he decidit passar uns dies a l'Argentina, Salta i les perdudes valls del Cachi en la ruta 40.. aillats verds de vinyes de dos metres d'alçada en terres marrons, vermelles i grogues.. bon vi per fi :) mirar mapes de posibilitats i contactes cybers, un Alberto m'espera a Montañita, l'altre a Galapagos :) i l'Hector pel Cotopaxi.. a falta de disicions clares i afectat per la consciència i els prejudicis al Perú no trobo destí clar.. decideixo pujar ràpid parant als creuaments a veure com ho trobo.. de Salta a l'Argentina, a l'Arica de Chile i el Cusco del Peru hi ha unes 40 hores de bus en tres parades de 2 hores.. tota una apopeia.. ;) dormides i películes en anglès subtitulades, acabar-me Las Venes abiertas i moltes Contres mentre passa un paisatge entre àrid i desèrtic..
corrent pel Cusco pujo al Machu Piju a full amb el tren, plovia :( .. encara intento entendre qui va ser l'animal que va pensar en anar a viure allà :) la verticalitat es impresionant, entre dos rius marrons i a centenars de mentres per sobre del meandre, el verd de selva i el gris del granit donen formes regulars e infinites formant bancals, cases i carrers.. bona energia i pel que diuen no massa gent, és època de pluja ;) pujar al Huayna es poder una de les millors vistes.. un passeig en cavall pels voltats Saqsaywamán, on vaig voler anar sol.. per acabar veient que per a cawboy em queda més que un Winchester :)
bus a Lima amb parada d'última idea a Pisco, 16 hores.. per veure les illes Ballestes, terra d'explotació de l'anxova per barcos espanyols i des de fa seglers el guano pel camp europeu i el peix per farines de la ramaderia americana ;).. una altre cosa interessant és veure l'estat del poble després de 16 mesos del terratremol.. descampats i cases en construcció són el 30% del sòl, cases prefabricades de fusta i alguna tenda de l'ajuda humanitària un 20% més.. llums d'emergència als bars i un sentiment com de perdua per carrer.. gent sense casa, cases sense sostre..
de Pisco a Lima i fins Tumbes per passar la frontera amb Equador i plantar-me a Guayaquil són 40 hores més, amb 3 extres de parades.. pa sentar-se ;)
ara, a punt d'agafar un bus q en 4 hores em deia a Montañinta, la platja per passar deu dies fent surf amb l'Alberto.. bon nadal i tal :)
una abraçada a tod@s
per veure fotos
divendres, 12 de desembre del 2008
Bolivia terra Goya, Desembre 08
l'altre cara de Bolívia és l'altiplà.. un territori a mes de 3500 metres d'alçada, terra dura, herma i freda.. rica en recursos naturals com l'estany aOruro i la plata a Potosí.. la ruina del país en els últims segles..
en aquesta terra es des d'on es dirigeix el país, on les mamitas amb les seves faldilles i barrets porten el compàs de la vida.. bruixes pels gringos..
amb l'arribada a la Paz va arribar el fred després de 2 mesos.. 16 hores de viatge en bus i reparar una ballesta enmig del camí :) va ser el fet..
La Paz és una ciutat enclotada en una olla, de carres en baixades de vertic i el Huayna de vigilant.. mercat al Alto i menjar salteñas (empanadas amb liquid) entre passejades per sortir cap a la Illa del Sol, on la màxima és seure al costat del camí i veure com passen els turistes :) molt bonic i romantic po.. allí vaig conèixer una altre realitat turística :( pertot gringos from Perú.. rao per la qual em saltaré tant bonic país ;)
a Oruro vam agafar el tren de la pols i els flamencs fins a Uyuni on vam fer el típic i extraordinari tour al salar, les llacunes i el P.N. Eduardo Navaroa una experiència amb bon companyia, en anglès clar :) sempre em queden el guia i la cuinera.. funny people ;) amb el no parar i la deshidratació de la diarrea vaig aconseguir no aclimatar i el sorroche em va començar a passar factura a l'hotel de sal on vam dormir a 4800 metres.. mal d'altura que no m'ha deixat en una setmana fins a baixar als 2500m de Tupiza..
Potosí és una ciutat europea al mig del no res.. a cada cantonada hi pot aparèixer un balcó, una façana u un portal en ruina.. en les ruines està el cerro rico que domina la vida i la mort del que va ser la població més prospera, habitada i rica del món al segle XVI.. 17 hores al llit em va tenir la febre :( i sense visita a la mina vam emigrar al sud en una altre bus de pol..
Tupiza és el paradís dels últims cowboys, d'aquí que vam aprofitar per recorrer valls i badlands de colors a cavall.. gràcies al nostre enteniment no vam fer més de dos dies, que ja és mooolt.. cosa que em va curar la descomposició intestinal ;)
d'aquí a la frontera hi ha tres hores, un gran pas per l'home i petit per un autobus.. la resta és un altre història.. i més enllà un altre post..
slaute
per veure fotos
en aquesta terra es des d'on es dirigeix el país, on les mamitas amb les seves faldilles i barrets porten el compàs de la vida.. bruixes pels gringos..
amb l'arribada a la Paz va arribar el fred després de 2 mesos.. 16 hores de viatge en bus i reparar una ballesta enmig del camí :) va ser el fet..
La Paz és una ciutat enclotada en una olla, de carres en baixades de vertic i el Huayna de vigilant.. mercat al Alto i menjar salteñas (empanadas amb liquid) entre passejades per sortir cap a la Illa del Sol, on la màxima és seure al costat del camí i veure com passen els turistes :) molt bonic i romantic po.. allí vaig conèixer una altre realitat turística :( pertot gringos from Perú.. rao per la qual em saltaré tant bonic país ;)
a Oruro vam agafar el tren de la pols i els flamencs fins a Uyuni on vam fer el típic i extraordinari tour al salar, les llacunes i el P.N. Eduardo Navaroa una experiència amb bon companyia, en anglès clar :) sempre em queden el guia i la cuinera.. funny people ;) amb el no parar i la deshidratació de la diarrea vaig aconseguir no aclimatar i el sorroche em va començar a passar factura a l'hotel de sal on vam dormir a 4800 metres.. mal d'altura que no m'ha deixat en una setmana fins a baixar als 2500m de Tupiza..
Potosí és una ciutat europea al mig del no res.. a cada cantonada hi pot aparèixer un balcó, una façana u un portal en ruina.. en les ruines està el cerro rico que domina la vida i la mort del que va ser la població més prospera, habitada i rica del món al segle XVI.. 17 hores al llit em va tenir la febre :( i sense visita a la mina vam emigrar al sud en una altre bus de pol..
Tupiza és el paradís dels últims cowboys, d'aquí que vam aprofitar per recorrer valls i badlands de colors a cavall.. gràcies al nostre enteniment no vam fer més de dos dies, que ja és mooolt.. cosa que em va curar la descomposició intestinal ;)
d'aquí a la frontera hi ha tres hores, un gran pas per l'home i petit per un autobus.. la resta és un altre història.. i més enllà un altre post..
slaute
per veure fotos
dijous, 4 de desembre del 2008
Bolivia terra Campa, Novembre 08
hi havia una vegada un gran país que sempre perdia les guerres..
el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)
la veritat es que fa molt temps que tenia ganes de passejar-me per Bolivia, sembla que ja hi hagi estat abans.. haig de dir que amb el canvi de país hi ha el canvi de llengua :) i tenia ganes de poder-me expressar..el riu Mamoré fa de frontera entre Guajamirim (Brasil) i Guayamirim (Bolivia), creuar el riu a la sortida del sol va ser un moment màgic :)
Bolivia viu separada, la mitja lluna al est o terra Campa viu en les extensions de selva i valls conreables, són 3 millons.. a l'altiplà, terra Goya (oest) terres a partir de 3500 metres, dures, seques i sense plujes, són 6 millons i per tant tenen la majoria al govern.. aquest és el fet pel qual cada 6 mesos hi ha alguna moguda.. entre ells hi ha respecte po no se t'ocurreixi buscar maranya en terra extranya..
La terra de l'est es rica, la selva està arrassada per la ramaderia de la vaca, igual que al Brasil.. amb el problema que aquí la OMC ha prohibit la importació de carn per la febre aptosa, que va venir del Brasil i tant bé els va al ramaders brasilers!!, una de les prioritats a resoldre del país.. fem un kfe davant d'un camp premsat quan un tros de ferro de 18 passatgers aterra tot esquivant dues motos que es creuen :) un curt vol en ensenya rius recargolats com serps i grans extensions de matolls i ens salva del que podrien ser entre 40 hores i 4 dies de trajecte per terra segons pluges.. Trinidad, la capital del Beni és tranquil·la i sense turistes.. un festival universitari on cada facultat es disfraça segons regións bolivianes i un joc de pistes pels voltant amb una moto amb canvi sincronitzat ens donen la benvingua a Bolivia..
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;), que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos
les carreteres aquí són sensillament diferents.. 20 hores de bus per una pista 1 metre elevada són la tortura on només ens quedem atrapats al fang una vegada ;), que ens porta a Rurrenebaque, calma paradise place..
una setmana ens passa volant entre recuperar-nos, fer-nos amics del Martín ;) (un mono chuchin q passeja pel hostel), publicar els tres últims post i sobretot fer el tour a les pampa, aguiles reals, negre i pescadora, un perezoso, tortugues, bernats pescaires, anacondes, capibares, caimans entre pescar i banyar-nos amb les piranyes.. la majoria de fotos són d'aquí ;)
hi ha un abans i un després de veure tots aquests animals.. la quantitat i sonoritat de turistes s'ha disparat de tal manera que en 1 dia n'he vist més que en l'últim mes :) els pitjors són els israelites, tot i que haig de dir que n'he conegut un q era persona.. amb axiò, el meu anglès es va refinanat i amb qui millor m'entenc es amb les cuineres i els guies, la part més important de l'expedició :) mai ens falta café ni berenar ;)
el nostre passeig a Sanbuenaventrua a visitar l'últim dels soldats de la columna d'Urruti es fa aigua just desembarcar al port, l'Antonio havia mort dos dies abans :((( po la seva dona i tres metgesses cubanes que treballen a l'hospital a càrrec del govern cubà (cosa a tenir en compta per tots aquells que critiquin la política de la illa) ens conviden a un suc i unes pastes entre històries varies.. vides entrenyables..
i colorin colorado agafem un bus de 16 hores q al fer-se de dia ens planta a la Paz, el altiplano.. po això serà al pròxim post..
per veure fotos
dilluns, 17 de novembre del 2008
algunes cares del Brasil, Novembre 08
des q vaig sortir de Brasil fa uns dies volia posar cares al bast continent que queda enrera.. és imposible de mostrar-ne un 10%..
més sent conscient que no he vist ni viscut gaire la cara més crua i agra.. i que en aquells moments no tenia el valor, la vergonya o l'anim per buscar la imatge..
la majoria de fotos són fetes aquestes ultimes setmanes amb el 300.. ja q he perdut l'IPOD i es difícil comprimir fotos del últim mes..
no totes són meves po totes són bones ;)
a passar-ho bé
per veure fotos
Navegant el Madeira, Novembre 08
navegar un d'aquest col·losos rius és un somni per qualsevol.. les raons poden ser múltiples com persones.. ;)
el poder de la força que el riu despren en el seu moviment, la inmensitat de la selva al teu pas, sortides de sol q tornen els colors i postes roses, taronjes i vermelles.. dormir en hamaca o simplement viure uns dies en un lloc on no poder anar més de 20 metres crea un ambient de companyarisme..
ens vam embarcar a les 18 hores, voliem apurar el temps a terra pensant amb els dies que teniem per davant.. deixa enrera la terra sempre costa.. com sempre, vam sortir 5 hores més tard :) es lo que tiene cargar 15000 cervesses pels pobles riu amunt..
els baixells són de tres pissos, el primer hi ha la cuina, les mercaderies, cervesses, armaris i el que sigui necessari.. per sort al nostre no hi havia animals.. només el gos dl putu cocainoman q em va passar un virus a la memòria de la camara.. q tot s'ha de dir no cagava a bord.. al segon el timó, el que seria el dormitori, camarots i hamaques i el menjador.. als dos pissos hi ha lavabos.. cosa important si contem que hi ha unes 150 persones.. al tercer pis hi ha majoritariament una coberta amb el bar, on la música atronadora de forro repetida era la característica en tot el viatja, es bevia cervesa clar ;) i una parrilla on ens vam fer un parell de graellades de carn de primera.. com se sap, la baques estan exterminant l'amazonia..
la vida és relaxada i no tardes en agafar una rutina.. encara q sigui per uns dies :)
el primer que mires són als nens.. oo que bonics, oo quants, oo aquesta nit no dormirà ningú :) els nens no ploren, i si ho fan una mare diu: sense soroll!!! i funciona tu.. :)
una de les coses que més sorprenen és l'actitud calmada i reflexiva més que resignada del passatge..
la gent seu als bancs o s'acomoda a les hamaques, on hi ha unes 15 maneres diferents per estar-s'hi :) a mirar per la "finestra" l'espectacle natural, llegir i escriure o simplement reflexionar u adormilar-se en el temps..
el temps és un altre de les coses q deixes enrera.. l'únic segur són els àpats a les 6, 12 i 18 hores bastant bons i no massa repetitius.. poder de tant sentir-ne parlar havia magnificat la tragèdia..
llevar-me amb la claror, agafar la camara era abans d'esmorzar.. abans de les 8 estiraments a coberta superior, escriure i llegir entre converses amb el café que robava de la cuina :) des del primer dia en vam portar bé amb la Sidi, la cambrera.. a les 11 la calor asfixiava i només era qüestió de dutxar-se i esperar el dinar.. migdiada per esperar la posta i el sopar.. nits de cerveses a coberta, xerrar, parlar i veure mapes..
al riu la vida es moguda, grans transatlantics carregats de trailers, soja i petroli, barques q busquen or, de transport escolar :) tot ha d'anar amunt o avall, d'esquerra a dreta..
gent de tot.. només el Nicolàs, escalador francès i el George newzelandès estaven de viatge de passeig.. per la resta no era cap aventura, simplement una manera de desplaçar-se!! un mossén evangèlic, un militar, un fuster i tècnic d'antenes de telefonia.. parelles amb nens i gent gran.. la bregitte ho ha descrit com un petit
brasil.. hi ha gent qbusquen or, algun cocodril, dofis i tortugues..
una mica de tot sobre hamaques ;) no hi ha temps per l'aborriment i es que sempre fa calor i xafogor al amazones ;) una experiència que hauria de ser.. poder obligada :)
per veure fotos
Manaus, Novembre 08
la meva segona arribada a Manaus va ser la definitiva.. després de 16 hores d'autobus amb dos nois anglesos vaig recobrar la meva humanitat amb una dutxa i unes hores de llit.. un plaer q feia 10 dies que oblidava..
allà em vaig trobar amb la Bridgette, una traveller parthener australiana que vaig conèixer al Lençois i volia veure la selva.. parlem en angles o això se suposa :).. happy business and crasy time.. venia de Buenos Aires amb un nou tele 300, ja veure-ho les fotos.. no totes són meves ;)
Manaaaus és la paraula.. una ciutat de gratacels enmig del verd de la teorica selva i marron de rius.. les imatges des de l'avio del riu i de la ciutat el primer cop que vaig arribar des de Belem són d'inmesitat unes i incredulitat les altres..
De tant sentir-ne a parlar semblava que ja la coneguès..
Manaus és el port flotant rebossant de vida i moviment.. les cases colonials amb el teatre Amazones record d'un passat gloriós per alguns i ruinos per tothom amb arrels europees.. el mercat de fruites, carn i peix d'infinitates fotografies.. carrers en ebullició constant, centre comercial on tota un regió ha de fer cap per fer i aconseguir qualsevol menester que no es trobi al riu o a la selva.. ;)
qüasi una setmana ens va costar agafar el barco direcció Porto Velho.. bon menjar i bons sucs, ultimes kaypirinhes i descans acompanyats de bones tempestes amazòniques q quasi arrribaven a diluvis universals..
allà va començar la meva desesperada desesperció quan vaig perdre l'IPOD :( sense música, programa per comprimir les fotos ni memoria virtual on guarda info vaig sortir riu amunt.. de fet avall i al oest per passar 5 u 6 dies, no se sabia en un dels luxury barcos q navegant aquesta regió.. una experiència tants cops llegida, vista i sentida que prometia inolvidable..
po això es al següent post..
divendres, 31 d’octubre del 2008
Roraima, Venèçuela Octubre 08
pues al final si que me acerque Ricardo :) todo bien gracias..
estic aVeneçuela :) .. de Sao Luis a Belem i volant a Manaus.. po serà una altre post..
Manaus a Santa Elena de Uairen hi ha 16 hores de bus.. que uff.. sort que queda és comode, vas de nit i es pot llegir.. conèixer personal com la Maria i el Martin, argentins de la patagonia que porten dos anys passejant pel continent..
es que em quedava aprop i bastant de pas.. :) i empès per la cara del Roger quan encara en parla i en general de tothom que ha estat en aquesta altiplà energètic..
la veritat és que he dormit poc pel fred.. po somiant molt intensament, molts de vosaltres i ereu..
Veneçuela és gran e interessant.. tot somiant he estat buscant plan ;)
amb el argentins ens vam solapar a un grup 4 d'australians, 1 valencià, 2 UK, 2 irlandeses, 1 USA q estaven esperant des de feia 2 dies i vam sortir l'endemà mateix d'arribar.. sis dies de caminar un mitja de 5 hores i unes 60 europes és el necessari.. em tingut bons dies.. tot just ha pluvisquejat mig dia mentre caminavem de baixada.. donava un toc romàntic al tema :) no puc dir el mateix del Puri puris, unes mosques petitones que mosseguen per tot i en tot moment mentre estas parat..
amb el argentins ens vam solapar a un grup 4 d'australians, 1 valencià, 2 UK, 2 irlandeses, 1 USA q estaven esperant des de feia 2 dies i vam sortir l'endemà mateix d'arribar.. sis dies de caminar un mitja de 5 hores i unes 60 europes és el necessari.. em tingut bons dies.. tot just ha pluvisquejat mig dia mentre caminavem de baixada.. donava un toc romàntic al tema :) no puc dir el mateix del Puri puris, unes mosques petitones que mosseguen per tot i en tot moment mentre estas parat..
el Roraima hi ha un 30 per cent de plantes autoctones.. com les granotes negres, graminies varies i una planta carnivora que crea simbiossis en un arbre d'on es fa encens..
m'ha recordat a Montserrat, com no ;) amb una superfície plana a d'alt de kms quadrats de color negre, un laberint de regim lunar..
sinó he entés malament la gran sabana era selva que es va cremar.. Manuel?
el temps canvia en minuts.. de castells de núvols grisos impressionants a postes de sol tarenges.. entre boires de blanc transparent portades pel vent.. ;)
des de la vertical el paisatge verd és infinit.. a més llunyà menys clar..
un salude des del manicómio vertical..
per veure video
dimarts, 21 d’octubre del 2008
al nord a través de Llençois, octubre 08
portats pel reggae definiria la setmana..
vaig sortir de Jeri dos dies després de q emigressin my kiteteachers.. dos dies de mirar info, mapes i rutes.. relax time i muntar a cavall, jo i el bianco al galope per la platja ;) fins a la roca forada i al faro.. ameizing..
practicant angles.. po només parlat com veieu :0)
en la festa de lluna plena, concert de reggae i rock de l'última nit vam fer migues amb un italia q marxava al dia seguent cap al nord i sense dormir vam passar-nos 5 hores entre jeeps i furgos fins a Parnaiba.. més platja.. molt xulo po cansino ja.. o era la ressaca de la cachaça, q és duríssima..
vam coneixer un grup d'australianes que anaven guiades per l'Alberto, una gran persona, de ment oberta q fa 20 messos que treballa per tota America Llatina.. la info e coneixement ha escrit més d'una pàgina al llibre de ruta..
total que em estat 4 dies amb ells.. i em aprofitat per sortir una mica del que m'havien explicat i del q sembla que la ruta normal.. la unió fa la força, i la divissió de costos les possibilitats ;)
navegar el riu i delta del Parnaiba, poder diuen el tercer més gran del món.. i veure la sortida del sol..
travessar els Lençóis Maranhenses de est a oest tot passant per un dels dos oasis que hi ha perduts al mig del que es podria desciure com un jardi zen per als deus (aquestes caixes amb sorra que venen amb un respall per treure l'estrés).. on vam passar dos dies saltant darrera d'una pickup en camins de sorra, i pujant i baixant dunes.. entre caminades per mirar quin era el millor recorregut i tirar fotos.. guiats per tres nativos, Maduro, cabeza de abacaji i Pegasus :) matonha, cachaça i vagabundo les paraules preferides en una ambient domintat pel déu Jah i clar, música reggae.. noa estrés en el nordest ;)
Barreirinhas, va ser voley i tenis platja amb estudiants i nens.. bon lloc..
Sao Luis, la capital de la Jamaica Brasilera, un lloc on obrir camins, les cases forrades de rajola al centre històric i fer plans.. una nit per apendre a ballar reggae clar ;) en parella i visitar la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, retorn en una petit catamarà surfejant onades..
les fotos són de la meva càmara, po n'hi ha de millors en una reflex.. meves i no.. que poder m'arribaran algun dia d'aquests i que ja us penjaré.. aixís com el video vista lançois.. very cool ;)
una abraçada a tod@s
slaute
per veure fotos
per veure video vista lançois
vaig sortir de Jeri dos dies després de q emigressin my kiteteachers.. dos dies de mirar info, mapes i rutes.. relax time i muntar a cavall, jo i el bianco al galope per la platja ;) fins a la roca forada i al faro.. ameizing..
practicant angles.. po només parlat com veieu :0)
en la festa de lluna plena, concert de reggae i rock de l'última nit vam fer migues amb un italia q marxava al dia seguent cap al nord i sense dormir vam passar-nos 5 hores entre jeeps i furgos fins a Parnaiba.. més platja.. molt xulo po cansino ja.. o era la ressaca de la cachaça, q és duríssima..
vam coneixer un grup d'australianes que anaven guiades per l'Alberto, una gran persona, de ment oberta q fa 20 messos que treballa per tota America Llatina.. la info e coneixement ha escrit més d'una pàgina al llibre de ruta..
total que em estat 4 dies amb ells.. i em aprofitat per sortir una mica del que m'havien explicat i del q sembla que la ruta normal.. la unió fa la força, i la divissió de costos les possibilitats ;)
navegar el riu i delta del Parnaiba, poder diuen el tercer més gran del món.. i veure la sortida del sol..
travessar els Lençóis Maranhenses de est a oest tot passant per un dels dos oasis que hi ha perduts al mig del que es podria desciure com un jardi zen per als deus (aquestes caixes amb sorra que venen amb un respall per treure l'estrés).. on vam passar dos dies saltant darrera d'una pickup en camins de sorra, i pujant i baixant dunes.. entre caminades per mirar quin era el millor recorregut i tirar fotos.. guiats per tres nativos, Maduro, cabeza de abacaji i Pegasus :) matonha, cachaça i vagabundo les paraules preferides en una ambient domintat pel déu Jah i clar, música reggae.. noa estrés en el nordest ;)
Barreirinhas, va ser voley i tenis platja amb estudiants i nens.. bon lloc..
Sao Luis, la capital de la Jamaica Brasilera, un lloc on obrir camins, les cases forrades de rajola al centre històric i fer plans.. una nit per apendre a ballar reggae clar ;) en parella i visitar la decaient illa d'Alcantara, Ibis vermells en un lloc on es respira l'esclavatge, retorn en una petit catamarà surfejant onades..
les fotos són de la meva càmara, po n'hi ha de millors en una reflex.. meves i no.. que poder m'arribaran algun dia d'aquests i que ja us penjaré.. aixís com el video vista lançois.. very cool ;)
una abraçada a tod@s
slaute
per veure fotos
per veure video vista lançois
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Portats pel vel, octubre 08
portats pel vent definiria aquesta setmana..
estem a Jericocoara, més conegut per Jeri.. un poble con arena en los pies, ja que es va edificar no fa més de 40 anys sobre dunes, una delícia al caminar.. com diu la gent que hi viu: tot es bo per quedar-se a Jeri.. el lloc és un poblat turístic de posades i restaurants, el vent fa acte de presencia cada dia i es fa capoeira cada dia la platja..
hem fet uns 300 km des de Cumbuco, on vam estar uns dies a casa del Xevi preparant la pujada.. llogar un cotxe VW Gol (un polo), coneixer al Jonas, el nostre "guia turístic" surfejador de dunes i acabar de pulir el meu navegar.. ja començo a sortir-me'n.. la sensació es semblant al snowboard, sobretot quan derives i al surf quan agafes onades..
entre Cumbuco, Taiba, Paracuru, Frexeiras, Icarai Prea i Jeri em navegat uns 100 km portats pel vent (down wind, derivant) i la resta entre platges interminables i carreteres camins de carro..
pobles de pescadors poc visitats i pobles interiors gens vistos i bastant abandonats..
normalment em llevo d'hora, les 8 :) i llegeixo un rato; ara El rio de la desolación, una baixada per l'Amazones d'un antropoleg espanyol, boníssim per anar agafant contacte amb el futur ;)
esmorzem un café da manha a ful ja que no acostemem a dinar.. pinya, melo i sindria, sucs, un sandwich i café fet en una olla, aquí l'expresso de moment el toquem :(
busquem el lloc per muntar el trastos i ens posem dos o tres a l'aigua segons condicions, es navega sense parar més q a veure algo i picar galetes o més pinya ;) .. el Jonas amb el cotxe ens segueix per terra, más vale cinta en mano que metros volando.. i fa el cafre.. de moment el cotxe aguanta, i mira que li donem un tute.. no ho recomano amb el vostre :)
de moment no tenim rellotge, per tant anem fent sobre la marxa..
el millor moment per navegar és a la posta de sol, acostumo a tancar la platja.. un dels plaers de que disposem sovint qüasi cada dia.. el sol cau gros, vermell i rapid, tot i que el temps passa mooooolt lent.. llavors es quan et quedes absort i una onada traidora et tira de la taula per sortir despedit a l'aigua, i passa el q tinc a la cama.. pleguem veles amb els núvols roses i busquem una pousada per dormir, cada dia més barata, aquí dormim per 20 Reais al canvi 7 europes..
sopem peixe frito, pasta i un dia de pizza i tot i si s'escau una caipirinha.. la catchasa deixa una ressaca terrible, amb dos dorms com un nen, amb més ja costa llevar-se..
avui hem navegat a la punta on la costa del Brasil canvia d'orientació i deixa de pujar cap al nord per girar al est, a la posta la sensació d'autenticitat, d'unitat de vent, mar i terra m'ha disparat els sentits.. sortint entre roques m'he fet un tall al dit per fer-me veure que segueixo sent un principiant.. po gueno qui m'ho havia de dir amb deu dies es podria apendre tant.. ;0)
ja veieu que estic pillant llengüatge i tot sobre el tema..
les fotos han quedat malement al comprimir-les, poder probo de repetir-ho..
slaute
per veure fotos
estem a Jericocoara, més conegut per Jeri.. un poble con arena en los pies, ja que es va edificar no fa més de 40 anys sobre dunes, una delícia al caminar.. com diu la gent que hi viu: tot es bo per quedar-se a Jeri.. el lloc és un poblat turístic de posades i restaurants, el vent fa acte de presencia cada dia i es fa capoeira cada dia la platja..
hem fet uns 300 km des de Cumbuco, on vam estar uns dies a casa del Xevi preparant la pujada.. llogar un cotxe VW Gol (un polo), coneixer al Jonas, el nostre "guia turístic" surfejador de dunes i acabar de pulir el meu navegar.. ja començo a sortir-me'n.. la sensació es semblant al snowboard, sobretot quan derives i al surf quan agafes onades..
entre Cumbuco, Taiba, Paracuru, Frexeiras, Icarai Prea i Jeri em navegat uns 100 km portats pel vent (down wind, derivant) i la resta entre platges interminables i carreteres camins de carro..
pobles de pescadors poc visitats i pobles interiors gens vistos i bastant abandonats..
normalment em llevo d'hora, les 8 :) i llegeixo un rato; ara El rio de la desolación, una baixada per l'Amazones d'un antropoleg espanyol, boníssim per anar agafant contacte amb el futur ;)
esmorzem un café da manha a ful ja que no acostemem a dinar.. pinya, melo i sindria, sucs, un sandwich i café fet en una olla, aquí l'expresso de moment el toquem :(
busquem el lloc per muntar el trastos i ens posem dos o tres a l'aigua segons condicions, es navega sense parar més q a veure algo i picar galetes o més pinya ;) .. el Jonas amb el cotxe ens segueix per terra, más vale cinta en mano que metros volando.. i fa el cafre.. de moment el cotxe aguanta, i mira que li donem un tute.. no ho recomano amb el vostre :)
de moment no tenim rellotge, per tant anem fent sobre la marxa..
el millor moment per navegar és a la posta de sol, acostumo a tancar la platja.. un dels plaers de que disposem sovint qüasi cada dia.. el sol cau gros, vermell i rapid, tot i que el temps passa mooooolt lent.. llavors es quan et quedes absort i una onada traidora et tira de la taula per sortir despedit a l'aigua, i passa el q tinc a la cama.. pleguem veles amb els núvols roses i busquem una pousada per dormir, cada dia més barata, aquí dormim per 20 Reais al canvi 7 europes..
sopem peixe frito, pasta i un dia de pizza i tot i si s'escau una caipirinha.. la catchasa deixa una ressaca terrible, amb dos dorms com un nen, amb més ja costa llevar-se..
avui hem navegat a la punta on la costa del Brasil canvia d'orientació i deixa de pujar cap al nord per girar al est, a la posta la sensació d'autenticitat, d'unitat de vent, mar i terra m'ha disparat els sentits.. sortint entre roques m'he fet un tall al dit per fer-me veure que segueixo sent un principiant.. po gueno qui m'ho havia de dir amb deu dies es podria apendre tant.. ;0)
ja veieu que estic pillant llengüatge i tot sobre el tema..
les fotos han quedat malement al comprimir-les, poder probo de repetir-ho..
slaute
per veure fotos
dimecres, 1 d’octubre del 2008
kite Taiba, Setembre 08
bom dia.. ja sem aquí..
de moment una mica de kite surf, lectura i posicionar-se..
poca idioma a la comunitat de catalans que hem anat a parar po sol, vent i tranquilitat per plantejar el fet..
estem..
començar a navegar sense fer-se mal ;)
uns dies a Taiba q demà emigrem a Fortaleza a veure què i cap al nord.. si tot segueix el seu curs, la setmana que ve una baixada a favor del vent (down wind) :) a mar fins a Jericoacoara..
tursiteoateo, no m'ho tingueu en conta, des que vaig anar al Marroc m'havia de treure l'espina amb aquest esport ;)
per veure fotos
dimecres, 24 de setembre del 2008
inici Abyayala
Ver mapa más grande
saben aquel que diu que va un de viatge i de tant poca feina abans de marxar dorm tota la nit!
són 2 quats de 8 i estic apunt de tenir-ho tot enllestit, quan acabi aquest post em poso al llit q a les 8 he quedat per fer un kfe i marxar al aeroport..
de moment aquí hi ha el mapa..
voldria fer esment a l'Oriol, Marc i Mònica per tota la seva info, passiència i amor al continet Sud Americà.
us deixo amb uns textos trets de la seva pàgina web, www.abyayala.info
Amazonas en agonia
Antonio el anarquista
Por fin Bolivia
correfoc de Manresa, agost 06
aquí un q te poca feina..
el correfoc ha passat i un nou any ha entrat..
fa temps que buscava algunes bones imatges, sempre m'ha costat fer dues coses alhora.. saltar amb la forca tot buscant clatells i racons per cremar buscant un xic d'espectacle i tirar fotos no em dona.. sort que l'Oriol s'hi va dedicar..
merces uri, ja tinc l'ampolla de vi dins la motxilla..
estem..
per veure fotos
el correfoc ha passat i un nou any ha entrat..
fa temps que buscava algunes bones imatges, sempre m'ha costat fer dues coses alhora.. saltar amb la forca tot buscant clatells i racons per cremar buscant un xic d'espectacle i tirar fotos no em dona.. sort que l'Oriol s'hi va dedicar..
merces uri, ja tinc l'ampolla de vi dins la motxilla..
estem..
per veure fotos
dimarts, 16 de setembre del 2008
prova de prejubilació
doncs si.. encara que algu es posi les mans al cap, avui estic tècnicament de festa (q no vull dir farra, sinó mig de trasllat i mig penjat al cybersplai).. pq com va dir un sabi, em sembla que tot s'acaba..
i resulta que em fan fora de la caixa de llumins que he tingut per casa durant aquest últim any llarg.. s'han acabat les reclettes, les ampolles de vi amb formatge i mirar de buscar algun estel en el pam de cel q es dibuixava a la finestra.. les converses en àrab q no entenia i la resta del carisma característic del tant nostre barri antic, en lo bo i en lo dolent.. po avui no estic per parlar d'això..
el fet és que tècnicament no torno a treballar a bombers fins d'aquí un temps, més concretament algun dels 4 primers dies del mes d'abril..;) oseaze que es pot dir que no treballo fins l'any q ve..
a part de donar-vos una mica d'enveja, sempre sana.. aprofito per posar algunes fotos q he recollit per Vilafranca..
La foto del post no es pot dir que hagi estat presa tècnicament treballant (tot i que al final..), ja q sota al casc hi ha el David i està presa durant la crema de la Falla de la festa major Alternativa de Manresa (q com sempre s'organitza a la ciutat qui sap com i qui no.. gràcies a tots el que ho saben ;) ) on vaig poder disfrutar de l'altre costat del asunto, els q el provoquen.. i trobar-me amb el piroman q tots, i dic tots portem dins ;)
apals
per veure fotos
i resulta que em fan fora de la caixa de llumins que he tingut per casa durant aquest últim any llarg.. s'han acabat les reclettes, les ampolles de vi amb formatge i mirar de buscar algun estel en el pam de cel q es dibuixava a la finestra.. les converses en àrab q no entenia i la resta del carisma característic del tant nostre barri antic, en lo bo i en lo dolent.. po avui no estic per parlar d'això..
el fet és que tècnicament no torno a treballar a bombers fins d'aquí un temps, més concretament algun dels 4 primers dies del mes d'abril..;) oseaze que es pot dir que no treballo fins l'any q ve..
a part de donar-vos una mica d'enveja, sempre sana.. aprofito per posar algunes fotos q he recollit per Vilafranca..
La foto del post no es pot dir que hagi estat presa tècnicament treballant (tot i que al final..), ja q sota al casc hi ha el David i està presa durant la crema de la Falla de la festa major Alternativa de Manresa (q com sempre s'organitza a la ciutat qui sap com i qui no.. gràcies a tots el que ho saben ;) ) on vaig poder disfrutar de l'altre costat del asunto, els q el provoquen.. i trobar-me amb el piroman q tots, i dic tots portem dins ;)
apals
per veure fotos
castell de focs de Manresa, agost 08
festa major.. uf.. ja ho haureu vist la majoria.. demasio pal cuerpo.. i resulta que al final corrent corrent vaig arribar a comprimir el castell de focs del parc de l'agulla :) no són unes grans fotos po la càmara es per l'aigua, no per fer bones fotos.. ara que em compro algo més profestional prometo apurar més ;)
apals
w
per veure fotos
dilluns, 8 de setembre del 2008
casament Roger i Núria, setembre 08
doncs sí ja els tenim caminant.. en aquests moments sortint d'Oviedo :) i per caminar el millor són un parell o més de sabates ;)
bodoorrio maratón de 24 horas, con sus comidas, sus familiares del novio, sus familiares de la novia, amig@s del novio i companyeros de la novia i amig@s de la novia i companyeros del novio.. es el que té una vida en comú.. conjuntament amb la colla q més s'enrolla, q coneixia a tothom :)
em vaig trobar la family q em va explicar com s'havien d'afrontar les processons a Granada.. vam donar la nota amb quatre petards i uns tabals.. bueno lo "normal" dintre de l'anormalitat d'aquestes actes, uns xupitos de cury amb les dues sogres, filosofar i voltar sobre la juventut eterna amb el meu carnisser Pere, tractes de favor amb un besàvia de la núvia.. lo de sempre, un sinvivir.. tot en consonància còsmica del blanc de l'animada parella.. q la veritat se'ls ha de felicitar, més q pel fet.. pel com i la manera q ho van suportar.. ojito
per veure fotos
per veure video
bodoorrio maratón de 24 horas, con sus comidas, sus familiares del novio, sus familiares de la novia, amig@s del novio i companyeros de la novia i amig@s de la novia i companyeros del novio.. es el que té una vida en comú.. conjuntament amb la colla q més s'enrolla, q coneixia a tothom :)
em vaig trobar la family q em va explicar com s'havien d'afrontar les processons a Granada.. vam donar la nota amb quatre petards i uns tabals.. bueno lo "normal" dintre de l'anormalitat d'aquestes actes, uns xupitos de cury amb les dues sogres, filosofar i voltar sobre la juventut eterna amb el meu carnisser Pere, tractes de favor amb un besàvia de la núvia.. lo de sempre, un sinvivir.. tot en consonància còsmica del blanc de l'animada parella.. q la veritat se'ls ha de felicitar, més q pel fet.. pel com i la manera q ho van suportar.. ojito
per veure fotos
per veure video
divendres, 29 d’agost del 2008
Ferrata Centelles, Agost 08
me vengo i me voy.. menys de dotze hores en terres catalanes, i que consti q era només per veure un arbre després de dotze dies en el país dels ocres, marrons i negres sense vida.. i les cares de tota aquesta colla en una situació difícil, entre comes i segons persona em vaig enredar quasi sense dormir per anar a jugar i fer una birra a la plana de Vic..
per veure fotos
per veure fotos
Kayak Lanzarote, Agost 08
després de quasi un més escriure ja torno a tenir fotos per ensenyar :)
amb un mono de publicar, no si encara m'hi enganxaré.. com va dir l'Andrès (indigena de l'illa, gran i atent prejubilada persona) hay q disfrutar de las pequeñas cosas de la vida, un pequeño texto, un pequeño castillo en un prado verde de Suiza, un pequeño yate en el Pacífico.. esas cosas q diferencian los días..
me vengo amb una hora menys de les terres més allunyades q encara conformen les restes del imperio español..
dotze dies de bona companyia trobada, fanatisme kayakista frustrat pel deu grec oleo.. on els vents elissis del nord-est ens han obligat a pendre consciencia de la nostre insignificancia en el bast mar gran q és l'oceà Atlàntic..
al final res de la volta a l'illa, 4 dies de palejar a la zona sud-est amb eclipsi i llunes plenes han servit per treure'ns l'espina a l'aigua..
un dia d'escalada en un jameo (cova q ha caigut el sostre) intermig entre la Cueva de los Verdes i el Jameo del Agua en roca volcànica d'un negre carbó pintada del blanc magnessi per veure un d'aquells racons especials on viure i estimar aquest suposat esport..
un parell d'inmersions entre arissons de punxes com bolígrafs, peixos sargantana, llenguados i alguna sèpia entre d'altres bitxos raros en fons negre de roca i formes punxegudes llunars.. i de sorra blanca per contrastaro l'altre (q no hi ha fotos)
i quatre dies de turista al més pur estil ooooo que bonito (i un vale visto de la majoria i ara?:)), els 5 en una kango amb un paperet d'equip kayakista d'èlit q ens obria les portes dels centres i parcs de pago, q valen la pena po... a nosaltres i els tres de darrera en les diferents cues :)
això sense contar les festes de San Ginès, festa mejor d'Arrecife on van tocar els Manteca de Cacao el dia q vaig arribari el Juan Luis Guerra amb castell de focs a la platja la nit abans de marxar :).. en companyia de dues guapes illenques casades i una jaeniana q es deu dir..
iii encara més, uf quan escriure.. tot acompanyat d'un gran hermano al sobreocupat xalet del nostre bon amfitrior, dona Fe, el gat mi niña i el gran Panxo, el gos..
i un dia per pujar i baixar al centre del volcàn del Corona, ole.. on comencen el tubs làvic q acaben formant las Cuevas el Jameo i el tub de l'atlantic surt 40 metres sota el mar, o això diuen pq no ho he vist i a aquestes alçades no us voldria enganyar més de lo necessari..
uf això es tot.. prometo ardenar i borrar alguna foto en un altre moment
apalins
w
per veure fotos
amb un mono de publicar, no si encara m'hi enganxaré.. com va dir l'Andrès (indigena de l'illa, gran i atent prejubilada persona) hay q disfrutar de las pequeñas cosas de la vida, un pequeño texto, un pequeño castillo en un prado verde de Suiza, un pequeño yate en el Pacífico.. esas cosas q diferencian los días..
me vengo amb una hora menys de les terres més allunyades q encara conformen les restes del imperio español..
dotze dies de bona companyia trobada, fanatisme kayakista frustrat pel deu grec oleo.. on els vents elissis del nord-est ens han obligat a pendre consciencia de la nostre insignificancia en el bast mar gran q és l'oceà Atlàntic..
al final res de la volta a l'illa, 4 dies de palejar a la zona sud-est amb eclipsi i llunes plenes han servit per treure'ns l'espina a l'aigua..
un dia d'escalada en un jameo (cova q ha caigut el sostre) intermig entre la Cueva de los Verdes i el Jameo del Agua en roca volcànica d'un negre carbó pintada del blanc magnessi per veure un d'aquells racons especials on viure i estimar aquest suposat esport..
un parell d'inmersions entre arissons de punxes com bolígrafs, peixos sargantana, llenguados i alguna sèpia entre d'altres bitxos raros en fons negre de roca i formes punxegudes llunars.. i de sorra blanca per contrastaro l'altre (q no hi ha fotos)
i quatre dies de turista al més pur estil ooooo que bonito (i un vale visto de la majoria i ara?:)), els 5 en una kango amb un paperet d'equip kayakista d'èlit q ens obria les portes dels centres i parcs de pago, q valen la pena po... a nosaltres i els tres de darrera en les diferents cues :)
això sense contar les festes de San Ginès, festa mejor d'Arrecife on van tocar els Manteca de Cacao el dia q vaig arribari el Juan Luis Guerra amb castell de focs a la platja la nit abans de marxar :).. en companyia de dues guapes illenques casades i una jaeniana q es deu dir..
iii encara més, uf quan escriure.. tot acompanyat d'un gran hermano al sobreocupat xalet del nostre bon amfitrior, dona Fe, el gat mi niña i el gran Panxo, el gos..
i un dia per pujar i baixar al centre del volcàn del Corona, ole.. on comencen el tubs làvic q acaben formant las Cuevas el Jameo i el tub de l'atlantic surt 40 metres sota el mar, o això diuen pq no ho he vist i a aquestes alçades no us voldria enganyar més de lo necessari..
uf això es tot.. prometo ardenar i borrar alguna foto en un altre moment
apalins
w
per veure fotos
dimarts, 29 de juliol del 2008
trobada alzina, juliol 08
veig q ningu se n'ha adonat, quin és el lloc de la imatge?
per tercer any ens trobem u retrobem altre cop a l'alzina.. per uns és el dia, per d'altres és un dia.. per tots es especial..
el més jove el Pau, de 19 dies.. el més gran algun dels avis amb milers de nits..
tothom té les seves imatges.. jo moltes, infinites.. que em hagut de reinterpretar al llarg del temps.. les bones i les no tant..
i tothom en té un igual, la teva Pau..
no parlaré de tu aquí, per això hi ha el teu bloc..
com vaig apendre en el seu dia, hi ha paraules estrella.. diapositiva, mort, canvi, vida.. i no tot es pot expressar amb paraules.. de fet el més important acostuma a ser aixís.. sempre ens quedaran els ulls per expresar-ho..
per això us he posat aquí unes imatges..
tarda de xarrera i joc de pistes.. regar l'alzina amb aigua pura i reestructuració del llibre en blanc.. vespre de jalos i més xarrera durant la posta..
nit de xarrera, danses amb música en directe en condicions i cançons més i menys afinades sota les estrelles.. més o menys dormida segons la son i la Nica q feia de les seves..
mati de cares cansades, esmorzars i kfes a ca la iaia..
hores de bona companyia.. espero q tothom n'estigui si més no content..
gràcies a tots i totes
slaute
a comentar clickar
CADE a l'agulla del Centenar, juliol 08
me vengo de..
fa mesos que no anava al manicomi vertical.. A.F. i sembla q començo a tenir el dit en condicions :) no serà la via de la nostre vida po ja comença a tenir ambient.. i després de dos dies de força vi i massa ratafía.. millor dues nits.. no està mal..
en aquesta foto podeu veure l'únic cop que el Dani va riure en tota la via ;) que tampoc.. pel temps que feia que no sortia, es pot dir que se'n va sortir bastant dignement.. sembla que el tenim agafant un ritme fanàtic i fantàstic.. tot deixant de banda una de les seves màximes: más vale cinta en mano que metros volando.. fotos xules..
a comentar clickar
fa mesos que no anava al manicomi vertical.. A.F. i sembla q començo a tenir el dit en condicions :) no serà la via de la nostre vida po ja comença a tenir ambient.. i després de dos dies de força vi i massa ratafía.. millor dues nits.. no està mal..
en aquesta foto podeu veure l'únic cop que el Dani va riure en tota la via ;) que tampoc.. pel temps que feia que no sortia, es pot dir que se'n va sortir bastant dignement.. sembla que el tenim agafant un ritme fanàtic i fantàstic.. tot deixant de banda una de les seves màximes: más vale cinta en mano que metros volando.. fotos xules..
a comentar clickar
inmersions Dani i Pilar & Co, Juliol 08
aquí hi ha la història d'un dilluns i un dimarts..
dies d'inmersions a Tamariu i Tossa amb vespre de sardines, vi i formatge a tocar de mar i nit de lluna plena a la sorra de Calella de Palafrugell..
dues inmersions amb el Jordi, Gerard i Sergi des de barca, fondes, maques e interessant i marxades.. buceo tècnico de DECOs..
i dues a de platja de relax, desnitrogenació i orientació (bastant interessants per ser Tossa.. no les coneixía, visca els prejudícis), de buceo recreatívo i desDECOs.. on vam cohincidir amb els botifloxis motars, un nova espècia de superbombers ;)
mucho que aprender al descender..
a comentar clickar
dies d'inmersions a Tamariu i Tossa amb vespre de sardines, vi i formatge a tocar de mar i nit de lluna plena a la sorra de Calella de Palafrugell..
dues inmersions amb el Jordi, Gerard i Sergi des de barca, fondes, maques e interessant i marxades.. buceo tècnico de DECOs..
i dues a de platja de relax, desnitrogenació i orientació (bastant interessants per ser Tossa.. no les coneixía, visca els prejudícis), de buceo recreatívo i desDECOs.. on vam cohincidir amb els botifloxis motars, un nova espècia de superbombers ;)
mucho que aprender al descender..
a comentar clickar
dimecres, 23 de juliol del 2008
Pirineos Sur, Juliol 08
mogut mogut està aquest juliol..
entre visites, favors i concerts hem atravessat tot els Pirineus centrals, de Pont de Suert a Sallent de Gallego..
dies per escalar granit a Cavallers, calcari a Santorens i Rodellar..
dies de concerts a Taüll i al Pirineos Sur..
dies d'activitats varies com la ferrata de la Virgen i el barranc de la Peonera a la sierra de Guara..
dies de Crisu amb la Roser i riures amb el Concus Club.. cuidaoooo, vosotros os habeis metido algo (acusació directa al Xan), Luís (al estil hooligan) y el por qué por qué por qué (sonoritat borratxa) entre d'altres hits de la nit ;) es van barrejar amb unes aigues cristalines ideals per a la ressaca..
dies carretera.. 5 en concret..
i diumenge a la nit sopar a Lavall d'Anglesola per planejar les inmersions del dilluns, po això són unes altres fotos i ara no les tinc..
slaute a totes..
a comentar clickar
entre visites, favors i concerts hem atravessat tot els Pirineus centrals, de Pont de Suert a Sallent de Gallego..
dies per escalar granit a Cavallers, calcari a Santorens i Rodellar..
dies de concerts a Taüll i al Pirineos Sur..
dies d'activitats varies com la ferrata de la Virgen i el barranc de la Peonera a la sierra de Guara..
dies de Crisu amb la Roser i riures amb el Concus Club.. cuidaoooo, vosotros os habeis metido algo (acusació directa al Xan), Luís (al estil hooligan) y el por qué por qué por qué (sonoritat borratxa) entre d'altres hits de la nit ;) es van barrejar amb unes aigues cristalines ideals per a la ressaca..
dies carretera.. 5 en concret..
i diumenge a la nit sopar a Lavall d'Anglesola per planejar les inmersions del dilluns, po això són unes altres fotos i ara no les tinc..
slaute a totes..
a comentar clickar
diumenge, 13 de juliol del 2008
transegre, juliol 08
un any més tornem a ser a l'aigua del Segre..
aquest cop, seran catamarans o no seran.. era el lema, i bueno no aguantaran tant com la Kon-tiki po tampoc fa falta travessar ek Pacífic amb elles.. tot i les inclemències meteorològiques de pluja atempestada de vent i fred, les quals ens van provocar alguna baixa hipotèrmica i moltes maldicions vam sortir airosos del repte.. disfrutant del dia, els rems i els companys més o menys mariners entre empentes, crits, rialles, fotos, canons i galledes d'aigua..
la tragèdia q va assolar divendres nit Balaguer, en que un tornado va deixar sense tendes més d'un, arbres algun carrer i llum a tothom es va superar airosament, arribant el gruix de l'expedició desprès dels fets :)
el q no ens escapem és d'un sinistre al camió de transport de material.. el qual encara s'ha d'avaluar el danys :( cap intoxicat ni lesionat, res greu..
aquí hi ha algunes fotos per anar fent boca, tot i que falten les d'alguna càmara..
a comentar clickar
aquest cop, seran catamarans o no seran.. era el lema, i bueno no aguantaran tant com la Kon-tiki po tampoc fa falta travessar ek Pacífic amb elles.. tot i les inclemències meteorològiques de pluja atempestada de vent i fred, les quals ens van provocar alguna baixa hipotèrmica i moltes maldicions vam sortir airosos del repte.. disfrutant del dia, els rems i els companys més o menys mariners entre empentes, crits, rialles, fotos, canons i galledes d'aigua..
la tragèdia q va assolar divendres nit Balaguer, en que un tornado va deixar sense tendes més d'un, arbres algun carrer i llum a tothom es va superar airosament, arribant el gruix de l'expedició desprès dels fets :)
el q no ens escapem és d'un sinistre al camió de transport de material.. el qual encara s'ha d'avaluar el danys :( cap intoxicat ni lesionat, res greu..
aquí hi ha algunes fotos per anar fent boca, tot i que falten les d'alguna càmara..
a comentar clickar
torretour juliol 08
com sabeu ha començat el Tour de France.. Valverde ha perdut el mallot groc fa uns dies..
he decidit fer algun dia a l'etapa mítica del Tourmalete.. de moment he començat el Torretour :) que consisteix en anar a visitar a la família e amics a les torretes de guaita.. de moment sóc el Vadeverde, i tampoc porto el mallot groc.. lo just per sortir de visites amb la bici de carrtera, que uf com cansa !:)
1a etapa: Vilaredes-Castelladrall al 9 de juliol
2a etapa: Can Massana-Sta. Cecília-Can Massana al 14 de juliol
3a etapa: St. Vicens-Monistrol Montserrat-Monestir-Creu dels escolans, retorn en cotxe ;) 28 al de juliol
a comentar clickar
he decidit fer algun dia a l'etapa mítica del Tourmalete.. de moment he començat el Torretour :) que consisteix en anar a visitar a la família e amics a les torretes de guaita.. de moment sóc el Vadeverde, i tampoc porto el mallot groc.. lo just per sortir de visites amb la bici de carrtera, que uf com cansa !:)
1a etapa: Vilaredes-Castelladrall al 9 de juliol
2a etapa: Can Massana-Sta. Cecília-Can Massana al 14 de juliol
3a etapa: St. Vicens-Monistrol Montserrat-Monestir-Creu dels escolans, retorn en cotxe ;) 28 al de juliol
a comentar clickar
dilluns, 7 de juliol del 2008
inmersió Pilar Juliol 08
llarg i bon cap de setmana el passat..
fotos, vins, fotos, bombolles, fotos, musiques, fotos i aixís succesivament.. primer reportatge fotogràfic submarí, no guanyaré cap premi po no vegis com quin fanatísme :)
després de les falles d'Isil tocaven les havaneres de Calella de Palafrugell..
enlloc d'una nocturna que queda pendent, un gran sopar amb concert de jazz encara més gran per començar el divendres..
dues inmersions, a Medes i a les coves de la Viuda de l'Escala.. el muntatge de les havaneres del meu avi i un ron cremat a la platja pel disabte..
al diumenge per tancar una inmersió a Medes i un bon sopar..
ara ha passar la narcosi..
merces Mª Pilar, a veure si ho llegeixes ;)
a comentar clickar
fotos, vins, fotos, bombolles, fotos, musiques, fotos i aixís succesivament.. primer reportatge fotogràfic submarí, no guanyaré cap premi po no vegis com quin fanatísme :)
després de les falles d'Isil tocaven les havaneres de Calella de Palafrugell..
enlloc d'una nocturna que queda pendent, un gran sopar amb concert de jazz encara més gran per començar el divendres..
dues inmersions, a Medes i a les coves de la Viuda de l'Escala.. el muntatge de les havaneres del meu avi i un ron cremat a la platja pel disabte..
al diumenge per tancar una inmersió a Medes i un bon sopar..
ara ha passar la narcosi..
merces Mª Pilar, a veure si ho llegeixes ;)
a comentar clickar
dijous, 3 de juliol del 2008
mos veiem?
bones, el 26 de juliol començo vacances i us volia citar a Montserrat..
de fet es mentida po si cola..
el plan seria passar la tarda/vespre/nit d'abre en arbre.. es tracta d'un correbars amb estrelles diferents..
s'ha quedat de les 19 hores en endavant i cal portar algo de menjar i beure, calçat adequat per no sortir a les noticies i una foto, penseu que anem a un parc natural i els nens no poden anar sols ;)
de fet es mentida po si cola..
el plan seria passar la tarda/vespre/nit d'abre en arbre.. es tracta d'un correbars amb estrelles diferents..
s'ha quedat de les 19 hores en endavant i cal portar algo de menjar i beure, calçat adequat per no sortir a les noticies i una foto, penseu que anem a un parc natural i els nens no poden anar sols ;)
diumenge, 29 de juny del 2008
foc de vivenda Viloví, juny 08
es ven casa a Viloví del Penedès, de dues plantes a reformar.. cuina moblada, llar de foc a terra, calefacció a butà i saló recreatiu amb equip de música estereo.. lloc molt tranquil, bon veinat..
ja era hora :) avui nem tingut una de guapa.. i amb fotos..
a comentar clickar
ja era hora :) avui nem tingut una de guapa.. i amb fotos..
a comentar clickar
Ven Suri Ven o Bandereta Juny 08
doncs si sembla que haure d'anar a males amb el meu peu.. encara em fa la guitza però en un no se què que què se jo ens hem escapat amb l'Albert el Botifloxi a la cara Oest d'agulles.. no és una via per vacilar :) po almenys la vam fer en estil alpí sube-baja, birra i dinar a casa.. algo és algo ;) ja era hora
a comentar clickar
St. Joan al Pallars Juny 08
ja hem passat un altre Sant Joan.. i aquest no l'he treballat!!! tot i que ha costat.. ens vam escapar al peu dels Pirineus, entre la Pobla i Son.. relax a Montcortès, alta tensió al Noguera en Kayak i tradició a Isil amb les falles.. les bateries no van donar per tot, ni les meves ni les de la càmara nova supertodoultraterreno que tinc ;)
merces Jordi per la pasciència i salvaments, i l'animat equip de terra Cris, Laia i Roser ;) sinó ara seria carnassa de siluro..
a comentar clickar
dilluns, 9 de juny del 2008
fotos Patum, Maig 08 i +
un any més la Patum ha passat i un gran record ens ha deixat..
bon any a tots..
ànims, ja només queden 347 dies..
merces Roser
a comentar.. clickar
fotos kayak Mallorca, Maig 08
una setmaneta per Mallorca és una escapada rehabilitant.. al final vaig estar pel Sud, no va caure el cel com deien però el vent tampoc no ajuda..
la logística accidentada de la Cati amb el Felip i el Tama i l'habituallament de la Mada, l'Albert i el Pol, bàsics per una aventura reconfortant..
merces a tots
slaute
a comentar.. clickar
la logística accidentada de la Cati amb el Felip i el Tama i l'habituallament de la Mada, l'Albert i el Pol, bàsics per una aventura reconfortant..
merces a tots
slaute
a comentar.. clickar
fotos kayak Ebre Aragones, Març 08
me fui a.. vaig aprofitar que estic espatllat del peu per kayakejar un tros més del riu Ebre, aquest cop des de Saragossa a Faió.. tot i que vaig haver de saltar-me alguns trossos per zuts (presses) o massa cabal, no vaig recorrer el que pantà de Maquinessa ja que es tracta de dues etàpes sense sortida possible..
En tot cas 4 dies de viure una mica el riu amb el seus bernats pescaires, garcetes i falcons.. autoestops i les característiques de la gent catalano-aragonesa de la franja ;)
aquí es viu d'esquena al riu..
molt recomenable..
a comentar.. clickar
En tot cas 4 dies de viure una mica el riu amb el seus bernats pescaires, garcetes i falcons.. autoestops i les característiques de la gent catalano-aragonesa de la franja ;)
aquí es viu d'esquena al riu..
molt recomenable..
a comentar.. clickar
fotos kayak Delta Ebre, Jordi Març 08
hem complert.. feia temps, mesos u anys que ho parlavem i al final hem sortit al mar..
3 dies de rem, de Mirabet a la urb. Miramar.. amb la azut de Xerta i tots els pobles que miren al riu, amb els seus embarcadors i la seva calma perenne de veure'l passar..
a comentar.. clickar
3 dies de rem, de Mirabet a la urb. Miramar.. amb la azut de Xerta i tots els pobles que miren al riu, amb els seus embarcadors i la seva calma perenne de veure'l passar..
a comentar.. clickar
fotos Vallon du diable, Oscar Gener 08
ens vam escapar a escalar i esquiar al nord.. en tot cas es un lloc q s'hi ha d'anar.. ús proposo el joc: busqueu la gent enmig de la cascada de gel..
un gran nom per aquesta vall..
a comentar.. clickar
un gran nom per aquesta vall..
a comentar.. clickar
fotos Vilanova de Meià, Roser i Kris Gener 08
cap de setmana de certificats verticals..
bona via la Peque Mantecas
els mars de núvols que ens ha regalar aquest hivern no tenien preu..
a comentar.. clickar
bona via la Peque Mantecas
els mars de núvols que ens ha regalar aquest hivern no tenien preu..
a comentar.. clickar
fotos Formentera, Juliol 07
fotos Cap de Creus, Juliol 07
me fuy.. de visita a Cala Taballera com a excusa per donar-li una altre volta a Cadaquès i al cap Norfeu.. 3 dies, una mica de sol y buen tiempo..
a comentar.. clickar
a comentar.. clickar
fotos Transegre, Juliol 07
un any més som a fer el suro a Camarassa.. algunes imàtges no respresentatives del qui i del com vam remar.. ni del què ni com vam riure..
a comentar.. clickar
a comentar.. clickar
fotos Roma, Abril 07
aquest any, la ciutat Europea escollida va ser.. Roma.. Fabrichio que cosa fay!!!
vengo de Roma.. muchos romanos en Roma.. le fontanes, li chiesas, turistes, il Vaticano, concerts, la famosa conducció a la italiana.. Ay Dèu.. molt interessant i divertit..
a comentar.. clickar
vengo de Roma.. muchos romanos en Roma.. le fontanes, li chiesas, turistes, il Vaticano, concerts, la famosa conducció a la italiana.. Ay Dèu.. molt interessant i divertit..
a comentar.. clickar
fotos Kayak Eivissa, Set. Santa 07
doncs si al final festival.. una casa buida a baix vila era la raó, i ajuntar gent el fet; l'expedició El Dard 07 va desembarcar aful (oseaze amb molt) de vi i formatge.. amb parada de reconeixament de DNI's just deixar el vaixell per part de la benemèrita..
quatre dies de kayak combinat entre els membres per donar la volta a la illa, dies de bici de muntanya i escalada esportiva.. dies de calma, tranquil·litat i bona amistat.. un plaer
a comentar.. clickar
info ruta
quatre dies de kayak combinat entre els membres per donar la volta a la illa, dies de bici de muntanya i escalada esportiva.. dies de calma, tranquil·litat i bona amistat.. un plaer
a comentar.. clickar
info ruta
fotos Kayak Segre, Jordi i Roser Febrer 07
moltes ganes i poca aigua ens esperava a la sortida fanàtica al Segre del Febrer amb la Roser, el Jordi i la Nika.. hores de rem per baixar de Balaguer a Lleida.. dia de boires i bon ambient..
slaute
a comentar.. clickar
slaute
a comentar.. clickar
fotos Rabadavà-Navarro, Ricardo i Kris Agost 06
aprofitant el viatge al nord.. ens trobem els tres sapastres de la foto a la platge de las Palmeras, Ribadesella.. la Rabadà al Picu es la que ens falta per tenir la trilogia a la butxaca.. ir, ver i vencer.. lluitada i viscuda, una gran via entre bons escaladors i amics..
merces parella
a comentar.. clickar
merces parella
a comentar.. clickar
fotos Ponting, Agost 06
com cada any menys el 2008 des de fa... 5,6.. no ser vam anar a fer ponting, aquesta vegada amb cosi, germans i amics.. com sempre ;)
a veure si puc posar-hi un video..
a comentar.. clickar
a veure si puc posar-hi un video..
a comentar.. clickar
fotos kayak Cantabria, Agost 06
aprofitant que estic de viatge al nord es crear una segona expedició a Cantabria, aquest cop amb objectius clars:fer un curs de submarinisme i relax time.. el primer ens surt rana, en quant al segon l'assolim. aprofitant l'estada per remar un parell de dies en les difícils aigues cantàbriques i les seves onades ;) i escalar en alguns racons.. dos barrancs i diversos sopar i grans jalos tanquen els records.. si?
a comentar.. clickar
a comentar.. clickar
fotos kayak Cabo de Gata, Abril 06
de viatge al sud fem parada al Cabo de Gata, paradís que separar mar de plàstics i mar Mediterràni.. una setmana de tranquil·litat i kayak amb la Nuri i una setmana de relax i sentir-se, passejant i navegant en els Senderos de Libertad..
unes imatges valen..
comentar.. clickar
unes imatges valen..
comentar.. clickar
fotos Riambau, Iban Març 06
Al Riambau un any més.. aquest cop amb l'Ivan.. una mica sec, mixtillo de neu pols acabada de caure i caient-nos a sobre :) com sempre autèntic, divertit i ràpid.. Recomenable
a comentar.. clickar
a comentar.. clickar
fotos Gavarnie Albert, Març 05
què dir de Gavarnie? IM-PRE-SIO-NANT
ver para creer, creer para ir, ir para vivir
no us perdeu la foto del saque de l'Albert al segon llarg de la Ruflette, con un par.. de piolos.. ;)
a comentar.. clickar
ver para creer, creer para ir, ir para vivir
no us perdeu la foto del saque de l'Albert al segon llarg de la Ruflette, con un par.. de piolos.. ;)
a comentar.. clickar
fotos Cade Terradets, Juny 04
corre corre, que te pillo..
al més estil Nose :) sortida llamp a la Cade, cursa contra el sol.. uns se'n surten, uns tenen 2 llargs de sol al clatell. Sempre ens quedarà un bany a les basses del Noguera Pallaresa..
a comentar.. clickar
al més estil Nose :) sortida llamp a la Cade, cursa contra el sol.. uns se'n surten, uns tenen 2 llargs de sol al clatell. Sempre ens quedarà un bany a les basses del Noguera Pallaresa..
a comentar.. clickar
fotos ampliació Dies Grisos Maig 05
una mica de tothom.. feina feta, ja està feta.. abans i dresprès de Patum. Hores i hores entre germans i amics, més i menys grans..
merces a tots
a comentar.. clickar
merces a tots
a comentar.. clickar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)